desembre

Desarem un altre any al calaix de la memòria i els records. 

Es temps d'advent.

Si nadal és pau i alegria, que per a vosaltres sigui nadal cada dia!

Entre la molsa, el riu i el paller, posem grans i xics la il·lusió (i el caganer!) 

Menjarem escudella, carn d'olla, capó i canelons i, per postres, torrons.

Beurem cava xuclat amb una neula.

Regaleu més amb el cor que amb la butxaca.

El tió dorm calentó sota la manta, feu-lo ben tip, sinó... 

De vegades, quan som al tros feinejant, recordo el que diu aquella vella nadala: som "pel pessebre del món, com estordides figuretes de fang, tots caminem, cercant en nostres vides el missatge salvífic de Betlem"... El pessebre del món el representem nosaltres en el present, i les figuretes de fang que posem al pessebre de casa representen la vida dels nostres avantpassats: la dona que renta, el pescador, el llenyataire, la filadora, el terrissaire, els rabadans, el caganer... El simbolisme d'aquesta tradició tan popular és meravellós, no trobeu? Enguany hem descobert, gairebé oblidada en els pessebres actuals, una figureta que representava un personatge misteriós: el pastor de la neu. Era considerat la personificació del silvà, la divinitat dels boscos, aquell que coneixia molt bé la natura. Vestia un abric blanc de borrego amb caputxa per protegir-se del fred i simbolitzava els pastors de les muntanyes, tan reconeguts aleshores i tan poc que ho són ara... 

El missatge "salvífic" no crec pas que el trobem però, com cada any per tradició, continuarem buscant el caganer amagat al pessebre, aquell homenet fertilitzador que humanitza el misteri de Nadal i ens recorda que vàrem ser infants i, més enllà encara en el temps, rurals. 

Avui hem tingut el primer present de nadal: aquest bocinet tan preciós d'un article de Teresa Pàmies, llegiu-lo i segur que també us arriba al cor. BON NADAL.

TORRÓ DE XOCOLATA I TARONJA CONFITADA 

• 250 g de xocolata negra 
• 250 g de xocolata amb llet

• 150 g de taronja confitada i 2 rodanxes per decorar

• 80 g de llard de porc
• 1 rajolí de cointreau (opcional)

Ratllar les xocolates i fondre-les al bany Maria amb el llard de porc (amb cura que no entri aigua al cassó). Un cop foses afegir la taronja a bocinets i barrejar bé. Abocar en un motllo de silicona o un tetra-brick obert longitudinalment i folrat amb paper de cuina (igual que quan fem sabons)  i decorar amb les rodanxes de taronja confitada. Deixar refredar FORA de la nevera. Desemmotllar i embolicar amb paper de cel·lofana o posar en una caixeta de llauna bonica.

Comentaris: 

·     En lloc de taronja s'hi pot posar mandarina confitada o panses, cireres confitades, fruits secs i/o el que més ens agradi barrejat amb xocolata.

·     El licor també és opcional (amb la taronja hi va molt bé el cointreau, però amb cireretes confitades el kirsch, per exemple).
·     La xocolata també va al gust de cadascú: pot ser tota negra, tota amb llet o en la proporció que més us agradi.

novembre

Novè mes del calendari romà.

Oli verd i nou per sucar-hi pa!

Vinyes de color de vi.

El bosc s'adorm entre coixins de fulles multicolors.

Melangiosa però inexorablement, la natura es descompon.

Boira; és la mà freda de la tardor damunt del matí.

Renovades les marcides flors, els cementiris reposen altre cop en silenci.

El rebost de l'esquirol ja és ple de pinyes per passar l'hivern.

Precisament ara, que el fred s'acosta, la vinya i els arbres de fulla caduca es despullen... Les fulles velles emprenen el darrer viatge i deixen, entre les branques nues, els nius desemparats (sort que són buits!). Llangueixen sobre la terra humida, a mercè del vent, esperant sepultura eterna per tancar el cicle i fer renéixer, de la mateixa fossa comuna, la nova vida per primavera... 

