Maig

Merles descarades lladregotes de cireres!

A cada flor s'hi gronxa una gota de pluja.

I a cada gota de pluja s'hi emmiralla una libèl·lula.   

Ginesta flairosa talment bocins del sol de primavera.  

El maig és l'èxtasi dels sentits, incapaços de captar tanta bellesa: els ulls se'ns omplen de mil colors magnificats amb aquesta llum tan brillant; les orelles no abasten tots els cants celestials dels moixons que festegen; el nas se satura amb tants perfums indefinits de flors i mel; l'aire, fresquet al matí i tebi a la tarda, ens eriça la pell; i omplim la boca amb la dolçor d'aubercocs, nespres i cireres... En fi, que "love is in the air"!!!

Els sabaters tornen a lliscar pel damunt de la bassa i pel davall les granotes i, aviat, nosaltres també ho farem, que el sol comença a picar!  Mentrestant, menjarem maduixes abans que els llimacs les queixalin i cireres abans que ens les robin les merles, que qui no corre vola... 

Ja hem fet el refresc de saüc i la melmelada de cireres; hem congelat les darreres faves i consumit els últims porros, que ja es trompaven; les bledes, ja espigades, se les han menjat les cabres i les gallines...  Esperem amb delit la fruita i la verdura de l'estiu, que ja està a punt a punt, però mentrestant de gana no en passarem, que encara tenim alguna carabassa de l'any passat!

COCA DE CIRERES

-          1 tassa de cafè de llet

-         1 tassa de cafè de sucre

-          1 tassa de cafè del resultat de bullir 5 minuts anís en gra 
      i pell de taronja seca amb aigua

-          125 g de mantega tova

-         1 sobre de llevat
-          la farina que admeti (uns 350 g)
-          cireres, sucre i un raig d'oli d'oliva

Barregem la llet, el sucre, la infusió d'anís,  la mantega i un pessiguet de sal i hi anem incorporant la farina tamisada amb el llevat, remenant primer amb una forquilla i després amb les manes fins que la massa se'ns desenganxi dels dits i quedi elàstica. L'estirem amb un corró damunt del marbre enfarinat fins que quedi ben fina i la posem a la llanda del forn damunt d'un paper sulfuritzat. Hi posem les cireres despinyolades (aquí explicàvem com fer-ho) i partides per la meitat, hi espolvoregem sucre damunt i un raig d'oli i coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 20 minuts. La traiem i tornem a espolvorejar amb sucre només sortir del forn perquè es caramelitzi. 

Comentaris:

•  Si no teniu pell de taronja seca, l'aigua es pot fer infusionar només amb anís i afegir ratlladura de llimona a la massa, per exemple.
• Si no teniu tanta paciència també es pot fer sense treure els pinyols de les cireres, però alerta amb les dents en mossegar-la!