Ninou

Hi va haver un temps en què la sénia rodava: la mula donava voltes fermada a l'extrem del pal que, solidari amb el seu eix, feia moure una roda de dents que engranava amb una altra roda vertical d'on penjava una cadena sens fi carregada de catúfols que se submergien al pou i tornaven a pujar lentament, plens d'aigua per regar l'hort. 

Han passat molts anys (potser algun segle i tot) i la mula, pobreta, devia morir de vella sense que ningú li agraís mai prou els serveis prestats. La sénia està rovellada i encoixinada de molsa i les heures se li entortolliguen als engranatges. Al pou, però, encara hi ha aigua. A força d'empentes i  grinyols (i un xic d'oli a les juntes) encara la podríem tornar a fer giravoltar...      

Com una mula tossuda el mon inicia una nova volta entorn del sol. Agafem amb força el revolt de l'any i ajudem-la entre tots a empentar, a ritme lent però constant i malgrat els grinyols, perquè torni a pujar l'aigua que regui de vida totes les hortes de la terra.

I després d'aquest revolt, avis i amics, segur que ens retrobem entorn del pou.  

I com les sénies les llimones van venir amb els àrabs...  

  

LLIMONES CONSERVADES EN OLI

(no ben bé a l'estil marroquí)

• unes quantes llimones ecològiques
• sal i sucre

• oli d'oliva bo

• aromàtiques i espècies al gust: llorer, clau, 

pebre en gra, anís estrellat, canyella, alls, bitxo,...

Rentem bé les llimones i les tallem a quarts longitudinalment amb pell i tot. En un recipient pla les empolsem bé amb sal i sucre i les deixem reposar tapades tota la nit a la nevera. L'endemà en descartem el suc i les posem en un pot de vidre net, apretades i alternant-hi grans de pebre, clau, anís estrellat, una fulla de llorer, una branca de canyella i, en el nostre cas, una punteta de bitxo sec. Omplim el pot amb oli d'oliva donant-li uns copets perquè vagi sortint l'aire; tapem i guardem en un lloc fresc i sec almenys un parell de mesos abans d'obrir-lo.

Comentaris: 

•        Al Marroc conserven les llimones en sal i el seu propi suc (a més d'espècies): els fan els  talls longitudinalment sense arribar a baix de tot, de manera que quedin units per la base formant una estrella, i enriqueixen un munt de plats amb elles (corder, amanides, pollastre, tabuleh, hummus, ...)
•      Natros les hem volgut conservar en oli per poder utilitzar-lo després, així obtens dos productes en una sola conserva: llimones confitades i oli aromatitzat! 

QUE TINGUEM TOTS UN 2021 PLE DE SALUT!

desembre

De desembre a la fi, cada cabra amb son cabrit.

És tan dolç el silenci de la neu quan cau sobre la neu...

Sant Josep té un ramet de no sé quina llenyeta per a granar sa coveta.

Eres llavor, ets soca i seràs cendra.

Malgrat el fred tenyeixi el mon de gris gelat, a la memòria perdura el verd esperança.

Borrufa, no sortiu a la muntanya!

Rius de plata, neus de farina, cels de paper,... no és tot una mica mentida?

És necessari un final per poder tornar a començar.

Solstici vol dir sol quiet (solstitium) i pel solstici d'hivern el sol s'atura en el punt més baix del seu viatge celeste, fent de la nit del 21 de desembre la més llarga de l'any; després canviarà el sentit del seu recorregut pujant altre cop fins a assolir el punt més alt el dia del solstici d'estiu, fent d'aquella nit de juny la més curta de l'any. I Sant tornem-hi cap avall! 

Però sigui el dia de l'any que sigui al corral sempre hi ha qui saluda primer al sol: 

Al tros, les gotes de rosada baixen enriolades fent curses per les fulles de col i els fruiters, que podrien semblar adormits,  si us hi fixeu bé llagrimegen després de la poda:  

Al cançoner de Joan Amades hem descobert una nadala sensacional: es diu "Les dones al naixement" i es veu que havia estat una de les més cantades davant del pessebre, amb la tonada del Noi de la mare. No em puc estar de transcriure'n un trosset perquè em sembla molt bonica i no em puc creure que s'hagi perdut (només n'hem trobat una referència aquí). 

