diumenge, 16 d’agost del 2020

agost

Aigua del cel fa bona mel, a l'agost.
Granotes i gripaus ens ofereixen concerts a l'aire lliure. 
Ocàs color de préssecs amb vi i sucre.   
Sobtadament, en lloc d'un suau alè de llimoner ara rebufa una tempesta!
Tots els dies poden ser diumenge!

Quan la calor d'aquestes terres prioratines ens deixa atuïts (crec que mai m'hi acabaré d'avesar) és quan més enyoro les terres de les padrines que em van veure créixer: aquells prats tan verds travessats per torrents fresquíssims i esquitxats de floretes on pasturaven les vaques amb els seus vedellets...  
Per això ens hi escapem uns dies, si podem, i revivim de cop en submergir-nos en aquella aigua tan gelada perquè ve de la fosa de les neus dels cims, amb la banda sonora de les esquelles de fons. 
I la festa Major l'hem celebrada cap endins, enguany, gaudint de la companyia de la família; hi pot haver celebració més íntima i bonica en temps de pandèmia (i sempre)?! 











I un cop carregades les piles d'energia pirinenca retornem al sud. 
Aquí baix les mores ja son madures i a les figues no els falta massa. L'hort està esplèndid (ha aconseguit superar el mildiu de la primavera plujosa, que no és poc). El bestiari que viu a l'hort no porta esquelles però, juntament amb les aufàbregues verdes i morades que ho perfumen tot, ens manté els mosquits a ratlla! 






MELMELADA DE MORES 

-       1 Kg de mores madures 
-       500 g de sucre 
-     el suc d'una llimona   
-     un pessiguet de sal   











Posem en una cassola les mores ben netes, el sucre, el pessic de sal i el suc de llimona, ben barrejat, ho posem al foc i quan arrenqui el bull aturem el foc i deixem refredar. Ho guardem a la nevera d'un dia per l'altre. L'endemà passem la mescla pel passapurés primer i després pel colador xinès (a no ser que ens agradi trobar-hi les llavoretes) i fem coure a foc mitjà-baix, remenat sovint i escumant, uns 20-25 minuts (o fins que tinguem la textura desitjada, que ja sabem que en refredar espesseix).  
Envasem en calent i bullim els pots 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues.  

Comentaris:
·  A nosaltres la primera tanda ens va bullir més de 25 minuts i ens va quedar una gelea espessa prou original. 
·   A casa ens agrada la melmelada de mora minimalista, perquè ens recorda els estius de quan érem petits,  però podeu aromatitzar-la amb menta (ho hem provat amb una branqueta i ha quedat genial) o, si sou més atrevits, aufàbrega (posar unes fulles a macerar amb la resta d'ingredients, com amb la menta), que hi mariden prou bé.