Gat miolador, gener a la porta.
Encetem un altre any amb l'esperança que tot sigui millor.
Nassirrons colgats sota acolorides bufandes.
Els Reis se'n vénen, els Reis se'n van...
Resem perquè Sant Antoni ens porti el fred que toca amagat a la barba!És en boca de tothom: fa un temps ben estrany! El darrer dia de l'any, per exemple, érem al Pirineu amb els avis i, tot d'un cop, va començar a tronar i llampegar i va caure un ruixat de neu rodona. Ben sabut és que "neu rodona d'altra en dóna", oi? Doncs no; els núvols es van esqueixar i va sortir un sol que esberlava les closques, talment un dia de primavera! I és que ja ho deia la meva àvia que al cel sia: "els senyals hi són (els genolls em fan mal, la broma baixa del Rosselló, el cim del Costabona és tapat) però ja no es compleixen..."
Fixeu-vos com treballen les abelles, el romer és ben florit ja, però si no plou aviat...
El gener és també el
mes en què els gats comencen a miolar (és a dir a festejar) pels terrats i les teulades. Hi ha tantes supersticions i creences entorn dels gats! Que
qui trepitja la cua d’un gat no es casa en tot aquell any; que si el gat
estossega assenyala canvi de temps (si estossega inclinant el cap a terra
assenyala vent i si ho fa amb el cap amunt assenyala pluja); que si es renten la
cara és senyal que tindrem visites (si ho fan amb la pota dreta seran
homes i si ho fan amb l'esquerra seran dones, diuen a Menorca); que quan els
gats miolen desesperadament assenyalen una mort... Potser la creença més estesa
és la de què creuar-se amb un gat negre porta mala sort, però això només a
Itàlia, Espanya, Sèrbia i Montenegro. Els romans, que els consideraven animals sagrats, els van introduir
a Europa i, a l’Edat mitjana, els gats negres van ser demonitzats per l’església
perquè se’ls associava amb les bruixes, i és per això que en alguns països
europeus i els EEUU són considerats portadors de mala sort....
El que no és cap superstició sinó que és ben cert és que són el millor (i més ecològic) raticida que existeix, especialment si són nascuts al gener, segons la saviesa popular: "Gats de gener valen molt diner" o "Gat de gener, ratador i mioler".
I com que és temps de cítrics que van tan bé per a pal·liar refredats...
GALETES DE LLIMONA
- 50 g de mantega
- 50 g de sucre llustre (glas)
- 1 llimona gran o dues de petites
- 1 culleradeta d'essència de vainilla (opcional)
- 130 g de farina
- 30 g de maizena
- un pessiguet de sal
Batre el sucre amb la mantega a temperatura ambient. Afegir-hi la ratlladura i el suc de la llimona i l'essència de vainilla i remenar bé fins que s'integrin. Anar-hi incorporant sense deixar de batre la farina tamisada, la maizena i el pessic de sal. Formar un cilindre d'un parell de centímetres de diàmetre i embolicar bé amb paper film; deixar un mínim d'una hora a la nevera. Tallar rodones de mig centímetre de gruix més o menys i coure-les al forn preescafat a 180ºC de dalt i de baix uns 10-12 minuts (que es daurin molt lleugerament). Deixar-les reposar 10 minuts fora del forn i arrebossar-les: omplir una bossa de sucre llustre, anar-hi posant les galetes de 4 en 4 i sacsar amb delicadesa; espolsar-les bé i deixar-les refredar del tot damunt d'una reixeta. Es conserven molts dies en una capsa de llauna tapada.
Comentaris:
· Tenen MOLT gust de llimona, per això van bé pels refredats! De totes maneres, si no us agraden tan fortes, proveu d'elaborar-les amb d'altres cítrics del temps i de casa nostra (taronges, mandarines), que queden més suaus.
· Com sempre es pot substituir el sucre per fructosa (una tercera part), i si no les voleu tan ensucrades a la bossa de l'arrebossat poseu-hi meitat sucre llustre meitat maizena (l'efecte visual és el mateix). |
| Abans de posar la massa la nevera |