dijous, 31 de desembre del 2020

Ninou





Hi va haver un temps en què la sénia rodava: la mula donava voltes fermada a l'extrem del pal que, solidari amb el seu eix, feia moure una roda de dents que engranava amb una altra roda vertical d'on penjava una cadena sens fi carregada de catúfols que se submergien al pou i tornaven a pujar lentament, plens d'aigua per regar l'hort. 
Han passat molts anys (potser algun segle i tot) i la mula, pobreta, devia morir de vella sense que ningú li agraís mai prou els serveis prestats. La sénia està rovellada i encoixinada de molsa i les heures se li entortolliguen als engranatges. Al pou, però, encara hi ha aigua. A força d'empentes i  grinyols (i un xic d'oli a les juntes) encara la podríem tornar a fer giravoltar...      








Com una mula tossuda el mon inicia una nova volta entorn del sol. Agafem amb força el revolt de l'any i ajudem-la entre tots a empentar, a ritme lent però constant i malgrat els grinyols, perquè torni a pujar l'aigua que regui de vida totes les hortes de la terra.
I després d'aquest revolt, avis i amics, segur que ens retrobem entorn del pou.  


I com les sénies les llimones van venir amb els àrabs...  

  
LLIMONES CONSERVADES EN OLI
(no ben bé a l'estil marroquí)


• unes quantes llimones ecològiques
• sal i sucre
• oli d'oliva bo
• aromàtiques i espècies al gust: llorer, clau, 
pebre en gra, anís estrellat, canyella, alls, bitxo,...











Rentem bé les llimones i les tallem a quarts longitudinalment amb pell i tot. En un recipient pla les empolsem bé amb sal i sucre i les deixem reposar tapades tota la nit a la nevera. L'endemà en descartem el suc i les posem en un pot de vidre net, apretades i alternant-hi grans de pebre, clau, anís estrellat, una fulla de llorer, una branca de canyella i, en el nostre cas, una punteta de bitxo sec. Omplim el pot amb oli d'oliva donant-li uns copets perquè vagi sortint l'aire; tapem i guardem en un lloc fresc i sec almenys un parell de mesos abans d'obrir-lo.


Comentaris: 
  •        Al Marroc conserven les llimones en sal i el seu propi suc (a més d'espècies): els fan els  talls longitudinalment sense arribar a baix de tot, de manera que quedin units per la base formant una estrella, i enriqueixen un munt de plats amb elles (corder, amanides, pollastre, tabuleh, hummus, ...)
  •      Natros les hem volgut conservar en oli per poder utilitzar-lo després, així obtens dos productes en una sola conserva: llimones confitades i oli aromatitzat! 
QUE TINGUEM TOTS UN 2021 PLE DE SALUT!

4 comentaris:

  1. Fa temps que voldria posar llimones en conserva. Aquesta fórmula m'agrada. A veure si m'atreveixo. El llimoner dels veïns està ben farcit i ells ja no hi viuen i ni se'l miren. Igual salto el mur i en compro uns quants... d'aquella manera.
    Bon any 2021.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo ho faria, malaguanyades llimones sinó! Les llimones no tractades són un tresor perquè pots aprofitar-ne fins i tot la pell. Natros ara mateix en tenim de macerant per fer confitura, una d'aquells petits plaers per esmorzar...

      Elimina
  2. M'agradat veure com conserva les llimones, ets un pou de saviesa, continua perquè és un plaer llegir-te, petons 🍀

    ResponElimina
  3. No és la meva saviesa sinó la de totes les dones de la família que m'han precedit i a qui mai els ho agraïré prou! Totes tenim el pòsit de saviesa de les mares i les àvies i ara, a més, la sort de poder compartir-lo, innovar, descobrir noves savieses,... per les xarxes socials.
    Un dia hem de compartir les nostres "savieses" respectives fent un cafè!

    ResponElimina