Ostres, potser ens hem posat una mica massa transcendentals, no?! Per posar-hi una pinzellada de color,  que no sigui el de les fulles mortes és clar, aquí teniu una preciosa flor de tardor que esclata cada any en un raconet del tros quan gairebé ni ens recordàvem d'ella:  

Al novembre hem plegat, doncs, a més de les olives, les flors més preuades: les del safrà. Es tracta d'un bulb que un cop plantat es va escampant i floreix cada any pels volts de novembre. Les parts femenines de la flor, a la foto els brins rojos, tenen propietats medicinals i s'utilitzen com a condiment i colorant; de fet el seu nom llatí, crocus, és el que en català ha donat nom al color groc. Per afegir-lo, per exemple, a un cuinat com l'arròs, primer s'ha de torrar una miqueta en una paella.  

Ara mateix, al tros, collim sobretot bròquils, algun enciam (abans que es glacin) i bledes. Aviat menjarem alguna col, els calçots estan molt avançats i les faveres ja fan un pamet.

Crema de carabassa

·       1 ceba gran o 2 porros

·       1 carabassa petita 
·       brou (o aigua)

 ·      1 patata mitjana o 1 poma
 ·      sal, pebre i nou moscada

 ·      uns dauets de pernil

Sofregim la ceba o el porro amb una mica d'oli d'oliva i/o mantega. Afegim la carabassa pelada i a daus i la patata o la poma pelades a trossos. Els donem un parell de remenades i cobrim amb el brou. Deixem bullir fins que la carabassa estigui tova. Afegir un pols de sal, de pebre i de nou moscada i  passar pel túrmix. Acompanyar amb uns dauets de pernil o de formatge perquè contrastin amb la dolçor de la carabassa. 

Comentaris:

·     Com sempre els ingredients es poden variar: per exemple si us agrada més el curri que la nou moscada podeu fer el canvi, o provar altres espècies. 
·     Si no teniu brou es pot fer amb aigua (i, opcionalment, una pastilla de brou concentrat), però amb brou sempre tindrà més vitamines i minerals per a la mainada.
 ·    Si us en sobra podeu posar-la en bricks reciclats (de llet o suc de diverses mides, ben rentats) i congelar-los. En un moment donat va molt bé tenir un brick de crema de carabassa a punt (de litre o individual) i al congelador es poden apilar i ocupen menys espai. 
·     Si teniu moltes carabasses i no teniu lloc per conservar-les senceres, les podeu escalivar al forn (amb closca i tot) i guardar-ne la polpa  en bosses al congelador. Es poden fer un munt de receptes tant dolces com salades amb puré de carabassa!

octubre

Olor de moniatos calents i terra mullada. 

Castanyes i caragols amb banyes. 

Trepitgeu fulles seques i salteu enmig dels tolls i sereu feliços com xiquets! 
Un dia d'aquests el rellotge s'aproparà més al ritme de la natura.

Barrets i paraigües que el vent vol pispar.

Rovell, coure i aram pinten vinyes i boscos.

El fred comença a treure el nas... 

El palo santo vestit de roig

I el seu deliciós fruit: el caqui

Abans que arribin les fruites d’hivern (les dels fruiters de fulla perenne: taronges i mandarines) podem gaudir encara de les fruites de tardor (de fruiters de fulla caduca, com els de l’estiu): magranes, nous, codonys, caquis, cireres d’arboç, nespres...
Nespres?! Sí, nosaltres també ho hem descobert enguany gràcies a la cultura pagesa d’un bon company que ens n’ha regalat. El nespre (nespro, nespla, nyespro, nyespra, nyespla o nispro) que mengem habitualment a la primavera, és en realitat el micaco, el fruit del nesprer del Japó (Eriobotrya japonica), originari de la Xina. El seu cultiu es va estendre per Europa cap al segle XVIII com a arbre ornamental (es veu que es va adaptar molt bé a les zones de cultiu dels cítrics), i durant el segle XIX se'n comença a consumir el fruit i ràpidament va substituint el consum del que fins llavors també s’havia anomenat nespre: el fruit del nesprer europeu autòcton (Mespilus germanica), que no és ni tan gran ni tan sucós com el japonès (probablement per això ha desaparegut de la memòria gustativa de la majoria de la població i pràcticament ha desaparegut dels camps).

