Setembre

Seguen l'arròs al delta de l'Ebre.

Equinocci de tardor.

Temps de plegar ametlles i avellanes.

Els infants tornen a l'escola dos dits més alts.

Migren els ocells cap al sud, seguint l'estiu.

Bolets de tota mena tornen a omplir cistells (i egos!)

Romegueres esquitxades de móres.

El raïm arriba al punt just de maduresa.

No trobeu que la llum del setembre és especialment bonica, sobretot al capvespre? En  aquella hora, els rajos de sol tenen la inclinació perfecta per a incidir en cada gra de raïm fent-lo relluir com una pedra preciosa. Llavors t’adones que és perquè cada gra concentra l’essència de l’estiu que ja se’n va. Per això quan els experts caten un (bon) vi, el descriuen de tal manera que no saps si l’ampolla conté suc de raïm fermentat o poesia. Segurament les dues coses!

La nostra modesta aportació a l’enologia es limita a un parell d’intents de fer vi a casa, d’altra banda prou reeixits com per omplir-nos la bóta petita del celler i merèixer l’aprovació de l'avi, que n'és pràcticament l'únic consumidor.

A l’hort la cosa no s’atura: hem podat i adobat els rosers i comencem a plantar els bulbs que volem que floreixin a la primavera. Hem collit la primera remolatxa (la podeu veure a les evolucions de l’hort) i hem plantat calçots. Ja tenim les avellanes plegades i torrades i els ametllons a punt de trencar. Comencem a collir codonys i a la fruitera hi tenim moscatell, figues i pomes. I anem guardant l’estiu al rebost, en potets meravellosos que ens acoloriran l’hivern (melmelades, confitures, conserves...)

Salsa de tomàquet sofregit

- tomàquets 

- 1 tros de pebrot
- una ceba
- uns grans d'all
- una branqueta d'api
- una fulla de llorer, unes branques d'orenga, farigola i romaní
- un os de pernil
- una cullerada de pebre vermell
- un raig de vi ranci
- una cullerada de sal i una culleradeta de sucre

En una cassola gran sofregir la ceba i els alls amb un bon raig d'oli; afegir-hi el pebrot tallat a trossos, l'os de pernil, l'api i les herbes, i fer sofregir una mica més. Tirar-hi el raig de vi ranci i deixar que s'evapori una mica. Afegir-hi el pebre vermell, donar-li un parell de voltes amb la cullera de fusta i tirar-hi els tomàquets a trossos, la sal i el sucre. Deixar que faci xup-xup remenant de tant en tant. Estarà llest quan s'hagi reduït el volum en una tercera part. Treure l'os de pernil i les herbes i passar pel túrmix. Posar en pots de vidre hermètics i esterilitzar al bany Maria 30 minuts.

Comentaris:

• Així s'obté un tomàquet sofregit molt consistent i gustós, però com sempre les herbes van al gust del consumidor i podem prescindir de tot (excepte del tomàquet, la sal i el sucre) o d'alguns ingredients (pebrot, os de pernil, vi ranci,...) si ho volem fer més senzill.
• El pebre vermell és per donar-hi una mica de color (se'n pot prescindir també o posar-lo picant si ens agrada tenir algun pot més especial). No s'ha de deixar coure massa perquè amarganteja, per això s'afegeix al darrer moment.
• Si es vol una salsa més fina es pot passar pel colador xinès abans d'envasar-la i/o pelar els tomàquets abans d'afegir-los (de vegades si són molt madurs no cal ni escaldar-los per pelar-los bé). Nosaltres preferim no pelar-los perquè són de casa (no tenen pesticides) i a la pell hi ha substàncies molt saludables (a més ens estalviem molta feina!)
• La recepta és de l’avi patern.