març

Mones lluïdes rematen una dolça Quaresma de bunyols i crema cremada! 

Aviat una flor a cada racó (i tan de bo també una gota d'aigua...)
Rams, Passió, Pasqua i caramelles.

!toÇlac le tnuma neb ueuqexiA

Dijous Sant, com mana la tradició, vam anar a collir timó o farigola. Es diu que tal dia com aquest la farigola fa molta més olor i augmenta la seva gràcia remeiera perquè, mentre Jesús estava a la creu, la muntanya del Gòlgota es va cobrir d'aquesta planta per perfumar l'atmosfera. Tant si és cert com si no, el cas és que la farigola comença a florir per aquestes dates, al voltant de la primera  lluna plena de primavera (finals de març principis d'abril) i, per tant, és quan resulta més aromàtica i té les propietats més concentrades.

Enmig d'aquest farigolar vam descobrir un altre petit tresor: unes orquídies silvestres precioses!!!

Sabateta del Bon Jesús o mosca blava (Ophrys speculum)

Moltes plantes recompensen els insectes que els faciliten la pol·linització amb pol·len o nèctar; en canvi les orquídies no només no els ofereixen res a canvi sinó que al damunt els enganyen! El label (el pètal transformat més gros i vistós de les orquídies) imita el dors de l'abdomen de les femelles dels insectes, en el cas de l'orquídia de més amunt una mena de vespa (Campsoscolia ciliata), i fins i tot emet substàncies semblants a les feromones. Els mascles dels insectes hi aterren intentant aparellar-se amb l'orquídia i acaben amb els pol·linis enganxats al cos. El label s'assembla tant a la femella de l'insecte, que la majoria de mascles prefereixen l'orquídia a la veritable femella!



I de la flora passem a la fauna. Com bé apuntàvem en l'entrada del mes passat, ja estem frisosos d'inaugurar oficialment la temporada de munyir. A més de la negreta, ara també tenim una blanqueta!

Però el cas és que encara teníem restes seques d'algun dels formatges que vàrem fer l'any passat i hem provat de fer Tupí: el típic formatge de pasta untuosa, de gust fort, que es feia al Pirineu per aprofitar restes massa seques d'altres formatges com el serrat. Aquestes restes es barrejaven amb aiguardent i es deixaven reposar dins d'un tupí (d'aquí el nom) fins que feien la bullida, una fermentació "salvatge" i descontrolada (per això no hi havia dos tupins iguals).

Formatge de Tupí

· restes de formatge sec 
· aiguardent

Ratllem els trossos de formatge i els fiquem dins d'un tupí de terrissa o d'un pot de vidre alt. Anem afegint-hi l'aiguardent fins que el formatge quedi humit, no líquid (compacte). Tapem amb un drap o amb paper film i deixem reposar com a mínim un mes. De tant en tant, ho barregem. Passat aquest temps el formatge haurà fet la bullida (incorporat l'aiguardent). Si ha quedat massa sec podem afegir-hi una mica d'oli perquè sigui untuós. 

Comentaris:

•  Es pot fer amb el formatge a trossets i triturar-lo després de la bullida. 
•  Si no tenim aiguardent ho podem fer amb "orujo" , calvados, ginebra, ratafia ...
•  Si volem un aprofitament menys laboriós, posar el formatge sec a daus en un pot amb oli d'oliva i herbes al gust (farigola, romaní, all...)