desembre

Demaneu un desig quan veieu passar l'estel. 

El tió baixa del bosc: dau-li un mos prop del foc que deu tenir fred i gana...

S' acosta l'hivern, mig amagat entre les festes de Nadal.  

Enguany  el pessebre del món mereix un caganer ben gros...! 

Melangiós silenci de boira ferit per mil llumetes enramades als balcons.   

Bufandes, gorros i guants deixen de ser presoners d'armaris i calaixos. 
Rifes, lluminetes i quines nadalenques, pròleg i epíleg dels àpats de Nadal.  

Entra amb llardons i surt amb torrons. 

Tornem a ser al solstici d'hivern, solstitium en llatí, és a dir: que el sol està aturat. I, digueu-ne Saturnals, Sant Nicolau, Nadal o com vulgueu, NO celebrem pas la festa del consumisme desaforat que ens desconnecta del cicle de la natura, sinó que en el fons celebrem que s'han acabat els treballs del camp i podem descansar de l'esforç que hem fet la resta de l'any, que els dies van allargant-se i que comença el compte enrere perquè arribi la primavera. Però no vulguem córrer tant que l'hivern tot just comença!

Tampoc cal aquests dies afartar-se com si s'acabés el món, la majoria de plats tradicionals utilitzen productes locals i de temporada: excel·lents i econòmics. I sempre ens quedarà un bon plat de bledes o trumfa i col per sopar... 

Al tros tenim un raconet dedicat al bocí del pirineu d'on és l'avi matern i ara, en aquesta època, ens regala una postal nadalenca d'allò més típica que volem compartir amb vosaltres per desitjar-vos unes bones festes i millor any 2017!!!

TORRÓ D'AVELLANA 

• 130 g de sucre llustre (glas)
• 300 g d'avellanes torrades i mòltes
• 50 g de xocolata blanca de cobertura (per fondre)

• 30 g de mel

Barrejar el sucre llustre amb l'avellana mòlta (de fet es pot moldre junt el sucre i les avellanes, si tenim un robot de cuina, uns segons a velocitat turbo). Fondre la xocolata al bany Maria amb cura que no hi caigui aigua dins o al microones (atenció, a intervals de 20 segons i remenant cada vegada perquè no se'ns cremi), i sense deixar-la refredar barrejar-la amb la mel líquida i la barreja d'avellana i sucre, remenant enèrgicament amb una cullera de fusta (o amb les mans quan no cremi) fins que estigui ben barrejat, 10 minuts si convé. Abocar en un motllo de silicona o un tetra-brick obert longitudinalment i folrat amb paper de cuina (igual que quan fem sabons). Posar-hi un pes damunt i desemmotllar un parell de dies abans de consumir-lo.

Comentaris: 

·     En lloc d'avellanes es pot fer amb ametlles (queda com un torró de xixona) o amb una barreja d'ambdues.

novembre

Nedant contracorrent les truites de riu cerquen parella.

Olives al tupí i el porc a la salera. 

Vents arrauxats, boira humida i els primers freds... 

Enmig, un estiuet de Sant Martí!

Moniatos i castanyes! Qui en vol ara que fumen?! 

Bodegó d'aglans, bolets i cireres d'arboç. 
Remou les fulles seques l'eriçó quan cau el sol.

Els camps, sembrats, i els fruits a casa guardats.  


Ara que el dia s'escurça ve molt de gust estar dins de casa, arrupidet davall d'una manta compartint castanyes torrades i contes de la vora del foc. Hi ha contes de tardor preciosos, com el de "L'ou de l'eriçó", de Nozomi Takahashi (editorial Tramuntana), carregat de valors com l'esforç, la perseverança, la responsabilitat, la cura del que estimem... És tan senzill i alhora tan bonic que no ens podem estar d'explicar-vos-el:

