Febrer

Fas bona herba, que fa bona llet, que fa bons formatges... 
Esclaten les ales blanques dels ametllers; a punt per volar!
Bona pel sementer, l'aigua de febrer.
Rossa cabellera de mimosa...
"El món, altra vegada despert (...), pressent càlidament que ha de tenir un futur."
Resem un Pare nostre a Sant Blai, perquè no mos falti pa mai!









Al tros, l'hivern se'n va amb el fum de les branques que va fer caure el pes de la seva neu, i la primavera arriba esquitxant-ho tot de floretes.                                                                                            





El vai-i-bé del gronxador ens recorda que torna a ser Carnestoltes i que, just a l'altra banda del nostre trosset de Pirineu, a Prats de Molló (i també a Arles i St. Llorenç de Cerdans), tradicionalment l'hivern s'allunya i comença el Carnestoltes amb la Festa de l'Ós.                       Conta la llegenda que fa molts i molts anys un ós va raptar una pastora fadrina de Prats de Molló i la tenia tancada a la seva cova. Cada dia li duia les millors fruites, li caçava els millors xais i li feia insinuacions lascives, però la pastora el rebutjava dia sí dia també, invocant la Mare de Déu de les Salines. El dia de la Candelera, quan feia nou dies del captiveri, la fadrina va aconseguir fugir. Quan l'ós va tornar a la seva cova i se'n va adonar va udolar amb tanta ràbia que va fer retrunyir tot el Pirineu! Aleshores els caçadors van capturar-lo i el van dur a la plaça del poble, on el van afaitar.                                                                                                                                                              El diumenge de Carnestoltes, doncs, per commemorar la llegenda, tres feréstecs homes-ossos vestits amb pells de xai (antigament eren d'ós) i la cara i els braços emmascarats amb oli i sutge, baixen de la muntanya. Han acabat la seva hibernació i estan afamats, en tots els sentits... Cap a les tres de la tarda arriben al centre de Prats de Molló perseguits pels caçadors, llançant a terra i embetumant a tothom qui se'ls posa per davant, especialment les noies i, sobretot, les forasteres. Si algun caçador tomba un ós (amb escopetes de fogueig) sempre hi ha qui el reanima amb un glopet de vi (com si no en portessin prou al cos encara...). Sobre les cinc arriben els barbers, vestits de blanc i amb la cara enfarinada, que també empaiten les noies i els emblanquinen la cara. Quan finalment els caçadors acorralen i encadenen els ossos, els duen a la plaça i, allà, els barbers els "rapen". La festa acaba amb el ball de l'ós al so de la cobla. 
Les festes d'origen pagà (que en el fons ho son totes) tenen tant de simbolisme! Sense anar més lluny: aquest carnaval esbojarrat, valgui la redundància, no deixa de ser un reflex del terror ancestral que generava l'ós en la població pirinenca perquè causava estralls als ramats per alimentar-se quan arribava la primavera. No deixa de ser una metàfora de la lluita del bé contra el mal (l'ós en l'imaginari rural); de la primavera (la blancor dels barbers, el dia que s'allarga) contra l'hivern (la foscor de l'ós, les nits que s'escurcen); el pas de l'home salvatge (pelut) al civilitzat (pelat).                                                                                                                                                 Enguany, doncs, la nostra coca de llardons és un homenatge a aquesta festa dels germans del nord, que malauradament també s'ha hagut de cancel·lar aquest any...                                                                                                     



I parlant d'animals que es desperten de la hibernació:                                                                                



Les granotes, com d'altres amfibis i rèptils, hibernen (gairebé anul·len les seves constants vitals) per evitar la mort per congelació, sobreviure a l'hivern i reviscolar a la primavera. I quan salten a la bassa hi troben qui s'aprofita de les restes de la mini-calçotada d'enguany!                                              







Magdalenes de carnestoltes



- 3 ous 
- 250 g de sucre  
- 250 ml d'oli de girasol
- 250 ml de xerigot
- 375 g de farina 
- 1 sobre de llevat en pols
- 1 pessic de sal i un de pebre
- 100 g de llardons (greixons o brascallons)

Batem molt bé els ous amb el sucre fins que blanquegin. Hi afegim l'oli de girasol i el xerigot sense deixar de batre. Hi afegim la farina tamisada amb el llevat, la sal i el pebre, remenant amb cura amb una cullera de fusta i, per últim, els llardons talladets petits o esmicolats amb una mà de morter. Omplim els motllos de magdalenes fins a 3/4 parts i els deixem resposar a la nevera mentre s'escalfa el forn al màxim (250ºc dalt i baix). Abaixem el forn a 220ºC i hi coem les magdalenes uns 15 minuts. Les deixem refredar fora del motllo damunt d'una reixeta i les empolsem amb sucre llustre. 

Comentaris:
· El xerigot el podeu obtenir de fer mató, recuit o formatge (per exemple deixeu tota la nit a la nevera mig quilo de iogurt grec barrejat amb una culleradeta de postres en un colador amb un drap de fil, escorrent-se damunt d'un bol, i obtindreu per un costat el xerigot i per l'altre un formatge d'untar) o substituir-lo per llet o nata.
·   També hi podeu posar pinyons per damunt, remullats deu minuts en aigua perquè no es torrin massa al forn.