dissabte, 18 de desembre del 2021

desembre

 Don, dondorondon, la mare canta i el fillet dorm.

El cel és estrellat, el mon és tot glaçat, neva i venteja. 

Sant Josep va a cercar foc, pels voltants d'allí i no en troba, mentre ell és a cercar foc, deslliurada n'és l'esposa. 

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van. 

Mira que et despatxaré, si no portes un corder. - Ja hi aniré!

Ballets i contradanses per fer alegrar l'infant, galant, galant...

Repica el timbal, ram pataplam, que són festes d'alegria Pasqües Santes de Nadal.

Em sap greu no dur formatge, pel camí me l'he menjat, i un pa gros de blat de moro que també se m'ha acabat.

A veure si reconeixeu a quina nadala pertany cada frase, i les canteu totes de cor!


El pessebre de quan jo era petita tenia unes figures molt boniques;  m'agrada recordar-les aquests dies.

Al revolt de la capella, per exemple, hi havia la Dona de la font. 

Tenia uns ulls verdíssims i el cabell blanc com la neu.

Menuda i fràgil com era, carregava a l’esquena un sac ple de granyotes i una vida molt dura. 

Al seu replanet de la font hi prenien el sol els gats i les clavellines.

A l’hivern, apedaçava un davantal vora el foc, rere la petita finestra de la cuina, mentre fora la neu queia a parracs i colgava la font.

A l'estiu, apedaçava un davantal asseguda al graó de la porta, i quan, baixant el carrer empedrat, m’aturava a saludar-la i beure aigua, m’advertia que les flors grogues que duia a les mans eren metzinoses...

Gràcies, Roseta de Can Manel.



Al tros poques novetats: el pare esporga i, mentre els arbres ploren entre la boira, les crucíferes són les reines de l'hort i els galls els reis del corral.






Tortell de Nadal 
  • 300 g de farina fluixa i 50 g de farina de força

  • 60 g de sucre 

  • 12 g de llevat fresc

  • 80 ml d'aigua

  • 1 tasseta de cafè de licor d'anís

  • 10 g de matafaluga 

  • un pessic de sal 

  • ratlladura de llimona




Fem bullir la matafaluga amb l'aigua, apaguem el foc, la tapem i la deixem infusionar 5 minuts.
Pastem els ous amb el sucre, l'anís, la pell de llimona, la matafaluga, un pessiguet de sal i la farina, mentre hi anem afegint la infusió de matafaluga tèbia i, per últim, el llevat diluït amb una mica d'aigua o llet tèbia.  Pastem bé (si és amb màquina a baixa velocitat) uns 15 minuts, fins que la massa es desenganxi de les parets, formem una bola i deixem reposar tapada amb paper film uns 30 minuts a la nevera.
Estirem la massa amb un corró damunt del pedrís enfarinat, la fem rodolar formant dos cilindres, els trenem l'un amb l'altre i els unim en rodó formant un tortell (jo he donat un cop de puny a la unió perquè s'enganxi bé, ho vaig veure fer als pastissers de Can Carbasseres d'Olot).
Deixem llevar dins del forn apagat fins que dobli el volum, pintem amb rovell d'ou diluït amb una mica d'aigua i fem un tall tot al voltant (com si seguíssim la marca lateral més clara del dònut, per entendre'ns). Coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts. 

Comentaris:
·   La meva padrina Justa no s'oblidava mai de regalar-me el tortell de Nadal (el grèvol de la foto és un petit homenatge al que tenia ella a l'eixida, que era espectacular), i natros intentem mantenir la tradició amb els nostres fillols. 
·   Enlloc més hem trobat una tradició semblant per Nadal (només a la Vall del nostre trosset de Pirineu i a la Garrotxa), allà trobareu els aparadors plens de tortells. Per això m'ha costat Déu i ajuda trobar la recepta (he consultat la d'en Pep Nogué, mirat vídeos de Can Carbasseres,...) i després de quatre intents aquesta versió pròpia crec que és la que més s'acosta als tortells de la nostra infantesa.
·  S'ha de menjar la nit de Nadal, al ressopó de després de la missa del gall, amb un tall de llangonissa. O sucat amb xocolata desfeta el matí de Nadal amb tota la gent del poble.
· S'asseca ràpid, com qualsevol brioix, tot i que es pot torrar a llesques (i fer canapès de foie, per exemple) o congelar.
QUE TINGUEU UN ANY 2022 PLE DE SALUT I VIDA!




dilluns, 15 de novembre del 2021

novembre

 

Només el sol, macilent, pot esqueixar la boira.

Ous d'eriçó o cloves de castanya?

