novembre

Novè mes del calendari romà.

Oli verd i nou per sucar-hi pa!

Vinyes de color de vi.

El bosc s'adorm entre coixins de fulles multicolors.

Melangiosa però inexorablement, la natura es descompon.

Boira; és la mà freda de la tardor damunt del matí.

Renovades les marcides flors, els cementiris reposen altre cop en silenci.

El rebost de l'esquirol ja és ple de pinyes per passar l'hivern.

Precisament ara, que el fred s'acosta, la vinya i els arbres de fulla caduca es despullen... Les fulles velles emprenen el darrer viatge i deixen, entre les branques nues, els nius desemparats (sort que són buits!). Llangueixen sobre la terra humida, a mercè del vent, esperant sepultura eterna per tancar el cicle i fer renéixer, de la mateixa fossa comuna, la nova vida per primavera... 

Ostres, potser ens hem posat una mica massa transcendentals, no?! Per posar-hi una pinzellada de color,  que no sigui el de les fulles mortes és clar, aquí teniu una preciosa flor de tardor que esclata cada any en un raconet del tros quan gairebé ni ens recordàvem d'ella:  

Al novembre hem plegat, doncs, a més de les olives, les flors més preuades: les del safrà. Es tracta d'un bulb que un cop plantat es va escampant i floreix cada any pels volts de novembre. Les parts femenines de la flor, a la foto els brins rojos, tenen propietats medicinals i s'utilitzen com a condiment i colorant; de fet el seu nom llatí, crocus, és el que en català ha donat nom al color groc. Per afegir-lo, per exemple, a un cuinat com l'arròs, primer s'ha de torrar una miqueta en una paella.  

Ara mateix, al tros, collim sobretot bròquils, algun enciam (abans que es glacin) i bledes. Aviat menjarem alguna col, els calçots estan molt avançats i les faveres ja fan un pamet.

Crema de carabassa

·       1 ceba gran o 2 porros

·       1 carabassa petita 
·       brou (o aigua)

 ·      1 patata mitjana o 1 poma
 ·      sal, pebre i nou moscada

 ·      uns dauets de pernil

Sofregim la ceba o el porro amb una mica d'oli d'oliva i/o mantega. Afegim la carabassa pelada i a daus i la patata o la poma pelades a trossos. Els donem un parell de remenades i cobrim amb el brou. Deixem bullir fins que la carabassa estigui tova. Afegir un pols de sal, de pebre i de nou moscada i  passar pel túrmix. Acompanyar amb uns dauets de pernil o de formatge perquè contrastin amb la dolçor de la carabassa. 

Comentaris:

·     Com sempre els ingredients es poden variar: per exemple si us agrada més el curri que la nou moscada podeu fer el canvi, o provar altres espècies. 
·     Si no teniu brou es pot fer amb aigua (i, opcionalment, una pastilla de brou concentrat), però amb brou sempre tindrà més vitamines i minerals per a la mainada.
 ·    Si us en sobra podeu posar-la en bricks reciclats (de llet o suc de diverses mides, ben rentats) i congelar-los. En un moment donat va molt bé tenir un brick de crema de carabassa a punt (de litre o individual) i al congelador es poden apilar i ocupen menys espai. 
·     Si teniu moltes carabasses i no teniu lloc per conservar-les senceres, les podeu escalivar al forn (amb closca i tot) i guardar-ne la polpa  en bosses al congelador. Es poden fer un munt de receptes tant dolces com salades amb puré de carabassa!