"Hi havia una vegada un eriçó que vivia en un bosc molt bonic. Un dia va arribar la tardor i l'eriçó, quan va veure que la mare ànega començava a covar els seus ous, va decidir que ell també volia un ou.  Buscant buscant va trobar, sota unes fulles seques, un ou ideal per un eriçó: rodonet i punxegut com ell, i es va posar a covar-lo amb tota la cura del món (fins i tot li cantava cançons de bressol), esperant amb il·lusió que s'obrís. Malgrat que els seus amics provaven de desanimar-lo insistint en què allò no era un ou i per tant no s'obriria mai, ell persistia en el seu afany de covar-lo, però sense èxit.
Fins que un dia va fer molt de vent i l'ou es va trencar... La sorpresa va ser que l'ou era una castanya i la castanya tenia un cuquet dins: "Mireu! El meu ou s'ha obert! Mireu com s'assembla a mi! Ja us ho vaig dir..."

Natros també trobem sorpreses precioses sota les fulles seques que no paren de caure...

Safrà

Aquest mes de novembre plantarem faves, pèsols i cebes primerenques; començarem a collir espinacs, bledes, raves i el safrà i acabarem de collir carabasses, caquis, nous i  aulives!

Enguany la collita ha estat minsa a causa de la sequera...

Hi ha qui encara treballa també, a les flors del nesprer. Ai quan arribin les primeres gelades...

Pipes de carabassa condimentades al gust

·      llavors de carabassa

·      aigua i sal
 ·     oli d'oliva
 ·    condiments al gust (all i/o ceba en pols, parmesà ratllat, sucre morè, canyella, salsa picant, pebre roig, mel, ratlladura de llimona i/o taronja, gingebre mòlt, ...)

Traiem i netegem les llavors de la carabassa i les fem bullir amb aigua (quatre mides d'aigua per una de pipes de carabassa, mesurades per exemple en tasses) i una cullerada sopera de sal, 10 minuts a foc lent. Les escorrem i les deixem eixugar bé. Les barregem amb una cullerada d'oli i una de sal, escampem en una safata i les posem al forn preescalfat de dalt a 190ºC uns 8 minuts, remenant-les de tant en tant amb una cullera de fusta; barregem els condiments que vulguem (les de la foto són amb una culleradeta d'all en pols, una de xile picant i una de sucre morè) i els escampem per damunt de les pipes, remenant-les una mica; deixarem torrar 5 minuts més al forn.

Comentaris:

·     Aprofiteu les llavors després d'haver preparat una deliciosa i nutritiva crema de carabassa, per exemple.
·     Atenció que alguna pipa peta al forn (no passa res, queda oberta i així ens estalviem de pelar-la!) 

·     Com sempre imaginació al poder amb els ingredients de l'amaniment! I per descomptat podeu simplement torrar-les sense cap condiment.
·     A casa hi ha qui les menja amb closca i tot, estan tan o més bones i la closca és força toveta.

Octubre

Ocres, torrats, morats, rojos, ... les vinyes es van destenyint. 

Collint codonys a genollons.

Terres llaurades i amorosides per la pluja acolliran de nou les llavors.    
Una ferida a la pell de la magrana ens mostra el seu interior sangonós.

Boletaires i caçadors s'afegeixen al retaule tardoral.   

Res no mor, tot reposa per rebrotar a la primavera.
Estols d'estornells arriben del nord.  

La tardor arriba a casa nostra quan tenim el rebost (i el congelador, però això no queda tan poètic) ple: l'excedent de fruita d'estiu convertit en confitures; els tomàquets de penjar penjats i els de conserva conservats; els alls, les cebes i el panís enforcats; melons, carabasses, pomes i peres al canyís; les nous i les avellanes ensacades (i quatre pinyons pels panellets). Creiem que podrem passar l'hivern amb tots aquests tresors!

Però el cicle de la natura no para i les verdures que menjarem fresques a l'hivern ja estan plantades: bledes, cols, bròquils, cebes i porros, tirabecs, enciams i borraines.

Al corral altes i baixes: les cabres les hem donat a un bon amic de la Terra Alta, en règim "d'apadrinament", perquè malauradament ja no donàvem a l'abast... Però han nascut dos pollets dels 23 ous que covava la perica! 