Vellutades de molsa, les pedres dels marges lluen com les maragdes.  

Els tolls d'aigua emmirallen les fulles balladores.

Mocadors i capes grans, passat Tot Sants!
Branques nues entomen, valentes, els primers freds.
Res es perdrà, malgrat sembla descompondre's la natura...
El setrill ben ple d'oli del raig! 















Algunes llavors, quan els arriba l'hora, marxen a veure mon. 
S'obre la tavella i el vent se les endú, unes cap aquí, les altres cap allà. 
Viatgen qui sap on, amb un sarró que la mare ha carregat d'informació genètica i aliment per uns quants dies.
Que tingueu molta sort allí on us arreli la vida! 




COC DE CARROTA (PASTANAGA O SAFRANÒRIA) 



-  300 g de pastanagues
-   350 g de sucre morè
-  3 ous  
-  200 ml d'oli de gira-sol 
- 250 g de farina amb llevat (o amb el sobre de llevat a part)
- un pessic de sal 
- la ratlladura de la pell d'una taronja 
- sucre llustre, cacau en pols o coco ratllat (al gust)



Pelem i tallem a trossos les pastanagues i les triturem bé (que quedin liquades) amb el robot de cuina, juntament amb el sucre, els ous, l'oli i la ratlladura de taronja. Hi afegim la farina tamisada amb llevat i un pessic de sal i mesclem amb cura amb una cullera de fusta fins a integrar-ho tot. 
Ho aboquem en un motllo untat i ho coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 50 minuts (o fins que estigui cuit, és a dir que en punxar-hi un escuradents surti net).
Deixem refredar 10 minuts i desemmotllem damunt d'una reixeta fins que sigui fred del tot.
Podem empolvorar-lo amb sucre llustre, cacau en pols o coco ratllat.



Comentaris:
·   No és un carrot cake americà (en què la pastanaga es ratlla en lloc de triturar-la i s'hi posen espècies i nous) però natros el fem amb carrotes, que és com s'anomenen les pastanagues al nostre trosset de Pirineu.  
·   A la massa també s'hi poden barrejar bocins de nous i/o panses, perles de xocolata, ... 
·  Es pot fer una versió ràpida al microones:  aboquem la massa en un motllo apte per a microones untat amb mantega i empolvorat amb farina, tapem amb paper film (que punxem una mica amb una forquilla perquè surti el vapor) i coem al microones uns 7 minuts. Deixem reposar 2 minuts i punxem amb un escuradents per veure si és cuit (si no ho és el tornem a posar al microones un parell de minuts més). 
· El podem fer en pots de vidre individuals, que es puguin tapar un cop freds (berenar al tros) o en calent: tapem els pots bé, que facin el buit, i se'ns conservaran uns mesos al rebost, quan els obrim per consumir, que han de fer "plop", hi posem sucre llustre, cacau o coco damunt.   




dissabte, 23 d’octubre del 2021

octubre


 Olor de ramat quan baixa de la muntanya. 

Carabasses voluptuoses al graner...

T'omples de flors, primavera d'hivern (olivardes, cepells, arbocers). 

Un pit-roig amenitza la caça del bolet.

Bels de maig, belets d'octubre.

Resguardes a les arrels la força de les fulles caigudes (per quan torni la primavera). 

El roig de moixeres i gavarres t'encén el bosc. 


Sovint, quan volem saber més de les coses que ens envolten al tros comencem buscant l'etimologia del nom que les designa. És un exercici fascinant, mireu sinó aquest parell d'exemples:  



Arbutus unedo (arboç) significa "només n'has de menjar un". 
Sabeu per què? 
Doncs perquè quan el seu fruit, les cireres d'arboç o de pastor, és madur, conté certa proporció d'etanol i, si se'n mengen massa, poden embriagar una mica... 







Calendula spp (boixac), que vol dir "a través dels mesos", perquè floreix a principis de cada mes.

I aquesta explicació tan bonica de la possible etimologia del mot melmelada, del llibre de confitures i melmelades de la Georgina Regàs: "Ja en època dels romans es guardaven les fruites i les flors en mel, però sense cap tipus de cocció, i es reutilitzava la mel. Una de les principals fruites era el codony, que deixava un perfum i un sabor molt particulars i per això se l'anomenava mel de codony, melomeli."





