Juguem al carrer que l'escola és tancada i els dies són llargs.
Un primer mosset d'estiu efímer, boterut i dolç: les peres de Sant Joan!
Nespres, préssecs, aubercocs,... quina delícia prendre's així les vitamines!
Ynab remirp lE
Els estius pirinencs de la meva infantesa començaven, com els de gairebé tothom per aquestes contrades, la nit de Sant Joan.
La coca de fruita confitada i pinyons i el porró de cava aplegaven els pocs veïns del poble al serradet (el Costabona al fons), entorn d'una xera de ginesta seca. Justament davant de Can Xanaut, la casa dels forasters que estiuejaven al poble i fascinaven tothom amb quatre petards, coets més lluïts i bengales per la mainada (que tanta por ens feien al meu germà i a mi...) En un poble de cases tancades, fredes i fosques fins i tot a l'estiu, ells obrien de bat a bat el seu portal a tothom i l'omplien de llum i caliu humà.
Ara que retorna el solstici m'adono amb nostàlgia que ja gairebé no queden màgiques cuques de llum, ni cap d'aquells padrins i padrines aspres i eixuts que es resistien a aquelles pinzellades de "modernor". I els de Can Xanaut ja no hi són tampoc... O potser sí que hi són encara: els guardo a la memòria, entre cuques de llum, com els eterns protagonistes d'aquells records tan bonics de principis d'estiu que mai els vaig agrair prou.
Al tros també esclaten aquells "petards" que anuncien amb goig un estiu ben ple:
Futurs tomàquets
Futur pebrot
Futura aubergínia
Futur carabassó
I mireu quines penjarelles de kiwis: dignes de les millors pirotècnies!
MELMELADA DE MADUIXES AMB PEBRE ROSA
- 1 Kg de maduixes
- 500 g de sucre
- 2 culleradetes de grans de pebre rosa
- el suc d'una llimona
Rentem les maduixes sense treure'ls la cua. Les eixuguem bé i els traiem la cua, les tallem a trossos i les barregem amb el sucre i el suc de llimona, ho posem al foc i quan comenci a bullir apaguem el foc, ho deixem refredar i ho guardem amb la cassola tapada tota la nit a la nevera (les maduixes trauran el suquet i es farà com un almívar amb el sucre).
Posem la cassola a foc viu, remenant sovint, i quan bulli abaixem el foc i anem remenat i traient amb una cullera l'escumera que es va fent damunt, durant uns 20 minuts.
Ho passem per la batedora i ho tornem al foc, afegint-hi el pebre rosa aixafat amb el morter, uns 5 minuts més. Envasem en calent en pots de vidre nets, els tapem bé i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues (els pots que en tinguin els guardem a la nevera i els gastem en unes setmanes en lloc de guardar-los més temps al rebost).
Comentaris:
· Si ens saltem el pas de la batedora perquè ens agrada trobar els trossos de maduixa tindrem una confitura en lloc d'una melmelada.
· Com sempre el sucre pot ser blanc, morè, fructosa (pes proporcional, una mica més de la meitat),... i es pot aromatitzar amb qualsevol altra espècie i/o licor que creguem que pot maridar bé amb les maduixes. Recentment hem descobert que marinen molt bé amb els albercocs!
Juguem al carrer que l'escola és tancada i els dies són llargs.
Un primer mosset d'estiu efímer, boterut i dolç: les peres de Sant Joan!
Nespres, préssecs, aubercocs,... quina delícia prendre's així les vitamines!
Nespres, préssecs, aubercocs,... quina delícia prendre's així les vitamines!
Ynab remirp lE
Els estius pirinencs de la meva infantesa començaven, com els de gairebé tothom per aquestes contrades, la nit de Sant Joan.
La coca de fruita confitada i pinyons i el porró de cava aplegaven els pocs veïns del poble al serradet (el Costabona al fons), entorn d'una xera de ginesta seca. Justament davant de Can Xanaut, la casa dels forasters que estiuejaven al poble i fascinaven tothom amb quatre petards, coets més lluïts i bengales per la mainada (que tanta por ens feien al meu germà i a mi...) En un poble de cases tancades, fredes i fosques fins i tot a l'estiu, ells obrien de bat a bat el seu portal a tothom i l'omplien de llum i caliu humà.
Ara que retorna el solstici m'adono amb nostàlgia que ja gairebé no queden màgiques cuques de llum, ni cap d'aquells padrins i padrines aspres i eixuts que es resistien a aquelles pinzellades de "modernor". I els de Can Xanaut ja no hi són tampoc... O potser sí que hi són encara: els guardo a la memòria, entre cuques de llum, com els eterns protagonistes d'aquells records tan bonics de principis d'estiu que mai els vaig agrair prou.