Pa de pessic de xocolata i avellanes

  -  180 g de farina
  -  25 g de cacau en pols 
  - 1 culleradeta de cafè de bicarbonat
  - 150 g de sucre
  - 6 cullerades soperes d'oli de girasol
  - 1 cullerada sopera de vinagre (millor de poma)
  - 250 ml de llet d'avellanes (o de la que tingueu)
  - avellanes torrades per decorar

En un bol barrejar  la farina, el cacau, el sucre i el bicarbonat. Afegir-hi la llet, l'oli i el vinagre i barrejar bé amb una cullera de fusta o la batedora de "varilles". Omplir les paperines fins a 2/3 parts de la seva capacitat i posar-hi damunt bocins d'avellana. Coure al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 20 minuts. Deixar refredar sobre una reixeta. 

Comentaris:

· Si sou molt xocolaters podeu posar-hi més cacau.    
· Les avellanes es poden canviar per altes fruites seques de tardor o trossets de codonyat, per exemple.     

· Si bé no es tracta d'un pa de pessic / cóc pròpiament dit perquè no porta ous, ve tan de gust de pessigar-lo que l'hem anomenat igualment pa de pessic!    

setembre

Sol, solet, ja no ets tan matiner... 

En canvi la mainada ha de tornar a matinar!

Tot dolçor, el most va omplint les tines.
Entre ametllers i avellaners ...

maduren els codonys i les garrofes.

Bolets diversos comencen a treure el nas tímidament entre la fullaraca. 

Regust d'estiu encara als llavis.

Ens tornarem a quedar orfes d'orenetes. 

Antigament l'any començava per la sembra i acabava amb la verema, per tant ara mateix estaríem acabant l'any. Si hi pensem bé aquest còmput tenia tot el sentit del món als entorns rurals: ara és el moment en què arriba tot allò que ens prometia la primavera si sabíem tenir paciència. Les coses bones fan de bon esperar, això que costa tant en els temps que corren!  
I una de les promeses de la primavera que ens ha arribat massivament són les pomes que, enguany, hem decidit provar de fermentar com el raïm, a veure si obtenim una sidra mínimament bebible (ja us ho explicarem...)

Els galàpets encara ens custodien la bassa esperant pacientment la tan preuada pluja que, per fi, ha arribat, tot i que escassa per les nostres terres i potser no en el millor moment per a la verema. Ja és ben cert que mai plou a gust de tothom...

Coca de samfaina

Per a la samfaina: 
         - 2 pebrots vermells

         - 2 aubergínies

         - 2 cebes

         - 2 carabassons petits o 1 de mitjà

         - sal, pebre i oli d'oliva
Per a la massa de coca: 
         - uns 300 g de farina (la que admeti)
         - 1/2 got d'oli d'oliva o de llard de porc 
         - 1 got de llet tèbia 
         - 1 pessic de sal

         - salsa de tomàquet (opcional)

Tallem totes les verdures a dauets i els d'aubergínia els deixem en una escorredora ben empolsats de sal perquè suïn (uns 30 minuts).  Posem oli en una cassola (que pot ser de terra) i sofregim primer la ceba; quan estigui una mica transparent hi afegim el pebrot, sempre remenant de tant en tant; als 5 minuts hi afegim l'aubergínia (recordeu rentar-la abans per treure-li l'excés de sal) i als 5 minuts més el carabassó. Salpebrar al gust i deixar coure a foc lent, remenant de tant en tant, uns 5 minuts més (penseu que al forn acabarà de coure).
Barregem en un bol la llet, l'oli i la sal  i anem afegint-hi la farina, amassant fins que ens quedi una massa que no se'ns enganxi als dits (ferma però tova);  l'estirem amb el corró damunt del marbre enfarinat fins que tingui el gruix desitjat, la pintem amb un parell de cullerades de salsa de tomàquet, si ens agrada, i hi escampem la samfaina per damunt. Coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 20 minuts.

