gener

 Gelades de gener fan florir l'ametller. 

Estens pertot una pàlida i gèlida llum. 

Nua, la terra dorm sota un llençol de neu.  

El gat de gener és ratador i mioler.

Recordeu: any de neu, any de bé de Déu!

La neu és una de les meves màquines del temps: em transporta automàticament a quan era xiqueta i amb la veïna, que sempre tenia les galtes vermelles com un pom de roses, jugàvem a botigues i ens fèiem pernils i formatges de neu; baixàvem enriolades amb un sac al cul pels rostos de les rodalies ben encoixinats de neu (que esmorteeix totes les patacades!) i després ens escalfàvem les puntes dels dits, entumides pel fred, assegudes a l'escambell vora el foc, mentre els mitjons que l'àvia havia estès a la pedra de la llar fumejaven com la sopa de pa al plat de duralex...

Algun any havíem d'excavar literalment passadissos a la neu perquè les vaques poguessin anar de l'estable a abeurar-se al torrent on, prèviament, havíem de fer un forat amb un mall a la capa de glaç que els impedia l'accés a l'aigua. La bauma del torrent era, al meu univers infantil, com un palau de carmells (caramells) de gel!

Al tros, la neu ha ben sorprès els nostres animals!   

I també ha sorprès algunes fruites tardanotes...

Níspro

Figues de moro

Hem espolsat les oliveres perquè el pes de la neu no els trenqués les branques, però ha continuat nevant i n'ha trencat algunes...

I els pins pinyoners han patit la mateixa sort:

Ens entristeix un xic però la natura és així: ella mateixa es lleparà les ferides per guarir-les. Natros tornem cap a casa a eixugar-nos els mitjons vora el foc mentre xarrupem una xocolata calenta, i deixem que el tros reposi sota aquesta manta blanca que serà (beneïda) saó per la primavera!

SOPA DE PEIX  

·      2 bons grapats de morralla variada  

·      2 cebes

·      2 grans d'all

·     1 fulla de llorer

·       salsa de tomàquet (al gust)

·  1 all, una branqueta de julivert i un grapat d'avellanes i/o ametlles torrades

·    200 g de fideus (la pasta que vulguem o arròs) 

En una olla amb aigua freda posem la morralla, una ceba, un parell d'alls i la fulla de llorer i ho fem bullir mitja horeta (si l'olla és a pressió 20 minuts) a foc no massa fort. Ho colem i hi esmicolem dins tots els bocinets de peix que es puguin aprofitar (compte a no deixar-hi espines) i continuem fent la sopa o congelem aquest brou per fer-la un altre dia.

Sofregim una ceba fins que estigui ben toveta, hi afegim la salsa de tomàquet i li deixem fer només un xup-xup (pensem que ja està sofregit). Ho aboquem al brou (que haurem posat al foc) quan aquest bulli i, quan torni a arrencar el bull, hi afegim els fideus i sal al gust. Ho deixem bullir el temps que indiqui el paquet de pasta i just quan apaguem el foc hi afegim la picada feta amb l'all, el julivert i les avellanes. La servim ben calenta i amb uns crostonets de pa fregit. 

Comentaris:

• Aquesta sopa li encantava al meu avi artista-pintor Josep i, si no era ben bé així, és com jo la recordo.  
• I com escalfa la panxa quan a fora no para de nevar...