Al tros també esclaten aquells "petards" que anuncien amb goig un estiu ben ple:
La coca de fruita confitada i pinyons i el porró de cava aplegaven els pocs veïns del poble al serradet (el Costabona al fons), entorn d'una xera de ginesta seca. Justament davant de Can Xanaut, la casa dels forasters que estiuejaven al poble i fascinaven tothom amb quatre petards, coets més lluïts i bengales per la mainada (que tanta por ens feien al meu germà i a mi...) En un poble de cases tancades, fredes i fosques fins i tot a l'estiu, ells obrien de bat a bat el seu portal a tothom i l'omplien de llum i caliu humà.
Ara que retorna el solstici m'adono amb nostàlgia que ja gairebé no queden màgiques cuques de llum, ni cap d'aquells padrins i padrines aspres i eixuts que es resistien a aquelles pinzellades de "modernor". I els de Can Xanaut ja no hi són tampoc... O potser sí que hi són encara: els guardo a la memòria, entre cuques de llum, com els eterns protagonistes d'aquells records tan bonics de principis d'estiu que mai els vaig agrair prou.
Al tros també esclaten aquells "petards" que anuncien amb goig un estiu ben ple:
 |
| Futurs tomàquets |
 |
| Futur pebrot |
 |
| Futura aubergínia |
 |
| Futur carabassó |
I mireu quines penjarelles de kiwis: dignes de les millors pirotècnies!
MELMELADA DE MADUIXES AMB PEBRE ROSA
- 1 Kg de maduixes
- 500 g de sucre
- 2 culleradetes de grans de pebre rosa
- 2 culleradetes de grans de pebre rosa
- el suc d'una llimona
Rentem les maduixes sense treure'ls la cua. Les eixuguem bé i els traiem la cua, les tallem a trossos i les barregem amb el sucre i el suc de llimona, ho posem al foc i quan comenci a bullir apaguem el foc, ho deixem refredar i ho guardem amb la cassola tapada tota la nit a la nevera (les maduixes trauran el suquet i es farà com un almívar amb el sucre).
Posem la cassola a foc viu, remenant sovint, i quan bulli abaixem el foc i anem remenat i traient amb una cullera l'escumera que es va fent damunt, durant uns 20 minuts.
Ho passem per la batedora i ho tornem al foc, afegint-hi el pebre rosa aixafat amb el morter, uns 5 minuts més. Envasem en calent en pots de vidre nets, els tapem bé i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues (els pots que en tinguin els guardem a la nevera i els gastem en unes setmanes en lloc de guardar-los més temps al rebost).
Comentaris:
Rentem les maduixes sense treure'ls la cua. Les eixuguem bé i els traiem la cua, les tallem a trossos i les barregem amb el sucre i el suc de llimona, ho posem al foc i quan comenci a bullir apaguem el foc, ho deixem refredar i ho guardem amb la cassola tapada tota la nit a la nevera (les maduixes trauran el suquet i es farà com un almívar amb el sucre).
Posem la cassola a foc viu, remenant sovint, i quan bulli abaixem el foc i anem remenat i traient amb una cullera l'escumera que es va fent damunt, durant uns 20 minuts.
Ho passem per la batedora i ho tornem al foc, afegint-hi el pebre rosa aixafat amb el morter, uns 5 minuts més. Envasem en calent en pots de vidre nets, els tapem bé i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues (els pots que en tinguin els guardem a la nevera i els gastem en unes setmanes en lloc de guardar-los més temps al rebost).
· Podem substituir el pebre rosa per altres pebres (de Jamaica per exemple, o una barreja de pebres) i posar les boletes senceres en lloc de matxacar-les amb el morter, però no aromatitzaran tant la melmelada.
· Si ens saltem el pas de la batedora perquè ens agrada trobar els trossos de maduixa tindrem una confitura en lloc d'una melmelada.
· Com sempre el sucre pot ser blanc, morè, fructosa (pes proporcional, una mica més de la meitat),... i es pot aromatitzar amb qualsevol altra espècie i/o licor que creguem que pot maridar bé amb les maduixes. Recentment hem descobert que marinen molt bé amb els albercocs!
· Si ens saltem el pas de la batedora perquè ens agrada trobar els trossos de maduixa tindrem una confitura en lloc d'una melmelada.
· Com sempre el sucre pot ser blanc, morè, fructosa (pes proporcional, una mica més de la meitat),... i es pot aromatitzar amb qualsevol altra espècie i/o licor que creguem que pot maridar bé amb les maduixes. Recentment hem descobert que marinen molt bé amb els albercocs!