Comentaris:

• Si no volem tenir tanta feina podem comprar una massa de pasta de full o de pasta brisa com a base de la coca. 
• Aquesta massa també serveix per a fer coques dolces: damunt s'hi pot posar fruita a làmines, sucre i un raig d'oli abans d'anar al forn.
• Si la samfaina la voleu menjar sense una base de coca l'haureu de coure un xic més, fins que estigui al vostre gust de cocció, i podeu afegir-hi la salsa de tomàquet o tomàquet natural i deixar-li fer el xup-xup tot junt, fins que evapori l'aigua.
• S'hi pot afegir tonyina, anxoves, pinyons, formatge ratllat i gratinar...., com sempre al vostre gust i amb imaginació!

agost

A darrers d'agost ja es fila amb gresol.

Gronxolen les figues a la figuera que ombreja el mandrós.
Orquestres de grills i cigales amenitzen (o destorben!) les migdiades...  

Són festes arreu: ran de mar, als veïnats, a viles i ciutats.  

Tota cuca viu, sigui en rostolls, marges o armaris de la cuina!    

D'entre el bé de Déu que ens dóna el tros a l'estiu enguany volem destacar els tomàquets. I res millor per homenatjar-los, mentre els mengem frescos i els conservem per l'hivern, que aquesta "Oda al tomate" tan xula de Pablo Neruda!

La calle

se llenó de tomates,

mediodía,

verano,

la luz

se parte

en dos

mitades

de tomate,

corre

por las calles

el jugo.

En diciembre

se desata

el tomate,

invade

las cocinas,

entra por los almuerzos,

se sienta

reposado

en los aparadores,

entre los vasos,

las mantequilleras,

los saleros azules.

Tiene

luz propia,

majestad benigna.

Debemos, por desgracia,

asesinarlo:

se hunde

el cuchillo

en su pulpa viviente,

es una roja

víscera,

un sol

fresco,

profundo,

inagotable,

llena las ensaladas

de Chile,

se casa alegremente

con la clara cebolla,

y para celebrarlo

se deja

caer

aceite,

hijo

esencial del olivo,

sobre sus hemisferios entreabiertos,

agrega

la pimienta

su fragancia,

la sal su magnetismo:

son las bodas

del día,

el perejil

levanta

banderines,

las papas

hierven vigorosamente,

el asado

golpea

con su aroma

en la puerta,

es hora!

vamos!

y sobre

la mesa, en la cintura

del verano,

el tomate,

astro de tierra,

estrella

repetida

y fecunda,

nos muestra

sus circunvoluciones,

sus canales,

la insigne plenitud

y la abundancia

sin hueso,

sin coraza,

sin escamas ni espinas,

nos entrega

el regalo

de su color fogoso

y la totalidad de su frescura.

I per a rematar-ho, feu una ullada a aquest estudi del tomàquet, que té el lloable objectiu de recuperar els tomàquets amb gust de tomàquet! 

Gelat senzill de melmelada

Figues

· 500 g de la melmelada que vulguem (si és de tomàquet sorprendreu a tothom!)

Tomàquet (amb mig tomàquet cherry damunt)

· 500 g de nata 

Muntar la nata (recordeu: mínim 35% de matèria grassa) i barrejar-la amb cura amb la melmelada. Posar la barreja en un recipient bastant pla i allargat (i si és de metall millor, perquè després congeli ràpid) i deixar mínim 4 hores a la nevera (o tota la nit). L'endemà posar el recipient tapat al congelador (a no ser que tinguem geladora) i remenar cada mitja hora fins a 6 vegades (com més remenem més aire incorporarà, que és la gràcia dels gelats). Deixarem que acabi de congelar i ja estarà llest. Treure del congelador uns deu minuts abans de servir.

Comentaris:

•  La melmelada, ben esterilitzada i ben conservada, aguanta un parell o tres d'anys al rebost, però a casa preferim no deixar-les més d'un any per tenir l'estoc "actualitzat" sempre, i aquesta és una bona idea per gastar les velles quan tornem a tenir allau de fruites d'estiu per fer-ne de noves.  
• En lloc de melmelada també el podeu fer amb refresc de saüc (la meitat de ml que els de nata); és un gelat molt especial!
• Com a espessidor també podeu fer servir combinacions del tipus nata i formatge cremós o rovells d'ou i nata.
•  Si voleu fer un sorbet en lloc d'un gelat cremós, canvieu la llet/greix per una base de clares muntades a punt de neu.