Abans els nespres es collien per aquesta època (encara durs i molt astringents) i es guardaven estesos en canyissos (com les pomes, els fruits secs o les figues, per passar l’hivern) fins que estaven sobremadurats (tous) i aleshores ja es podien consumir.  

De castanyes per aquí no n’hi ha gaires, les més properes són a les muntanyes de Prades. Anar a veure castanyers pot ser l’excusa perfecta per endinsar-se al bosc (ep, sempre que no sigui privat!) Ara és el temps de collir la millor castanya (la tardana), perquè cau sola del castanyer (les primerenques es cullen espolsant les branques amb una canya llarga) i les més dèbils ja han caigut. La castanya madura riu: perquè està un xic badat el pelló de punxes i s’esclofolla (s’esclovella en empordanès, quina paraula més bonica, oi?).
BONA CASTANYADA!!!

Amanida acolorida de tardor

·       l'enciam i/o escarola que més us agradi
·       carabassa
·       magrana

 ·       codonyat
 ·       raïm

 ·       pinyons o altres fruits secs (incloses panses)

 ·       vinagreta de mel (1/2 cullerada de mel, 1 cullerada de vinagre de poma o mòdena, 2 cullerades d'oli d'oliva i sal)

És tan senzill com posar els ingredients ben bonics en un plat i amanir-ho amb la vinagreta de mel (barrejant-ne tots els ingredients prèviament) al gust!

Comentaris:

·     Com sempre els ingredients són al gust del consumidor: més o menys carabassa, acompanyant el codonyat dauets de formatge, els pinyons un xic torradets perquè sigui una amanida tèbia, en lloc de vinagreta de mel qualsevol altra vinagreta o salsa al gust,... 
·   Això sí: com més colors combinem, més vitamines tindrem en un sol plat!
·     Si podem que tot sigui Km. 0 (de temporada).

setembre

Sant "tornem-hi"!

Entre pomes i figues l'estiu s'esquitlla com un lladre.

Tancats en capsetes hi ha tresors que cal plegar: ametlles i avellanes.
Ens quedarem aviat sense les orenetes fugisseres.

Mares de Déu trobades: Montsant, Núria, Meritxell, ...

Bolets i boletaires juguen a fet i amagar entre els pins.

Ran de tardor.

El raïm besa el darrer raig de sol del capvespres, a tall de comiat...

El setembre és un mes agredolç, si més no per a natros i el nostre trosset. Tornem de la nostra transhumància particular, com faran aviat les eugues i els seus pollins, baixant de la muntanya.

Enguany, a més, hem acomiadat a la Pepa, la cabra més productiva que hem tingut (mireu sinó els formatges de la pestanya "Evolucions al corral", quin goig que fan!) 

Adéu Pepa, mai t'agrairem prou tot el que ens has donat...  

Però no ens posem tristos, que els dies encara són càlids, amb alguna pluja que ho deixa tot net perquè s'hi emmiralli la llum del capvespre, tan preciosa en aquesta època de l'any.  I a més  el setembre també té aquella part tan dolça que dèiem: hi ha figues, móres, ametlles i avellanes, pomes, raïm..., fruits que han anat concentrant l'alegria i la força de l'estiu dins seu.

