desembre

Del Pirineu baixen, a rebre l'hivern, corrues de foc.
Els dies comencen a córrer junts.  

Sols ens queda ja un retalló d'any...

El vent juga amb les llumetes dels balcons.
Mercats antiquíssims de bèsties de ploma (pollastres, capons, pulardes,...)

Blancs paratges promesos en poemes i cançons: on sou?
Retorna al cel l'estrella amb cua.

"Encendré un bon foc / perfumat d'espígol /per fer-te el son dolç."  

Abans de res i a tall de disculpa per no haver pogut escriure cap post al novembre, deixarem una pinzellada  fotogràfica del que va ser... 

Caquis

Safrà

Hi ha qui ha fet salat...

I, tornant al desembre: estem una mica desconcertats perquè el tros sembla més un bocí de primavera que no pas d'hivern: hi conviuen el grèvol florit i el galceran, tan nadalencs, amb poncelles de rosa, vinques, nesprers i romers florits!

Ara és temps de fulles verdes: cols, espinacs, bledes,... riques en àcid fòlic i vitamina E que, entre d'altres beneficis, contribueixen a què tinguem una bona immunitat (tan necessària per mantenir els refredats, vianda d'aquest temps, a ratlla.)

I com cada any quan s'acosta el Nadal ja tenim a punt les paneres amb productes del tros per regalar a la família. Enguany hi hem pogut posar, a més de molt d'afecte i bons desitjos: 

- melmelades de tomàquet, nectarina amb anís estrellat, aubercoc, cireres i flor de saüc, poma i canyella, peres amb vainilla,  de tardor o de taronja i romer
- salsa de tomàquet
- préssecs en almívar
- mel
- rovellonets confitats (del trosset de Pirineu, tot i que al Priorat també n'hi ha...)

Esperem que tothom les apreciï i les gaudeixi molt!

NADAL

                        

Sento el fred de la nit

                           i la simbomba fosca.

Així el grup d'homes joves que ara passa cantant.

Sento el carro dels apis

                           que l'empedrat recolza.

I els altres qui l'avencen, tots d'adreça al mercat.

Els de casa, a la cuina,

                            prop del braser que crema,

amb el gas tot encès han enllestit el gall.

Ara esguardo la lluna, que m'apar lluna plena;

i ells recullen les plomes,

                            i ja enyoren demà.

Demà posats a taula oblidarem els pobres

-i tan pobres com som-.

                            Jesús ja serà nat.

Ens mirarà un moment a l'hora de les postres

i després de mirar-nos arrencarà a plorar.

                                       Joan Salvat-Papasseit

Pa de mel

·       100 g de sucre

·       200 g de mel

·       1 rovell d'ou

·       550 g de farina
·       5 g de llevat en pols

·       la ratlladura d'una taronja, mandarina i /o llimona

·       1 cullerada de matafaluga o d'anís en gra o estrellat 

·       1 cullerada de canyella en pols 

·       1 clau d'espècie

·       1 pessiguet de sal



En un bol barregem amb una cullera de fusta la farina, el llevat, el pessic de sal, la ratlladura de cítrics, la matafaluga/anís i el clau d'olor esmicolat amb una mà de morter. Reservem. En un cassó posem 125 ml (mig got) d'aigua i el sucre a foc mitjà, remenant fins que el sucre estigui fos. Llavors hi afegim la mel remenant fins que es dissolgui i es mig escalfi (només uns minutets). Aboquem aquesta barreja damunt del bol de la farina especiada, hi afegim el rovell d'ou i remenem amb una espàtula de fusta fins a obtenir una massa homogènia. Posem aquesta massa en un motllo de plum-cake cobert amb paper de forn untat amb mantega, allisem la superfície amb l'espàtula i coem al forn preescalfat a 180ºC de dallt i de baix uns 40 minuts o fins que en punxar el pa l'escuradents surti net. Desmotllem quan estigui tebi. 

Comentaris:

· Enlloc de l'anís en gra podem posar-hi una cullerada de licor d'anís o una cullerada d'infusionar mig got d'aigua amb un anís estrellat 5 minuts.
· Les mides són per un motlle petit, però podeu doblar les dosis. 
· Si us agrada també hi podeu posar una culleradeta de gingebre ratllat. 

