dimarts, 19 de maig del 2015

Maig

Marges esquitxats de ginesta perfumada.
Arriben les maduixes... i les cireres! 
I les roselles, enmig dels blats, també reivindiquen el roig. 
Garlandes de flors i papallones, festa primaveral.

Xxxsssttt! Pareu l'orella... Heu sentit quin munt de refilades d'ocell? No és que no tinguin res més a fer i es dediquin a amenitzar els matins de primavera per passar l'estona, no: són paraules d'amor senzilles i tendres!  Canten per enamorar les femelles (que romàntic...), aparellar-se i  transmetre els seus gens per perpetuar l’espècie (... i que pràctic!)   

Mentre, al camp, el verd dels sembrats va daurant-se i el de les cireres va enrogint-se. Però encara hi ha molt de verd, com diu la cançó: "jo també rego al meu hortet, faves i pèsols i julivert!"


Faves
Pèsols

Julivert

Hem començat a aclarir les pomes, perquè n'hi ha moltes i les pomeres patirien massa (eufemisme per dir que n'hi haurà menys però seran més grosses...)


























 I n'hi ha que se n'alegren molt!



Ja ho tenim tot plantat i, com que aviat caldrà començar a regar, hem netejat la bassa i hem retrobat antigues amistats...

CONFITURA DE TARONJA I ROMER (ROMANÍ)

-          1 kg de taronges (amb pell)
-          600 g de sucre
-          1 culleradeta de suc de llimona
-          1 pessic de sal
-         branqueta de romer fresc





Ratllem la pell d'una taronja i pelem i trossegem la resta; les posem a la cassola de terra (o una olla) cobertes amb el sucre, el pessic de sal, el suc de llimona i la branqueta de romaní neta. Deixem macerar una hora amb la cassola tapada i posem al foc mitjà, remenant de tant en tant (amb cura, per no desfer massa el romaní) fins a tenir la textura desitjada (uns 40 minuts). Traurem la branca de romaní i totes les fulles que hagin pogut saltar. Si volem melmelada en lloc de confitura la passarem pel túrmix. 
Omplir pots de vidre nets i esterilitzar al bany Maria 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots). Deixar-los refredar fora de l’aigua cap per avall.

Comentaris:

  •  Si us agrada més amarga no peleu les taronges. I si no us agrada tan amarga molta cura que la branqueta de romaní sigui petita (com la que està lligada al pot de la foto), perquè ha de perfumar la melmelada només i el romaní en excés és amargant.
  • Si ho feu amb fructosa, poseu-n'hi la meitat que de sucre.
  •  Aprofiteu les darreres taronges, que de fresques ja no en podreu menjar fins que torni el fred gairebé!