Al tros encara collim pebrots, aubergínies, carabassons i tomàquets, i aviat collirem codonys i carabasses. Els calçots ja fan un pam i anem plantant cols, bròquils i porros per passar l'hivern. La més petita de casa vol plantar raves, tot i que també hi ha qui arrufa el nas, que piquen segons com!
Ara és moment també d'anar preparant el sòl per sembrar-hi  cereals i lleguminoses (pel bestiar) a la tardor. 


Licor de móres
- 1 kg móres madures

- 1 L de rom blanc

- 1 L d'aigua

- 1 kg de sucre

- 1 branca de canyella
- 1 pell de taronja

Rentar les móres i posar-les al foc (moderat) amb l'aigua, el sucre, la branca de canyella i la pela de taronja. Coure 10 minuts, remenant sovint, i deixar refredar. Barrejar amb el rom i posar-ho en ampolles de vidre tancades. Deixar reposar 2 mesos abans de consumir.

Comentaris:

• També es pot fer amb gerds en lloc de móres o anís en lloc de rom blanc.
• Si voleu fer-ho més bonic es poden posar unes quantes móres senceres (o gerds) dins de l’ampolla.

agost

Alegria, que és Festa Major! 

Gelats de maduixa refresquen les rialles dels petits (i dels grans...)
Omplim de desitjos la nit estelada de Sant Llorenç.

Síndries i melons dolços com la mel.
Tamborinades d'estiu.

Al tros hi ha força feina a collir: d'un dia per l'altre els carbassons i els cogombres es fan tan grossos que granen i només se'ls poden menjar les cabres i l'aviram; d'un dia per l'altre les bajoques també granen i es fan dures (sempre les podem deixar assecar i tindrem fesols secs per menjar tot l'any unes bones seques amb botifarra!); d'un dia per l'altre també maduren els tomàquets, les aubergínies i els pebrots i no parem de congelar samfaines i escalivades i fer conserves.

 

A l'agost aprofito per fer excursions per la memòria. Agafo el cistell i busco amb nostàlgia els records d'infantesa als revolts dels camins, sota les pedres, entre les falgueres... N'hi ha molts que ja no hi són: les àvies amb la seva saviesa infinita, el sarró del padrí amb els bocins de formatge, el got de llet acabada de munyir, la cabana dalt de l'arbre ... Per sort els tinc ben guardats  en un raconet del cervell.

En canvi hi ha d'altres records que encara hi són, però diferents a com els recordava (potser perquè, amb el temps, els meus ulls també miren diferent): les fonts, els gorgs i els torrents, la via làctea  en un cel clafert d'estrelles, el bosc màgic ...   

 

 

 

 

Per seguir amb el fil de la memòria, hem anat a caçar gerdons (traducció: collir gerds). Difícilment trobareu gerds silvestres fora del Pirineu/pre-Pirineu , però als mercats, com ara el fantàstic mercat de Ceret, a la Catalunya nord, en trobareu de ben ufanosos. 

No n'hi havia molts i, en lloc de fer-ne melmelada com cada any, hem decidit aromatitzar vinagre.

Vinagre de gerds

Carreta de fusta realitzada per l'artesà J. Illamola

·     250 g de gerds

·     500 ml de vinagre de poma (o qualsevol vinagre blanc)

·     5 cullerades de sucre
 ·    1 branca de canyella (opcional)

Aixafar uns 50 g de gerds al morter. Posar el vinagre en un cassó al foc i quan bulli afegir-hi el sucre, la canyella i la pasta de gerds del morter; deixar al foc baix fins que es fongui el sucre (uns 10 minuts). Colar-ho i posar en una ampolla de vidre neta juntament amb la resta dels gerds, i deixar-ho a sol i serena. Quan els gerds ja no surin en el vinagre es podrà colar i envasar en ampolles de vidre.

Comentaris:

·     Si voleu una versió més ràpida poseu els gerds dins l'ampolla de vidre amb el vinagre i deixeu macerar fins que els gerds ja no surin i quedin al cul de l'ampolla.

·     El color és molt bonic i permet fer unes vinagretes molt especials.

