octubre

Obres, discretament, el pot de les essències de tardor.

Cabasseges xaloc i migjorn ençà i enllà.  

T'afanyes a llaurar el mar i la terra.
Una merla, mentre llaures, et rapinya les cireretes d'arboç!    

Badaülls, aranyons, baies de moixera,... tot t'ho prendran si bades tant!      

Recorda't d'abrigar els bolets amb la manta bigarrada de fulles.    
Et daureja el paissatge...

El temps comença a rufolejar i el tros d'estiu comença una lenta decadència tardoral (malgrat algunes flors i fruits s'hi resisteixen)

 

Al bosc, però, hi ha amagat un tresor de coloraines:  

Cireres d'arboç

Marfull (tòxica!)

Arç blanc

Fixant-nos en quines flors visiten les nostres abelles (Apis mellifica) estem aprenent molt de la vegetació que ens envolta, sobretot de la flora mel·lífera. La mel és el·laborada per les abelles bàsicament a partir de la transformació del nèctar (mot grec que significa "beuratge dels Déus", perquè els feia immortals) d'aquestes flors. De plantes mel·líferes n'hi ha moltes, però la seva força mel·lífera varia al llarg del dia i, sobretot, canvia segons l'alçada i les característiques del terreny. A més també es veu directament modificada per la meteorologia: la producció de nèctar augmenta de manera significativa després dels dies plujosos i, per contra, va disminuint en temps de secada. 

Ara mateix, per exemple, les nostres abelles visiten l'olivarda i l'heura:

 Olivarda (Inula viscosa), planta ruderal molt comuna a Catalunya que manté la floració al llarg de la tardor i proporciona a les abelles una notable quantitat de pol·len (proteïna), que els serveix de provisió hivernal.

 Heura (Hedera helix),  liana que floreix sobretot al setembre i a l'octubre,  segrega força nèctar i també pol·len, per això en dies asolellats atrau les abelles i tota mena d'insectes, alguns dels quals s'hi deixen literalment la pell!

 

PASTÍS DE CODONYAT 

·       350 g de farina 

·      100 g de sucre

·       150 g de mantega

·       2 ous

·    1 culleradeta de llevat en pols

·      1/2 Kg de codonyat  

·      1 got de mistela

·      1 pessiguet de sal
·      la ratlladura de la pell de mitja llimona
   

Barregem la farina tamisada, el llevat, la sal i la mantega freda a bocins i, quan tingui una textura arenosa, hi afegim els ous batuts, el sucre i la ratlladura de llimona. Ho barregem sense amassar molt fins a tenir una massa homogènia que guardarem mitja horeta a la nevera embolcallada en paper film. Estirem la massa amb un corró fins que sigui fineta i cobrim amb ella el fons i les parets d'un motllo rodó desmontable (untat amb mantega i farina), fent una mica de pressió amb els dits, i en retallem el sobrant dels cantells. Ho farcim amb el codonyat i la mistela barrejats amb una forquilla, anivellant-ho bé, i cobrim amb un reixat que farem estirant de nou la massa sobrant i retallant-ne tires que entrecreuarem damunt del codonyat. 

Coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 30 minuts (fins que estigui dauradet). Deixem refredar i desmotllem. Es pot servir empolvorat amb sucre llustre. 

Comentaris:

• Abans de fer el codonyat d'enguany vam trobar encara una safata de codonyat de l'any passat al fons de la nevera i, inspirats per les "crostata" italianes i un coc típic del Delta, vam fer aquest pastís tan de tardor. 
• El codonyat es pot substituir per qualsevol melmelada al vostre gust, o per una barreja de codonyat i mató (😋).