Abans el juliol era temps de batre, és a dir, de separar el gra de la palla del cereal que s'havia segat al juny. Resumint-ho molt: s'estenien les garbes en rodó a l’era i es feien batre per animals (bovins o equins), després es ventava la palla amb una pala de fusta de mànec llarg i una forca i, finalment, es garbellava. El gra es recollia en sacs que es buidaven al graner i de la palla se’n feien pallers. Al costumari català de Joan Amades s'explica que, antigament, en lloc de fer córrer animals per damunt de la batuda, es batia ballant damunt de l'era; fins i tot es creu que alguns balls rodons femenins que encara perviuen podrien recordar velles danses batedores. Quina manera més bonica i alegre de fer la feina, no trobeu?!
Al tros hi ha un bé de Déu de pomes i peres que encara han de passar tot un estiu per ser madures:
Sardines escabetxades
· Oli d'0liva
· 1 got de vinagre
· 2 cullerades soperes curulles de pebre vermell dolç
· 4 o 5 grans d'all, romaní, llorer i/o farigola
Netegem les sardines (deixant o no el cap, l'espina i/o les tripes, segons els gustos), les salem, enfarinem i fregim. Les reservem en una cassola de terra capiculades. En el mateix oli (colat) enrossim els alls i els posem damunt de les sardines reservades. Afegim a l'oli el romaní i/o farigola, el llorer, el pebre roig i el got de vinagre (amb cura) i deixem que s'evapori un xic (fins que deixi de fer olor de vinagre). Aboquem tot l'oli i les herbes damunt de les sardines i quan estiguin fredes les guardem tapades a la nevera un parell de dies.
Comentaris:
- És una recepta ideal per aprofitar les sardines fregides que ens sobren del sopar de la nit anterior, per exemple. A la nevera aguanten fins a una setmana.
- Les sardines es poden enfarinar amb farina de cigró o meitat farina de cigró - meitat farina de blat.