febrer

Febrer enguany està de sort: pot gaudir d'un dia més. 

Entra el sol per les ombries per Sant Maties.

Balleu i lliureu-vos a la disbauxa abans d'enterrar la sardina...  

Regnen les dones per Santa Àgueda (i per què no la resta de l'any?!) 

Els ous a carrera, per la candelera. 

Randes d'ametller i puntes de mimosa embelleixen el paisatge.

Quan ja ens pensàvem que l'única blancor que veuríem aquest hivern seria la dels pètals de les flors d'ametller que el vent ha fet caure, el que ens cau damunt és una gelada! Res excepcional per l'època en què som, el mal és que amb les temperatures que havia fet fins ara algun fruiter primerenc ja començava a quallar el fruit...
Enguany doncs hem vist poc blanc el tros, però el tenim ben glauc (argentat, gris blavós o verdós) de faveres, carxoferes, cols, bròquils i calçots. De fet les crucíferes — cols, bròquils, col-i-flors, naps — són les reines de l’hivern (amb el permís dels espinacs, les bledes i les carxofes) i són una font de salut que ens ajuda a superar aquesta època de l'any:  vitamina C, vitamina A, fibra i minerals (calci, potassi, ferro, sofre). I si, parlem clar, tenim por de fer massa pets, cuinar-les amb una mica de comí o fonoll les fa menys flatulentes, per tant no tenim excuses per no menjar-ne!

A més de blanc i glauc el color de moda al tros aquesta temporada ha estat el negre!

Ben aviat podrem començar doncs a fer formatges i iogurts...

Crema de carxofes

· 2 cebes o 3 porros 

· 5 carxofes
· brou (o aigua i una pastilla de brou concentrat)
· sal, pebre i nou moscada

Netegem les carxofes traient les fulles externes i tallant les puntes de dalt; les posem a trossos en un bol amb aigua freda, un raig de llimona i una branca de julivert (perquè no s'ennegreixin). Sofregim les cebes i/o els porros tallats en una cassola i, quan estiguin daurats, hi afegim les carxofes (guardar-ne unes làmines fines per fregir-les i fer xips) i les fem sofregir una mica amb la ceba. Hi aboquem el brou (o l'aigua amb la pastilla) justet que les cobreixi, i deixem bullir fins que la carxofa estigui tova. Salpebrem al gust i posem un pessic de nou moscada si ens agrada; triturem al túrmix i passem pel colador xinès (això és bàsic). Servim calentona amb uns dauets de pernil i una xip de carxofa.  

Comentaris:

•  S'hi poden afegir un parell de formatgets, una cullerada de mascarpone o un raig de crema de llet per a fer-la més cremosa, però no serà tan autènticament de carxofa...
•  Amb la ceba s'hi pot sofregir també un allet, i es pot sofregir amb mantega en lloc d'oli.
•  També s'hi pot afegir una patata esqueixada quan s'hi tira el brou perquè quedi més espessa.
•  Es pot presentar amb unes rosetes d'anxova, que també hi combinen molt bé. 

carnestoltes

Les feines de l’hort i el camp encara estan força aturades: les olives plegades, els camps sembrats, les vinyes adormides, ... Bé ens podem permetre doncs una miqueta de carnaval, oi? Mireu sinó quina disbauxa: l'hivern s'ha disfressat de primavera!

 
 

Al camp, el temps de Carnestoltes, d'arrel pagana però com sempre degudament "tunejat" pel cristianisme, era un temps de permissivitat previ a la repressió litúrgica de la Quaresma. El rebost era ple dels productes de la recent matança del porc, però calia esperar que els embotits es curessin i les salaons i els confitats maduressin a les gerres (precisament el temps que durava la quaresma més o menys). Abans d'aquest dejuni imposat pel cicle rural (i emmascarat per la religió), s'aprofitava per menjar les llangonisses seques que quedaven de l'any anterior i els llardons acabats de fer, com aquell qui diu!

COCA DE LLARDONS

-          200 g de llardons (o al gust)
-         2 làmines de pasta de full 

-          1 grapat de pinyons

-          1 ou per pintar 
-          sucre per espolsar damunt 

Estirem amb el corró les dues làmines de pasta de full fins que tinguin la mida de la llanda del forn. Escampem els llardons esmicolats (la mida depèn del gust) per damunt d'una de les làmines i ho cobrim amb l'altra làmina. Passem el corró per damunt per integrar bé els llardons, pleguem en tres parts com si fos un tríptic i tornem a passar el corró fins que la coca torni a tenir la mida de la llanda; la col·loquen damunt d'aquesta, amb un paper de forn, pintem la superfície amb l'ou batut, hi escampem els pinyons pel damunt i sucre en abundància. Coem al forn preescalfat a 200ºC de dalt i de baix uns 15 minuts (fins que es dauri). Deixar refredar abans de menjar. 

Comentaris:

·       En lloc de pinyons es pot cobrir amb ametlles laminades.

·       Es poden fer tres capes de pasta de full i dues de llardons si la volem més gruixuda (i més "llardosa"...)
·       Es pot fer una capa de cabell d'àngel entremig i encara està més bona!