Ja hauríem de tenir el blat al graner.
Uns musclos del Delta i unes anxovetes de l'Escala, si-us-plau!
La garrofeta, la figa i el raïm ja porten dol.Uns musclos del Delta i unes anxovetes de l'Escala, si-us-plau!
Intensos amors d'estiu...
Obriu el portal, havent sopat, i feu-la petar amb el veïnat tot prenent la fresca.
L'avellana plena per Santa Magdalena.
Estem en plena canícula, que en llatí vol dir literalment "gos petit" perquè en l'època dels romans aquests dies coincidien amb l'aparició al firmament de l'estel Sírius, de la constel·lació del Ca Major (actualment aquesta estrella tan brillant es veu millor al febrer). Són els dies més calorosos de l'any i a fe de Déu que ho són especialment, enguany! Mireu sinó les pomes com han quedat rostides pel sol...
Ja no podem fer veure que això del canvi climàtic són falòrnies. Al nostre raconet de món mateix: no cal ser massa observador per adonar-se que fa més calor i plou menys que fa uns anys.
Segons els experts, la temperatura mitjana a Catalunya des del 1950 ha pujat 1,5ºC, i això té repercussions en els ecosistemes, com per exemple la descoordinació entre l'època de vol de les papallones i el moment de màxima floració de les plantes que liben per poder fer llargues migracions o la mort de les orenetes per sobreescalfament dels seus nius.
Segons els experts, la temperatura mitjana a Catalunya des del 1950 ha pujat 1,5ºC, i això té repercussions en els ecosistemes, com per exemple la descoordinació entre l'època de vol de les papallones i el moment de màxima floració de les plantes que liben per poder fer llargues migracions o la mort de les orenetes per sobreescalfament dels seus nius.
Volent contribuir d'alguna manera a pal·liar aquests efectes del canvi climàtic vam fer cap a un observatori ciutadà que vol ajudar a la comunitat científica a recopilar dades que els serveixin per a millorar el funcionament d'aquests ecosistemes: Ritme Natura
Nosaltres hem escollit observar durant un any l'alzina gran del tros (la que es veu al costat de la bassa a la foto de la capçalera de dalt de tot).
Dia 23 de juliol de 2019:
Mentre no plou, però, continuarem regant el nostre tros, especialment els cultius que necessiten més aigua
i envejant la pluja que rega el trosset de Pirineus que cuiden els avis (i que degut al canvi climàtic cada cop s'assembla més als horts de la plana, aviat s'hi colliran fins i tot tomàquets!)
Ja esperem amb candeletes menjar un bon plat de col i trumfa quan faci fred...
i envejant la pluja que rega el trosset de Pirineus que cuiden els avis (i que degut al canvi climàtic cada cop s'assembla més als horts de la plana, aviat s'hi colliran fins i tot tomàquets!)
Ja esperem amb candeletes menjar un bon plat de col i trumfa quan faci fred...
 |
| Trumfes, altrament dites trumfos, patates, pataques o creïlles |
MELMELADA DE PERES AMB VAINILLA
- 1 Kg de peres dolces (ercolines, etrusques)
- 300 g de sucre
- una beina de vainilla
- el suc de mitja llimona
Comentaris:
· Es pot fer sense vainilla o canviant-la per un pal de canyella; i, com sempre, la quantitat de sucre (que pot ser morè o fructosa) va en funció dels gustos i, sobretot, de l'estat de maduresa de les peres.
- el suc de mitja llimona
Posar en una cassola de terra les peres pelades i sense cor, el sucre, un pessiguet de sal, el suc de llimona i la beina de vainilla oberta pel mig. Ho macerem un parell d'hores i ho fem coure fins que la pera sigui tova (uns 20 minuts a foc suau i remenant sovint des que arrenca el bull). Traiem la beina de vainilla i passem pel túrmix (si volem que s'hi trobin els trossos de pera no cal).
Envasem en calent en pots de vidre nets, els bullim 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.
· Es pot fer sense vainilla o canviant-la per un pal de canyella; i, com sempre, la quantitat de sucre (que pot ser morè o fructosa) va en funció dels gustos i, sobretot, de l'estat de maduresa de les peres.
· Les nostres peres, que ens ha regalat un bon company de Miravet (gràcies Josep Maria!) han fet tant de suc en macerar que aquest no s'ha evaporat del tot i ja teníem les peres prou cuites (millor no coure mai la fruita en excés, que perd propietats i el sucre es caramelitza massa), així que abans de passar-les pel túrmix hem tret part de l'almívar i l'hem fet servir per emborratxar un pa de pessic de xocolata que teníem per berenar i que hem farcit amb la melmelada que ens ha quedat sense envasar (quin pecat!)