CODONYS EN ALMÍVAR (UNA MICA A L'ESTIL TURC)

-      4 codonys mitjans
-      400 g d'aigua
-     360 g de sucre  (pot ser morè)
-     1 llimona (el suc) 
-     1 pessic de sal 
-    1 canó de canyella, 4 claus d'olor i 2 anissos estrellats
-    1/2 magrana o una pela de poma vermella 




Pelem i traiem el cor dels codonys nets i els tallem a quarts o per la meitat, com més ens agradi. Els posem en aigua amb el suc de llimona mentre els anem pelant, perquè no s'oxidin, i guardem la pell i les llavors. 
En una cassola posem les peles i les llavors, els trossos de codony, la canyella, els claus, l'anís estrellat, el pessic de sal, el sucre, la pell de poma o la magrana (que hi donaran color) i l'aigua. Ho posem tot a foc fort i quan bulli abaixem el foc i ho deixem coure fins que el codony sigui cuit/tou (aproximadament una horeta curta, però cal controlar-ho perquè no se'ns desfaci o tindrem compota...)
El podem menjar al moment damunt d'un iogurt grec, un matonet o un núvol de nata fresca, per exemple, o guardar-lo al rebost envasant els trossos de codony i l'almívar colat en pots de vidre nets i esterilitzats al bany Maria 15 minuts.  

Comentaris:
·   A més d'una conserva deliciosa tindrem la cuina perfumada tota la tarda!
 ·   Com sempre les espècies al gust però clau, canyella i anís estrellat hi van molt bé. 
 ·   L'almívar, un cop menjats els codonys, no el llanceu que va molt bé per emborratxar cocs! 

dimecres, 22 de setembre del 2021

Setembre

 Solfejant vinyes: pentagrames de ceps d'on pengen notes delicioses! 

Ens abraces melangiosament, com qui no vol la cosa.

Tens tots els colors d'un poema romàntic. 
Eixugues les fonts... o t'endús els ponts.
Marxa l'estiu deixant-te confident dels seus amors...
Begut a glops deixes un regustet de most!
Rosats, com de cotó de sucre, files els núvols al capvespre.
Emplenem el cistell de fesols secs. 

"Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i bequejada dels pardals."
Sabíeu que la figa no és una fruita? És el receptacle  (infrutescència tècnicament parlant) de les flors de la figuera, que es torna carnós quan, en madurar, aquestes flors originen els fruits, que són les llavoretes de dins. Ho explica millor que natros la Maria Nicolau al matí de Catalunya Ràdio del 22/09/2021, una mica abans de les 12, si podeu recuperar-ho és curtet i molt curiós. 
La figa doncs és un receptacle efímer de flors, primer, i després de fruits; no ho trobeu preciós?! Potser és per això que les nostres persones estimades de contrades on no hi ha figueres reben les nostres caixetes de figues amb més il·lusió que si fossin caixetes de bombons!

Les vespes autòctones col·laboren en la reprodució de les figues, però malauradament al tros ha arribat ja la temuda vespa invasora: la vespa velutina, que amenaça les nostres abelles...












Trampa selectiva per no perjudicar els insectes autòctons, ull a fer trampes casolanes sense tenir en compte això!!!















Originària del sud-est asiàtic, probablement va arribar com a polissó accidental en un vaixell mercant provinent de la Xina i s'està escampat per les nostres contrades de nord a sud. 
És un predador molt agressiu de les abelles i altres insectes pol·linitzadors importants, per tant té un greu impacte en la nostra biodiversitat i, de retruc, en la pol·linització de flors i fruiters i en la producció de mel (les abelles no surten de l'arna quan la vespa és fora amenaçant de menjar-se-les...)

Si creieu haver-ne vist o heu vist nius si-us-plau aviseu als agents rurals de la vostra comarca o truqueu al 112 perquè els passin l'avís, gràcies!








Paracotes
·       figues
·      1/2 got de gasosa o sifó
 ·    la farina que admeti
·      1 ou
·     la pell ratllada de mitja llimona
·     sucre per arrebossar-les o mel



Batem tots els ingredients (excepte les figues i el sucre) fins a tenir una massa ni molt líquida ni molt espessa, que s'agafi a les figues quan les hi submergim (si cal hi afegim més gasosa o més farina). En oli abundant i ben calent anem fregint les figues arrebossades en aquesta massa. Encara calentes les empolsem amb sucre o un rajolí de mel. 

Comentaris:
  • Les paracotes tradicionals del Delta de l'Ebre es fan amb figues seques (escaldades un moment i partides pel mig, normalment).
  • Es veu que les paracotes es feien quan es reunien per a ballar jotes ("cotes"), gairebé cada cap de setmana fa un segle, per tant eren el dolç "per a cotes". De fet a Múrcia hi ha unes postres similars que s'anomenen paparajotes. I a València les figues albardades també són molt semblants.
  • També s'hi pot afegir matafaluga mòlta i un rajolí de llet, o arrebossar-les amb sucre i canyella barrejats.