Don, dondorondon, la mare canta i el fillet dorm.
El cel és estrellat, el mon és tot glaçat, neva i venteja.
Sant Josep va a cercar foc, pels voltants d'allí i no en troba, mentre ell és a cercar foc, deslliurada n'és l'esposa.
En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa, els ocellets cantant a festejar-lo van.
Mira que et despatxaré, si no portes un corder. - Ja hi aniré!
Ballets i contradanses per fer alegrar l'infant, galant, galant...
Repica el timbal, ram pataplam, que són festes d'alegria Pasqües Santes de Nadal.
Em sap greu no dur formatge, pel camí me l'he menjat, i un pa gros de blat de moro que també se m'ha acabat.
A veure si reconeixeu a quina nadala pertany cada frase, i les canteu totes de cor!
El pessebre de quan jo era petita tenia unes figures molt boniques; m'agrada recordar-les aquests dies.
Al revolt de la capella, per exemple, hi havia la Dona
de la font.
Tenia uns ulls verdíssims i el cabell blanc com la neu.
Menuda i fràgil com era, carregava a l’esquena un
sac ple de granyotes i una vida molt dura.
Al seu replanet de la font hi prenien el sol els gats i les
clavellines.
A
l’hivern, apedaçava un davantal vora el foc, rere la petita finestra de la cuina, mentre fora la
neu queia a parracs i colgava la font.
A l'estiu, apedaçava un davantal asseguda al graó de la porta, i quan, baixant el carrer empedrat, m’aturava a saludar-la i beure
aigua, m’advertia que les flors grogues que duia a les mans eren
metzinoses...
Gràcies, Roseta de Can Manel.
Al tros poques novetats: el pare esporga i, mentre els arbres ploren entre la boira, les crucíferes són les reines de l'hort i els galls els reis del corral.
Tortell de Nadal
Fem bullir la matafaluga amb l'aigua, apaguem el foc, la tapem i la deixem infusionar 5 minuts.
Pastem els ous amb el sucre, l'anís, la pell de llimona, la matafaluga, un pessiguet de sal i la farina, mentre hi anem afegint la infusió de matafaluga tèbia i, per últim, el llevat diluït amb una mica d'aigua o llet tèbia. Pastem bé (si és amb màquina a baixa velocitat) uns 15 minuts, fins que la massa es desenganxi de les parets, formem una bola i deixem reposar tapada amb paper film uns 30 minuts a la nevera.
Estirem la massa amb un corró damunt del pedrís enfarinat, la fem rodolar formant dos cilindres, els trenem l'un amb l'altre i els unim en rodó formant un tortell (jo he donat un cop de puny a la unió perquè s'enganxi bé, ho vaig veure fer als pastissers de Can Carbasseres d'Olot).
Deixem llevar dins del forn apagat fins que dobli el volum, pintem amb rovell d'ou diluït amb una mica d'aigua i fem un tall tot al voltant (com si seguíssim la marca lateral més clara del dònut, per entendre'ns). Coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts.
Comentaris:
· La meva padrina Justa no s'oblidava mai de regalar-me el tortell de Nadal (el grèvol de la foto és un petit homenatge al que tenia ella a l'eixida, que era espectacular), i natros intentem mantenir la tradició amb els nostres fillols.
· Enlloc més hem trobat una tradició semblant per Nadal (només a la Vall del nostre trosset de Pirineu i a la Garrotxa), allà trobareu els aparadors plens de tortells. Per això m'ha costat Déu i ajuda trobar la recepta (he consultat la d'en Pep Nogué, mirat vídeos de Can Carbasseres,...) i després de quatre intents aquesta versió pròpia crec que és la que més s'acosta als tortells de la nostra infantesa.
· S'ha de menjar la nit de Nadal, al ressopó de després de la missa del gall, amb un tall de llangonissa. O sucat amb xocolata desfeta el matí de Nadal amb tota la gent del poble.
· S'asseca ràpid, com qualsevol brioix, tot i que es pot torrar a llesques (i fer canapès de foie, per exemple) o congelar.
QUE TINGUEU UN ANY 2022 PLE DE SALUT I VIDA!
