dissabte, 30 de desembre del 2017

desembre

Desig de pau que no saps d'on et brolla.  
El pastor torna vora el foc a menjar sopes escaldades. 
Sant Nicolau obre les festes amb clau. 
El fred i el vent fan tremolar al més valent!
Menjarem torrons i amb una guitarra cantarem cançons.
Buscant recer baixa el tió del bosc.
Res no és mesquí ni cap hora és isarda...
El sol es lleva tard i s'acotxa aviat.




Ara  ve Nadal, matarem el gall...


... i a les erugues que se'ns mengen les cols, no els en darem ni un tall!



Enguany les conserves del tros han estat més aviat justetes i no en tenim ni per fer les paneres de Nadal per a la família, per això hem optat per regalar un parell de peücs de llana a cadascú, fets a mà amb el mateix amor que les melmelades!




Bones festes a tothom, i que l'esperit d'una cultura capaç de tenir coses tan màgiques com el tió ho impregni tot!
La nit de Nadal
el bosc s’engalana;
els avets s’estiren
per fer la sardana
entorn del Nadó.
Una soca vella
no pot afegir-s’hi
i diu amb tristor: 
—Jo ja no sóc bona per res;
no tinc branques.
Mes, pel cel ressonen
les veuetes blanques
dels àngels que diuen: 
—Sí, que vals! No ploris!
Seràs el tió.
***
La vida és al foc
-verda?, mal encesa?-.
Viure no és un joc
ni una proesa.
Viure és un Nadal
entre el poc i el massa.
És un foc que cal

encendre’l amb traça.
                                    Joana Raspall
 

Borraines amb mel

- fulles de borraina netes
- 1 tassa d'aigua infusionada amb un grapat de matafaluga
- 1 ou
-  1 paper de gasosa, 1 culleradeta de llevat en pols o un raig de sifó/aigua amb gas
- ratlladura de pell de llimona o taronja
-  farina (uns 150 g)
- un pessic de sal
- mel 





Barregem tots els ingredients líquids i anem afegint-hi la farina remenant fins a obtenir una massa lleugera, que s'enganxi a les fulles de borraina quan les hi suquem (si és massa clara afegir-hi farina, si és massa espessa aigua infusionada). Arrebossem amb aquesta massa les fulles de borraina, netes i eixutes, i les fregim en abundant oli calent. Les escorrem damunt d'un paper de cuina i hi tirem un bon raig de mel pel damunt (al gust) just abans de menjar-les.  


Comentaris:

  •  L'aigua es pot substituir per llet i la matafaluga per anís.    
  •  En lloc de mel s'hi pot tirar sucre damunt.
  • Acabades de fer són molt bones i cruixents, però també es poden deixar reposar en un bol cobertes de mel abans de menjar.   
  • Abans s'arrebossaven només amb aigua i farina (més humil impossible!) i amb el temps s'hi ha anat afegint l'ou, la matafaluga, la llimona,...
  • A les Terres de l'Ebre és típic menjar-les pels volts de Nadal; no us sembla meravellós, en aquests temps que corren d'opulència i consumisme desaforat, una menja tan humilment deliciosa i nostrada?!

 MOLT BON ANY NOU!!!