maig

Moltons, ovelles i marrans pasturen ja xollats (o tosos)   

Aplecs de caragols, si plou... 
I fires d'herbes remeieres i mel. 

Grana el blat i floreix l'olivera. 

I no només floreix l'olivera: floreixen les roelles, les borraines, els carabassons, les bajoqueres,... 

Maig és temps de flors i de cireres, però també de plantes aromàtiques i medicinals: 

Al nostre raconet de les aromàtiques, un antic safareig connectat a una sínia, enguany hi tenim menta, tarongina, ruda, camamilla, poniol, espígol i lavanda (dues espècies del mateix gènere, no penseu que és un barbarisme ni una redundància). Ens perfumen tant les tardes de gronxolar a l'hamaca sota l'ombra de la noguera com les tardes de pluja tancats a casa, infusionades en una tassa calenta. 
I no cal dir que també gaudim del saüc, el fonoll, el timó, el romaní, la calèndula, l'herba de St. Joan i tantes d'altres que ens envolten de forma espontània i ens tempten a fer ratafia.... 

CLAFOUTIS DE CIRERES

•        50 g de mantega tova      
•        50 g de farina i 50 g de Maizena ( o 100 g de farina)
  
•        100 g de sucre
•        2 ous sencers i 2 rovells
•        250 ml de nata líquida 
•        un polsim de sal
•        cireres ben madures

Preescalfem el forn a 180 ºC. En un bol batem els ous i els rovells amb el pessic de sal, la nata líquida, la mantega a temperatura ambient i el sucre; força estona que pugi bé. Hi barregem amb cura les farines tamisades i aboquem la mescla en un motlle untat. Traiem les cues i els pinyols de les cireres (no els llanceu, mireu els comentaris de més avall!) i les col·loquem pel damunt de la massa (no han de quedar cobertes). Enfornem durant uns 35 minuts, fins que es dauri. No desemmotllem per servir. Tant la podem menjar freda com tèbia.

Comentaris:

·  Amb els pinyols, com que conserven molt bé la temperatura, podem fer un coixinet pels dolors (cervicals, de panxolina, torticolis, ...): els fem bullir una estoneta amb aigua i una culleradeta de vinagre; els esbandim bé amb aigua freda fregant-los perquè quedin ben nets i els deixem eixugar al sol. Omplim una bosseta de roba de la mida i forma que vulguem amb els pinyols (no atapeïda, que hi pugui circular l’aire); podem fer-ne una de ben cosida amb els pinyols dins i una segona al damunt, a tall de funda, per treure-la i rentar-la fàcilment.

Per escalfar-la es pot posar damunt d’un radiador, al forn o al microones uns 3 minuts; per refredar-la es posa al congelador un parell d’horetes.

·  Les cues les podeu assecar al sol i guardar-les per fer infusions diurètiques (bullides amb aigua deu minuts) per a la cistitis, per exemple.