dimarts, 13 d’agost del 2019

agost

Al sol li diuen Llorenç i a la lluna Margarida.
Gestant la tamborinada de la tarda, la calor, pesada, fa la migdiada. 
Obriu la porta, correu, que hi repiquen les campanes anunciant la Festa Major!  
Sol d'agost fa oli i fa most. 
Temptacions amagades a les bardisses...

Fa molts i molts anys va arribar a la Mediterrània un emigrant procedent d'Amèrica. De primer la gent arrufava el nas en veure'l, però de seguida es va integrar tant a la nostra cultura que fins i tot encara hi ha qui creu que és nascut aquí!
És un tipus fresc, brillant, seductor,... però no li tireu tantes floretes que s'enrojola amb facilitat!   
Encara no sabeu de qui parlem? Del nostre estimadíssim tomàquet! 













Malauradament la producció intensiva li ha fet perdre sabor: si s'abonen i reguen molt les tomaqueres, que ja provenen de llavors seleccionades (les més productives, adaptades als hivernacles i resistents als tractaments), produeixen més. Uns tomàquets rodons, perfectes, tots idèntics, que aguanten ser transportats llargues distàncies, però en detriment de les seves qualitats organolèptiques. Vaja, els tomàquets sense gust de tomàquet que tots coneixem! 

Per sort al nostre trosset, com en molts d'altres trossets de la ruralia, encara podem gaudir del fruit de tomaqueres provinents de llavors autòctones: tomàquets collits al punt just de maduresa, aromàtics, sucosos i que tenen gust de tomàquet, com els d'antes!
Perquè com deia Miquel Martí i Pol: 

"Déu ens dó ser catalans 
per menjar un bon pa amb tomàquet 
amb un raig d'oli discret 
i un pols de sal si fa falta (...)"







I volent fer lloc al rebost per la nova temporada de conserves, hem vist que encara ens quedava un pot de tomàquets al natural de la temporada passada, que no hem trigat a transformat en una sopa de tomàquet de la deliciosa cuina violeta. Com que la prova ens ha agradat, enguany en conservarem més per poder menjar aquesta sopeta tebiona quan arribi el fred i ja no hi hagi tomàquets al tros

.




      ⤳


MELMELADA DE TOMÀQUET

-       1 Kg de tomàquets madurs 
       (pelats i sense llavors)
-       500 g de sucre (blanc o morè)
-     un parell de fulles d'aufàbrega grans  
-     un pessic de sal i un de pebre (opcional)  



Posem en una cassola de terra els tomàquets pelats, sense llavors (si en queda alguna no patiu) i el màxim d'escorreguts possible, i els fem coure uns 20 minuts. Hi afegim el sucre, un pessiguet de sal i un de pebre negre i les fulles d'aufàbrega, i ho fem coure fins que s'evapori l'aigua i tinguem la textura desitjada (uns 40 minuts més, depenent del tipus de tomàquet i l'aigua que contingui), remenant sovint i a foc baixet.  
Traiem les fulles d'aufàbrega, triturem si ho preferim i envasem en calent en pots de vidre nets; els bullim 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) al bany Maria en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·  Les fulles d'aufàbrega també es poden posar trinxadetes si us agrada trobar-les, no posar-n'hi si no us agrada el seu aroma (hi ha gustos per a tot...) o substituir-les per una branqueta d'orenga si us agrada més.
·   Si preferiu un toc més dolç (o per fer el gelat que us explicàvem l'agost del 2016) en lloc d'aufàbrega podeu posar-hi un pal de canyella o una beina de vainilla oberta pel mig (i no posar-hi pebre).  
 ·   Si trobeu que no us ha quedat prou espessa hi podeu posar gelatina en pols neutra (a la mateixa capsa hi trobareu les instruccions) o agar-agar. 
·  Proveu-la damunt d'una rodanxa de formatge de cabra  gratinada uns minuts al forn o unteu-la en una coca de vidre i poseu-hi un bon pernil: sense paraules!