·   També podem preparar una beguda molt refrescant posant a macerar a la nevera, en una ampolla de vidre, la mateixa quantitat de gerds que de vinagre i una mica menys de sucre (remenant-ho 2 cops al dia). Passats 5 dies colar amb una gasa, remenar bé i deixar a la nevera en una ampolla. Quan vulguem prepara la beguda posar en un got amb gel 3 o 4 cullerades del vinagre de gerds i acabar d'omplir el got amb tònica, sifó, aigua, ...

juliol

Ja comença a verolar el raïm.
Un nuvolet blanc al cel, només per a fer bonic...
Les ones gronxen les barques.

I les havaneres, la lluna.

Olor de menta, tarongina i llessamí florit.

L'abundor de fruita ens omple el cos de vida. 

 

Us heu fixat, passejant pels camins, que les tiges dels fonolls estan plenes de cargols? Estan estivant. Quan fa molta calor, els cargols del gènere Helix s’endormisquen dins la seva closca per estar fresquets, i per evitar la pèrdua d'aigua segellen l'entrada amb un moc. És com la hibernació de l’estiu. D'aquí deu venir allò de al juliol, ni dona ni cargol...

Estem molt contents perquè a l’hort, entre les bajoqueres de mata baixa, ha vingut a viure-hi un galàpet!!! És un gripau comú (Bufo bufo), el gripau més gros dels Països Catalans i de tota Europa. A les zones d'horta, probablement per l'ús desmesurat d'insecticides, ja no se’n veuen gaires. Les males llengües diuen que escup verí, però no és veritat (a la pell té glàndules verinoses que li són molt útils per tal de defensar-se dels seus depredadors, però que no suposen cap perill per a les persones). S’alimenta de cucs de terra, cargols i tota mena d'artròpodes, per tant, té un efecte beneficiós a l’hort. Mireu que pintxo!

I a l'hort també hi tenim més gent treballadora. Recordeu que a l'entrada del juny parlàvem d'espigolar? Doncs mireu qui ens espigola el rostoll:

Natros, perquè no sigui dit que fem de cigales, també ens hem posat a treballar: ja hem segat la veça i la civada i arrencat les trumfes, les cebes i els alls. I davant del bé de Déu de fruites i verdures que maduren cada dia, hem començat a fer melmelades, confitures i conserves, que l'hivern, com diria la formiga, és molt llarg!

 

 

 

 

MAGDALENES D'ESTIU

-          3 ous

-          165 g de sucre

-          75 ml d’oli de gira-sol

-          125 ml de nata per muntar o 1 iogurt de llimona

-          250 g de farina amb llevat incorporat (o amb 1 sobre de llevat o 2 de gasosa)

-          albercocs madurs i/o melmelada d'albercoc

Batre el sucre amb els ous fins que blanquegin. Incorporar-hi la nata o el iogurt i l’oli barrejant bé. Afegir-hi la farina tamisada (amb un colador mateix) barrejant amb cura amb una cullera de fusta. Omplir les càpsules de magdalenes dins els motllos de silicona, posar-hi tres trossets d'albercoc damunt i deixar reposar un quart d'hora a la nevera. Preescalfar el forn a 180ºC i coure uns 15-20 minuts. Deixar refredar uns 5 minuts al motllo abans de treure-les. Un cop fredes pintar-les amb una mica de melmelada d'albercoc.

Comentaris:

·      Un cop fredes se'ls pot fer un forat (amb l'aparell de treure el cor a les pomes o un tub buit d'un diàmetre adequat), posar-hi una cullerada de melmelada d'albercoc dins i tornar a tapar amb el bocí de magdalena que havíem tret.

·       Es poden fer amb qualsevol altra fruita d'estiu (préssecs, nectarines,...); si es fa amb maduixes, congeleu prèviament els bocinets abans d'afegir-los a la massa perquè sinó, en coure, es desfaran i tenyiran la magdalena.