setembre

Sol, solet, ja no ets tan matiner... 

En canvi la mainada ha de tornar a matinar!

Tot dolçor, el most va omplint les tines.
Entre ametllers i avellaners ...

maduren els codonys i les garrofes.

Bolets diversos comencen a treure el nas tímidament entre la fullaraca. 

Regust d'estiu encara als llavis.

Ens tornarem a quedar orfes d'orenetes. 

Antigament l'any començava per la sembra i acabava amb la verema, per tant ara mateix estaríem acabant l'any. Si hi pensem bé aquest còmput tenia tot el sentit del món als entorns rurals: ara és el moment en què arriba tot allò que ens prometia la primavera si sabíem tenir paciència. Les coses bones fan de bon esperar, això que costa tant en els temps que corren!  
I una de les promeses de la primavera que ens ha arribat massivament són les pomes que, enguany, hem decidit provar de fermentar com el raïm, a veure si obtenim una sidra mínimament bebible (ja us ho explicarem...)

Els galàpets encara ens custodien la bassa esperant pacientment la tan preuada pluja que, per fi, ha arribat, tot i que escassa per les nostres terres i potser no en el millor moment per a la verema. Ja és ben cert que mai plou a gust de tothom...

Coca de samfaina

Per a la samfaina: 
         - 2 pebrots vermells

         - 2 aubergínies

         - 2 cebes

         - 2 carabassons petits o 1 de mitjà

         - sal, pebre i oli d'oliva
Per a la massa de coca: 
         - uns 300 g de farina (la que admeti)
         - 1/2 got d'oli d'oliva o de llard de porc 
         - 1 got de llet tèbia 
         - 1 pessic de sal

         - salsa de tomàquet (opcional)

Tallem totes les verdures a dauets i els d'aubergínia els deixem en una escorredora ben empolsats de sal perquè suïn (uns 30 minuts).  Posem oli en una cassola (que pot ser de terra) i sofregim primer la ceba; quan estigui una mica transparent hi afegim el pebrot, sempre remenant de tant en tant; als 5 minuts hi afegim l'aubergínia (recordeu rentar-la abans per treure-li l'excés de sal) i als 5 minuts més el carabassó. Salpebrar al gust i deixar coure a foc lent, remenant de tant en tant, uns 5 minuts més (penseu que al forn acabarà de coure).
Barregem en un bol la llet, l'oli i la sal  i anem afegint-hi la farina, amassant fins que ens quedi una massa que no se'ns enganxi als dits (ferma però tova);  l'estirem amb el corró damunt del marbre enfarinat fins que tingui el gruix desitjat, la pintem amb un parell de cullerades de salsa de tomàquet, si ens agrada, i hi escampem la samfaina per damunt. Coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 20 minuts.

Comentaris:

• Si no volem tenir tanta feina podem comprar una massa de pasta de full o de pasta brisa com a base de la coca. 
• Aquesta massa també serveix per a fer coques dolces: damunt s'hi pot posar fruita a làmines, sucre i un raig d'oli abans d'anar al forn.
• Si la samfaina la voleu menjar sense una base de coca l'haureu de coure un xic més, fins que estigui al vostre gust de cocció, i podeu afegir-hi la salsa de tomàquet o tomàquet natural i deixar-li fer el xup-xup tot junt, fins que evapori l'aigua.
• S'hi pot afegir tonyina, anxoves, pinyons, formatge ratllat i gratinar...., com sempre al vostre gust i amb imaginació!