juny

Juguen els xiquets (i els no tan xics...) a despertar l'estiu a base de petards!

Un sol de justícia encén els sembrats.
Nits fugisseres ensucrades d'estrelles.  

Ynumse's arevamirp aL

Aquella crida que vàrem fer el mes de setembre a les abelles ha funcionat: tenim una garrofa!

I també tenim maduixes presumides que es volen emmirallar a la bassa, aubercocs dolcíssims que es desfan a la boca, efímeres peretes de St. Joan...  

... i dues oquetes, nascudes d'ous incubats per la periquita pigallada (dels ous covats per l'oca en van néixer cinc, però no se'n va acampar cap). 

La mare biològica

 

Amb la mare adoptiva

Aquests dies hem viscut de ben aprop el malaurat incendi de la Ribera d'Ebre i m'han vingut al cap els antics camins ramaders i les carrerades per a la transhumància dels ramats: un patrimoni històric, social, cultural, paisatgístic, arquitectònic i, ara que ja és potser massa tard ens n'adonem, ecològic...  L'origen remot d'aquests camins eren els senders naturals que feien els animals salvatges cercant aigua i menjar; després els ibers van convertir-los en vies que enllaçaven els seus principals poblats  i  els romans, els gots i els àrabs els van blindar, podríem dir-ne, amb "cobertura legal". Els governants medievals (inclosos els monestirs cristians), amb la consolidació de l'activitat ramadera que implicava grans moviments de ramats transhumants per a poder aprofitar les millors pastures tot l'any, també regularen i protegiren aquests camins amb drets i privilegis, i les primeres agrupacions de ramaders a la Catalunya medieval també s'encarregaren de gestionar, entre altres interessos, la conservació de les carrerades. 

A finals del segle XVIII, però, l'activitat ramadera perd pistonada (per l'enfonsament del mercat de la llana, la derogació dels privilegis als ramaders, el foment de l'agricultura, les amortitzacions) amb la consegüent decadència de la transhumància i, per extensió, de les carrerades.

I cal que us recordi com està el sector de l'oví i el cabrum en l'actualitat, amb la globalització, el capitalisme agressiu, etc.? Ras i curt: cada cop hi ha menys ramats, menys pastors i més envellits. Deixarem extingir l'ofici de pastor, gestor estratègic per a la preservació del paisatge i la gestió del medi? Deixarem perdre  l'immens patrimoni que suposen els camins ramaders? Si ho fem, hi perdrem tots...   

El nostre besavi Rafel, pastor transhumant

SAQUETS DE PINYOLS DE CIRERA

-       Pinyols de cirera

-       Tela de cotó (o el menys sintètica possible)

Rentem els pinyols de cirera i els bullim amb aigua i un raig de vinagre més o menys un quart d'hora. Si tenen restes els raspallem amb un raspallet de les ungles i els deixem eixugar bé uns quants dies al sol. 

Si no som hàbils cosint, com en el nostre cas, va molt bé tenir una àvia fantàstica, com sí que és el nostre cas, perquè us confeccioni un saquet amb la roba. Millor que es pugui descosir fàcilment o que tingui un fàcil tancament per poder treure els pinyols i rentar-lo quan convingui. Fins i tot es pot fer un doble saquet: interior cosit amb els pinyols dins i exterior per poder-lo rentar buit. 

Omplir els sacs amb els pinyols però no del tot, que es puguin adaptar a la part del cos on els apliquem.

Comentaris:
·  També podem rentar els pinyols en un saquet reixat a la rentadora (programa curt en fred) abans d'assecar-los al sol.  

·    Els pinyols de cirera són d'una fusta que acumula i radia temperatura i a més triguen molt a fer-se malbé. 

·    Perquè desprenguin calor escalfem el saquet al microones a 500 watts màxim tres minuts (si és per un nadó màxim 2) i el podem utilitzar per escalfar-nos mans o peus, alleujar el dolor menstrual, tortícolis, lumbàlgia, reuma,  escalfar el llit, ...

· Si volem que irradiï fred posem el saquet dins d'una bossa de congelar de tancament hermètic i la posem al congelador. Si la tenim sempre a punt ens pot servir per cops, mal de cap, rampes, còlics,... 

BONES REVETLLES!!!