(...) - Què li daràs, amorosa pastora?,

què li daràs, a aquest noi tan petit?

- Jo li daré una cistella de peres,

pomes camoses i un gros colomí.

algunes nous i unes quantes pansetes

per a què tingui memòria de mi.

- Què li daràs tu, feliç pescadora?,

què li daràs, al teu Rei tan petit?

- Jo li daré esturions i sabogues,

congres, llampreses i bons llagostins,

neros, llenguados, llisses i moixarres

de les que pesca en el mar mon marit.

- Què li daràs tu, garbosa pagesa?,

què li daràs, per regalo complit?

- Jo li daré un parell de pollastres,

capons, gallines i tudons rosits,

ànecs galls d'Índia, coloms i becades

per escalfar-li la fredor del pit.

(...)- Què li daràs tu, galana adroguera?,

què li daràs de les capses al Xic?

- Jo li daré una capsa sencera 

de caramel·los, bescuits i confits,

neules, torrons i avellanes torrades

per reforçar-lo si és dèbil de pit.

Enguany segur que la cantem a casa per Nadal!

I com cada any ens farem el petó sota el vesc abans que acabi l'any, per desitjar-nos bona sort.  

El viscum album era la planta sagrada dels druïdes celtes, que el collien a principis d'any amb una falç d'or.  Parasita les parts altes dels pins i els roures (entre d'altres arbres) i és molt fàcil reconèixer-la pels fruits blancs i enganxosos, que contenen les llavors que transmeten els moixons d'una forma curiosa: com que tenen mal gust, en menjar el fruit les rebutgen i queden enganxades entre les branques i com que, a diferència de la majoria de llavors, les del vesc necessiten la llum del sol per germinar, germinen i claven les arrels a l'arbre hoste. Atenció però que, tot i tenir propietats medicinals, els seus fruits son tòxics. La seva recol·lecció no està regulada, podem regalar-ne un ramet per Nadal per desitjar bona sort i penjar-lo a la porta, però no ens passem, que no cal expoliar el bosc! 

Paté de pintada i trompetes de la mort 

• 2 pits de pintada

• 1 fetge de pintada (o de pollastre)

• 1 ceba, 1 escalunya i 1 all

• 1 ou

• 15 cl de crema de llet o nata per muntar
  

• 1 llesca de pa sense crosta

• 1 got de whisky (porto, xerès o conyac)

• dues fulles de llorer i una branqueta de farigola

• un grapat de trompetes de la mort seques 

• sal i pebre

Traiem la pell als pits de pintada i els tallem a daus. Els marinem durant 12 hores a la nevera, tapats amb paper film, amb el whisky, la  fulla de llorer, la branqueta de farigola i les trompetes de la mort. 

Sofregim els daus de pintada escorreguts de la marinada, les trompetes (en guardem alguna de sencera), la ceba, l'escalunya i l'all amb una mica d'oli i mantega, a foc suau, fins que estigui dauradeta. Hi afegim el fetge i el sofregim uns minuts més fins que estigui mig cuit. Ho triturem bé (amb el robot de cuina) amb l'ou i la molla de pa xopada amb nata. Si ens sembla massa espès hi podem afegir una mica de brou de pollastre. Salpebrem al gust i ho acabem de barrejar bé.  

Untem amb oli una terrina o uns pots de vidre i els omplim amb el paté, podem alternar amb alguna capa de les trompetes de la mort que hem guardat senceres. Allisem bé i damunt hi posem les fulles de llorer per decorar i tapem amb paper d'alumini. Posem la terrina dins d'un recipient amb aigua fins a uns 2 cm per sota la vora i ho coem al forn al Bany Maria a 180ºC dalt i baix uns 45 minutrs. 

Si l'hem posat en un pot de vidre el tapem en calent perquè faci el buit i es conservi més dies; si el tenim en terrina la guardem tapada a la nevera i el consumim en màxim 5 dies.

