febrer

Frac negre, botes grogues; la merla és a punt de començar el concert.   

Entre núvols cendrosos, el sol llança confeti ataronjat.  

Bons cantants al galliner... i crits de lloca.

Rei dels poca-soltes, Carnestoltes!  

El liró surt del seu racó. 

Res pot fer el metge amb les febres de febrer. 

Al tros tot és quiet. La gata i l'alzina s'emmirallen a la bassa on neden calmosament els peixos. Tristesa. És dia 5 de febrer, dia nacional de l’exili i la deportació.
El gener i el febrer del 1939 centenars de persones, entre les quals Lluís Companys o Mercè Rodoreda, van fugir travessant els Pirineus i, la majoria, no van tornar mai més a casa seva. A casa del padrí encara hi ha un plat, testimoni del llast que van deixar alguns exiliats en creuar el Coll d'Ares: valia més la seva vida que una vaixella de porcellana, per valuosa que fos...  

Llaurant el tros, rereguarda de la Batalla de l'Ebre,  també hi trobem de tant en tant bocins de plat, però aquests de llauna. Pertanyien a brigadistes internacionals cridats a defensar la República durant la Guerra Civil espanyola i ens remouen, com nosaltres removem la terra per plantar noves llavors, la consciència i els ideals.

I a dia d'avui encara hem de lamentar exiliats, deportats i refugiats,..., què dimonis li passa al món?!

En un raconet, però, ens criden les primeres flors i recuperem un xic l'esperança.

                                                          Els seus petits cors esclafats
                                                          s'assemblen al meu,
                                                          continuen en vida.
                                                          Algunes ploren en cofurnes
                                                          sota una llum esmorteïda.
                                                          Apleguen el plor,
                                                          li reciten l'eixarm de seda i resistència:
                                                          "Llàgrimes, feu-vos llet!
                                                          i si no, aneu-vos-en!"
                                                          I les llàgrimes brollen tal com demanen !
                                                          Un altre dia més de vida per a infants que mamen.

                                                                                             Fragment del poema "Refugiades", de Mahammad Bitari


Arròs de galeres amb calçots i carxofes

• arròs bomba (un gotet per persona)   
• fumet o brou de peix (2 gotets per persona)
• galeres (un parell per persona)
• calçots
• carxofes
• un all
• una cullerada de tomàquet sofregit o un tomacó
• sal

En una cassola/paella amb oli d'oliva enrossim tomba i tomba les galeres i les reservem. En el mateix oli sofregim els calçots a rodanxes i els cors de les carxofes (netes de les fulles exteriors) tallats en sis o vuit trossos. Hi sofregim l'all trinxat i hi afegim la cullerada de salsa de tomàquet (o el tomacó ratllat sense pela i un polsim de sal, sofregint-lo un parell de voltes més fins que estigui confitat, espesset i de color més grana). Hi afegim l'arròs i li donem un parell de tombs amb el sofregit; posem les galeres amb cura damunt de l'arròs i hi aboquem el brou bullint. Tastem i rectifiquem de sal i deixem que l'arròs es begui el brou (remenant només de tant en tant amb cura per comprovar que no s'enganxi). Apagar el foc, deixar reposar un minut i servir. 

Comentaris:

• El calçot es pot substituir per ceba (que en definitiva és el mateix).
• Les galeres que siguin de la nostra costa, que ara n'és època, estan bé de preu i són molt gustoses. I el mateix es pot dir de la carxofa de la terra!