Aigua!
Boscos i sembrats
reclamen les teves aigües mil,
i la nostra sensatesa...
La Moreneta faci ploure!
Ja tenim el galàpet a la bassa:
Grossot i berrugós, com una carabassa verda, potser per això ambdues paraules tenen una possible etimologia pre-romana que sembla estar emparentada (calápaccu - carápaccia).
Però malgrat el seu aspecte, és totalment inofensiu, tranquil, solitari i d'hàbits nocturns, sobretot a l'estiu, quan la seva pell fràgil s'ha de protegir dels rajos del sol.
Ha estat hivernant i ara es deixa veure perquè és època d'aparellament. No em digueu que no són seductors aquest ulls de color de coure amb pupil·la horitzontal, si més no pels galàpets femella, que NO són les granotes (les granotes, tant mascles com femelles, són més petites, esveltes i llises; i salten!)
I també han arribat les tulipes, que "hivernaven" als seus bulbs sota terra...
Ja només falta que arribi la pluja, si us plau que no trigui!!!
Bacallà de divendres Sant (amb esquerdes d'ou i panses)
- 1 tassa de panses en remull
- 5 ous durs
- 10 trossos de morro de bacallà amb espina (o al gust)
- 2 cebes
- 1 pot de tomàquet sofregit casolà
- per la picada: alls, julivert, ametlles i/o avellanes torrades, un carquinyoli/galet/llesca de pa fregit
Si el bacallà no està dessalat, hidratem els trossos posant-los directament (sense rentar) en un recipient cobert d'aigua freda 3 dies a la nevera, sense tocar-los; després els rentem, els escorrem bé i els dessalem posant-los en aigua nova tot un dia, renovant l'aigua un parell o tres de cops al llarg del dia. Els escorrem i eixuguem bé, els enfarinem i fregim en oli d'oliva ben calent.
Sofregim la ceba a daus en una mica de l'oli de fregir el bacallà, hi afegim el tomàquet, les panses escorregudes i el bacallà fregit i el deixem fent xup-xup uns minuts.
Hi posem per damunt els ous durs a vuitens i hi afegim la picada que haurem fet amb tots els ingredients al morter, diluïda amb una cullerada de l'aigua de dessalar el bacallà. I llestos!
Comentaris:
- Aquest l'ha cuinat l'àvia Rosamaria, el nostre referent a la cuina (i en altres camps...)
- Més senzill impossible (la clau és que hi hagi abundor de sofregit), no teniu excusa per no complir amb el precepte de menjar magre el divendres Sant...
- És d'aquells plats que ens trasllada automàticament a un temps, final de Quaresma, i un lloc, el nostre racó de Pirineu, envoltats de gent estimada. Alguns ja no hi són físicament, però us asseguro que hi són ben presents (llegats com aquest plat en són la prova).
- Antes, per aquestes i altres contrades, el bacallà era l'únic peix que hi havia, humil però meravellosament bo.