Comentaris:

· Es pot fer amb un altre tipus d'au (ànec, faisà, poularda), un altre tipus de bolet (cep, múrgola), fruita seca en lloc de bolets (avellanes, festucs, que quedn molt bonics si els deixem sencers) o fresca (figues, raïm, magrana). Com sempre al vostre gust i creativitat.

· La resta de pintada la guisem i la carcanada al brou de Nadal! 
· Marida molt bé amb melmelada de maduixa.  

QUE TINGUEU UN ANY 2021 PLE DE SALUT I VIDA!

novembre

 Nards encerats perfumen les nits de difunts.  

Olor de melangia...

Valsets de fulles acoloreixen el vent. 

Espeteguen fort, les castanyes, al bidó foradat de la castanyera!   

Me'n dona una paperina, que m'escalfaré les mans? 

Bat la pluja sobre les fulles mortes, romànticament, com si fos Chopin. 

Raïls dolcetes s'amaguen sota la terra de l'hort: remolatxes, naps, xirivies. 

El trull ja raja oli nou (i ben aviat el setrill).

A finals d'octubre hi havia una papallona a la figuera de moro. 

Us semblarà una bajanada però he pensat que era una ànima que venia per Tots Sants, com les papallones monarca que arriben a Mèxic pels volts del Dia de los muertos. Ho coneixeu? És fascinant! Cada any, pels volts de la tardor, una generació d'aquestes papallones anomenada Matusalem (perquè pot viure fins a 9 mesos, a diferència de les altres generacions que només viuen 1 mes; penseu que seria com si els nostres fills visquessin 500 anys!) inicia un viatge de més de 4.000 Km des del Canadà i els EUA, on han nascut a mitjans d'agost, fins a l'oest de Mèxic, on no han estat mai, per hivernar-hi. Allà les reben amb goig perquè creuen que els seus morts viatgen amb elles i les guien fins als altars que els han preparat (es veu que els maies precolombins ja les consideraven els seus guerrers morts en batalles o sacrificis).   

Malauradament, i malgrat que hi ha una Reserva de la Biosfera de papallona monarca a l'estat de Michoacán declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 2008, la seva població s'ha anat reduint degut al canvi climàtic i a l'abús dels pesticides, que maten les asclèpies, única font d'aliment de les erugues d'aquesta papallona...

Per saber-ne més cliqueu aquí.

Al tros, les flors que esperem per aquest temps son les del safrà i el garrofer. 

Que rebonica que és la tardor! 

Com pertoca ha plogut bé:

 I per sort ja teníem les olives plegades, que hi vam estar tot el dia, de sol a lluna (amb un descans per dinar). 

        

Per cert, disculpeu que encara no us havíem presentat el nou membre del corral, l'Arnerola!

 

Coquetes de tardor

Massa:

• 
   200 g de mató 
  
•  100 ml de xerigot (o llet)
•  100 ml d'oli d'oliva 
•  450 g de farina
•   1 sobret de llevat químic
•  1 pessic de sal

          Guarnició:

•  codony, carbassa, codonyat, magranes, avellanes sense torrar, pinyons,.. 

Barregem els ingredients de la massa amb les mans fins a obtenir una massa homogènia (no costa gaire i es treballa molt bé) i la deixem reposar en un bol tapada amb un drap uns 30 minuts.  Agafem porcions de massa i amb els dits untats en oli formem coquetes planes, bastant finetes (pugen una mica). Al damunt hi posem el que vulguem: bocins de carabassa (amb canyella, clau en pols i gingebre o espècies al gust), avellanes, codony laminat ben finet o codonyat amb pinyons (remullats abans en aigua perquè no se'ns cremin). Hi espolsem sucre pel damunt (excepte a les de codonyat) i un raig d'oli i enfornem al forn preescalfat a 240ºC de dalt i de baix 10 minuts i després 10 minuts més a 200ºC o fins que estiguin dauradetes (si les avellanes o els pinyons es torren massa, els últims 10 minuts les tapem amb paper de plata). En sortir del forn les podem ruixar amb una mica d'anís i un pols més de sucre (pensem que la massa no en porta).    