· El perfum que deixa a la cuina convida a un esmorzar d'hivern i ebsççns ha transportat als mercat de Nadal d'Alsàcia on hem estat fa poquet. I si no us l'acabeu per esmorzar, torradet i untat amb foie també és un aperitiu de luxe (atenció que com a pa que és s'asseca ràpid!)

QUE TINGUEU UN ANY 2020 PLE DE SALUT I VIDA!

octubre

Octubre finit mor la mosca i el mosquit. 

Castanyes torrades, panellets de pinyons i un gotet de vi dolç. 

Truquen a la porta: seran les ànimes o el vent? 
Una flaire de melmelada omple la cuina... 

Boirines màgiques quan la pluja besa la terra.    

Racons encatifats de coloraines ens fan somiar en palaus orientals...
El capvespre ho embolcalla tot amb un vel daurat i porpra.

Abans, a les contrades on es conreava el panis, moresc o blat de moro, l'octubre era el temps d'esclofollar o espellofar la collita de panotxes. 

Espellofar consisteix en despullar les panotxes traient-ne part de les fulles que els fan de capça i deixant-ne d'altres que permeten poder-les lligar i fer-ne enfilalls, que abans es penjaven arrenglerats als cabirons de les masies perquè s'assequés el gra. 

L'espellonar era una d'aquelles feines que es feia en comunitat, reunint els veïns a les cases on hi havia panís per espellofar i,  com recull el costumari català de Joan Amades, aquesta tasca, com tantes d'altres que es feien a pagès, constituïa un fogar de tradició oral: s'hi cantaven cançons, s'hi contaven rondalles i tota mena de narracions populars, endevinalles,... En fi, que el treball cooperatiu generava cultura, ens ho podríem tornar a aplicar, oi?
Natros hem penjat els enfilalls de panotxes al costat dels enfilalls de cebes...

I la collita de carabasses una mica més enllà (tot i que  hem fet un xic de trampa: les pasteques o carabasses de cabell d'àngel són del trosset del Pirineu...)

Un cop llest l'hort d'hivern i amb l'empenta de la pluja que tan poc sap ploure en aquesta terra, les collites de tardor són a punt a punt

Safrà

CONFITURA DE TARDOR DE LA TIA JUSTA

·       Tota la fruita de tardor que tinguem/vulguem (codonys, carabasses, pomes,magranes)

·       Sucre (3/4 part del pes de la fruita pelada i a trossos)

Posar en una cassola de terra la fruita pelada, sense llavors i a trossos (la magrana desgranada) i el sucre, amb un pessiguet de sal i  un raig de suc de llimona; tapem i deixem macerar tota la nit perquè faci "suquet". Ho fem coure fins que arrenqui el bull, aleshores abaixem el foc i i fem coure remenant sovint fins que la fruita sigui tova (entre 20 i 30 minuts). Si volem melmelada ho podem passar per la batedora abans d'envasar en pots de vidre.   

Envasem en calent i bullim els pots 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris: 

 La padrina era així, meravellosa: allò que el món li posava a l'abast en cada moment ho aprofitava al màxim i ho convertia en una delícia, per més simple que fos.

Si hi posem magranes, macerar-les amb el sucre separades de les altres fruites i passar-les pel passapurés o el colador xinès per treure'n les llavors abans de barrejar-ho amb la resta.

Malgrat aquest "menys és més", la podeu aromatitzar amb clau, canyella, pebre de Jamaica, nou moscada o el que vulgueu, com sempre, o bé personalitzar-la afegint-hi anous, per exemple.

setembre

S'igualen dia i nit en el viatge espaial de la Terra. 

El  bosc comença a tenir colors de mel.  

Tota arrugadeta, una velleta, amb tres ossets a la panxeta.* 

Entrem a l'escola tancant rere nostre la porta de l'estiu.
Murmura el vent a les fulles: "em concedireu el darrer ball a mi?"

Banquets silvestres de saüc, figues, móres, avellanes,...   

Raïm mullat per vinagre aprofitat.

El llenç de la tardor és a punt pel teu pinzell, Mare Natura.