Comentaris:

• Havíem fet mató i sap greu llançar el xerigot... i buscant, buscant hem adaptat aquesta recepta de massa de coca tan bona que ens ha permès utilitzar tant el mató com el xerigot!
• Aquesta massa és ideal pels menuts (és molt manipulable) i es poden fer les coques al seu gust: poma, mató amb mel, anous amb xocolata,... fins i tot salades (espinacs, formatges,...).
• La d'avellanes (del tros) està molt bona, però no podeu deixar de tastar la coca d'avellanes de la Fatarella!
• Aquestes les hem menjat per berenar, però també hem fet una coca gran i salada i ja tindrem un soparet de tardor també!

octubre

Obres, discretament, el pot de les essències de tardor.

Cabasseges xaloc i migjorn ençà i enllà.  

T'afanyes a llaurar el mar i la terra.
Una merla, mentre llaures, et rapinya les cireretes d'arboç!    

Badaülls, aranyons, baies de moixera,... tot t'ho prendran si bades tant!      

Recorda't d'abrigar els bolets amb la manta bigarrada de fulles.    
Et daureja el paissatge...

El temps comença a rufolejar i el tros d'estiu comença una lenta decadència tardoral (malgrat algunes flors i fruits s'hi resisteixen)

 

Al bosc, però, hi ha amagat un tresor de coloraines:  

Cireres d'arboç

Marfull (tòxica!)

Arç blanc

Fixant-nos en quines flors visiten les nostres abelles (Apis mellifica) estem aprenent molt de la vegetació que ens envolta, sobretot de la flora mel·lífera. La mel és el·laborada per les abelles bàsicament a partir de la transformació del nèctar (mot grec que significa "beuratge dels Déus", perquè els feia immortals) d'aquestes flors. De plantes mel·líferes n'hi ha moltes, però la seva força mel·lífera varia al llarg del dia i, sobretot, canvia segons l'alçada i les característiques del terreny. A més també es veu directament modificada per la meteorologia: la producció de nèctar augmenta de manera significativa després dels dies plujosos i, per contra, va disminuint en temps de secada. 

Ara mateix, per exemple, les nostres abelles visiten l'olivarda i l'heura:

 Olivarda (Inula viscosa), planta ruderal molt comuna a Catalunya que manté la floració al llarg de la tardor i proporciona a les abelles una notable quantitat de pol·len (proteïna), que els serveix de provisió hivernal.

 Heura (Hedera helix),  liana que floreix sobretot al setembre i a l'octubre,  segrega força nèctar i també pol·len, per això en dies asolellats atrau les abelles i tota mena d'insectes, alguns dels quals s'hi deixen literalment la pell!

 

PASTÍS DE CODONYAT 

·       350 g de farina 

·      100 g de sucre

·       150 g de mantega

·       2 ous

·    1 culleradeta de llevat en pols

·      1/2 Kg de codonyat  

·      1 got de mistela

·      1 pessiguet de sal
·      la ratlladura de la pell de mitja llimona
   

Barregem la farina tamisada, el llevat, la sal i la mantega freda a bocins i, quan tingui una textura arenosa, hi afegim els ous batuts, el sucre i la ratlladura de llimona. Ho barregem sense amassar molt fins a tenir una massa homogènia que guardarem mitja horeta a la nevera embolcallada en paper film. Estirem la massa amb un corró fins que sigui fineta i cobrim amb ella el fons i les parets d'un motllo rodó desmontable (untat amb mantega i farina), fent una mica de pressió amb els dits, i en retallem el sobrant dels cantells. Ho farcim amb el codonyat i la mistela barrejats amb una forquilla, anivellant-ho bé, i cobrim amb un reixat que farem estirant de nou la massa sobrant i retallant-ne tires que entrecreuarem damunt del codonyat. 

Coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 30 minuts (fins que estigui dauradet). Deixem refredar i desmotllem. Es pot servir empolvorat amb sucre llustre. 

Comentaris:

• Abans de fer el codonyat d'enguany vam trobar encara una safata de codonyat de l'any passat al fons de la nevera i, inspirats per les "crostata" italianes i un coc típic del Delta, vam fer aquest pastís tan de tardor. 
• El codonyat es pot substituir per qualsevol melmelada al vostre gust, o per una barreja de codonyat i mató (😋).