* La pansa

Mireu quins espiadimonis i libèl·lules més boniques venen a abeurar-se/alimentar-se/pondre ous a la bassa del tros! Es distingeixen perquè els espiadimonis, quan s'aturen, pleguen les ales damunt de l'abdomen, mentre que les libèl·lules les mantenen obertes i horitzontals.

    

Ens tenen encisats el seu vol impressionant i els seus colors magnificats per la llum del setembre...  

Ah, i també hi tenim sabaters a la bassa, que no són tan vistosos però que són igual de fascinants i porten el nom de la família! Mireu com caminen per damunt de l'aigua aprofitant-ne la tensió superficial:

A l'hort és temps de pomes o maçanes. A les nostres pomeres no totes les pomes són iguals: n'hi ha de més grosses i de més petites, n'hi ha que tenen taques, forats, cops de pedra o cremades del sol; n'hi ha que encara són verdes i n'hi ha que ja cauen de tan madures (o de podrides); i fins i tot n'hi ha que tenen cucs dins... 

Un cuquet color de rosa,

que ha nascut dins d'una poma,

treu el cap per la finestra

per saber quin dia fa.

Com que veu que passen núvols

i la pluja no li agrada,

es torna a ficar a la poma

on té llit, taula i menjar.

                      Joana Raspall

Per descomptat que no enlluernen com les del supermercat, però són molt més bones i flairoses!!! 
I les que no són aptes per clavar-hi queixalada es poden aprofitar per fer melmelades o, si ja no es poden aprofitar ni per fer-ne melmelades, l'aviram en farà Festa Major, sobretot si tenen cuquet!  

Sabeu què és "l'efecte poma"? Doncs que quan una poma està madura ajuda a madurar les companyes properes o, explicat d'una manera no tan romàntica: una poma madura, com els passa també a d'altres fruites, desprèn per la pell etilè, un compost volàtil que és captat per les pomes del voltant i n'estimula la maduració i posterior podridura. Afanyeu-vos doncs a treure les pomes podrides del cistell (i sí, va amb segones això...)! 
Quin mes tan deliciós, aquest en què podem gaudir alhora de les darreres fruites de l'estiu i les primeres de la tardor!

Cóc de pomes al forn

·       6 pomes mitjanes 

·       150 g de mantega

·       1o0 g de farina 

·       1 sobre de llevat

·       1 got de llet o 1 iogurt

·       160g de sucre morè (o al gust)

·       3 ous

·     Una cullerada de canyella (o al gust)

Coem quatre pomes al forn o al microones (uns 15 minuts a màxima potència, fins que estiguin cuites). Deixar-les refredar una mica.

Barregem la polpa de les pomes cuites, la mantega tova, els ous, el sucre, la llet/iogurt, la farina, el llevat, la canyella i un pessiguet de sal amb el túmix o robot de cuina. Aboquem la massa en un motlle untat i damunt hi posem les dues pomes que queden pelades i tallades. Ho coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180º durant una horeta. Desemmotllar i deixar refredar damunt d’una reixeta. Si es vol brillant es pot pintar amb melmelada d’albercoc una mica diluïda amb aigua o amb l’abrillantador de pastissos casolà que us expliquem més avall, als comentaris.

Comentaris:

• Si les pomes són de casa, com les nostres, o sabeu que no han estat tractades amb cap producte químic, no llanceu les peles ni els cors! Poseu-los en un cassó, cobriu-los d'aigua i poseu al foc, coent just fins que estiguin toves les pells (més no). Coleu apretant bé amb una mà de morter per aprofitar tot el suc, i torneu a posar el suc obtingut a foc mig amb sucre (60 g de sucre per cada 100g de suc). Quan l'aspecte de l'almívar passi de marró i tèrbol a daurat i translúcid, ja estarà a punt la gelatina abrillantadora. Es pot guardar en un pot a la nevera, però és més pràctic congelar-la en una glaçonera i quan necessitem abrillantar un pastís amb fruita fresca treure un glaçó i descongelar-lo mig minut al microones, fins que es torni líquid i puguem pinzellar el pastís abans que es refredi.   
• L'àvia Nita de vegades les escalivava al foc de terra, les pomes, embolicades amb paper de plata i cobertes de cendra calenta (quins records...). També és una molt bona opció quan encengueu el foc, si en disposeu.
• També es pot fer igual però amb codonys.