Estiu

L'any reiniciat amb la primavera esdevé a l'estiu un festival de llum i color que atordeix els sentits: arriben els dies blaus i llargs, la blancor de les bugades esteses al sol, les remullades a la bassa amb els peixos ataronjats, els capvespres malves i violetes a la fresca, les migdiades als  prats verds esquitxats de botons d'or ... No esgotaríem mai la paleta de colors de la natura!  

I el cromatisme dels fruits del tros tampoc es queda enrere: hi ha tots els matisos del roig entre les maduixes, les tomates i les prebines (pebrots); el groc del gira-sol; el morat lluent de les aubergínies; el verd dels cogombres, dels carabassons pigallats, de les bajoques, de les pomes, peres, síndries i melons; el groc ataronjat de préssics i aubercocs; el lila intens de l'herba-col... Atrevim-nos a barrejar aquesta paleta de colors i serem uns artistes del gust (escalivades, samfaines, amanides, macedònies, sofregits, purés, cremes, sorbets,...)!
  

AMANIDA DE BAJOQUES, ANXOVES I OU DUR

• 1 kg de bajoques

•1 llauna de filets d'anxova

• dos ous durs

• vinagreta de mostassa: 4 cullerades d'oli d'oliva, 2 cullerades de vinagre suau (vi blanc o poma), 1 cullerada de mostassa i un pessic de pebre negre

Bullir les bajoques triades i a trossos en aigua i sal fins que estiguin al dente  (són més bones i sanes si cruixen una mica); posar-les en aigua freda per aturar-ne la cocció i perquè no perdin la verdor. Barrejar-les amb els ous durs ratllats o esmicolats i les anxoves a bocins. Preparar la vinagreta batent tots els ingredients fins que s'integrin bé i amanir les bajoques.  Guardar a la nevera fins a l'hora de menjar-les.

Comentaris: 

·       Si no ens agraden les anxoves es poden substituir per tonyina o sardines de llauna, per exemple.

·       La vinagreta de mostassa hi combina molt bé, però també ho podem amanir amb altres vinagretes que siguin del nostre gust.

·       Es tracta d'una amanida ideal per a l'estiu: és ràpida i fàcil de fer, es pot prendre a la platja o d'excursió en una carmanyola, es pot preparar el dia abans i serveix de plat únic (conté proteïnes d'alt valor com l'ou i el peix blau, verdura i greixos saludables),...

SANT JOAN

LA FESTA MAJOR DEL CEL

El sol, en Barba-ros, al punt més alt del zenit, encén la foguera més llarga de l’any. Tant, que gairebé no acaba de pondre’s del tot (el darrer raig s’amaga tot just per ponent que el primer ja gairebé surt per llevant!) A més, el cel no acaba de veure’s completament negre perquè a tots els racons hi ha estels, foguerades, xeres i castells de foc que l’il·luminen.

A la nostra revetlla la màgia la posen la coca flonja i ensucrada, el cava i les fades: cada cuca de llum n’és una, per això s’amaguen tant! De bruixes ja no en venen: des d’aquell any que es va encendre l'escombra de palma d’una d’elles quan volava per damunt de la foguera que no han volgut tornar més!

Val a dir, però, que abans d’aquest incident, ens havien deixat la recepta d’un beuratge amb moltes propietats que s’ha de preparar la màgica nit de Sant Joan...

RATAFIA

• aiguardent o anís sec/dolç (mínim 40º)

•5 nous verdes (collides per Sant Joan) per litre d’aiguardent

• una fulla o brotet de: timó, romaní, espígol, lavanda, menta, tarongina, sàlvia, ruda, poniol, regalèssia, fonoll, Mª Lluïsa, orenga, camamilla, berbena, cua de cavall, marduix, aufàbrega, ...

• tres grans de cafè, una branca de canyella, un parell de claus, uns grans de ginebró, un anís estrellat, un trosset de nou moscada,...

• una pela de taronja, mandarina i/o llimona

• una rosa, unes floretes de saüc, un clavell, una flor de magraner, un pètal de magnòlia...

Posar dins d’un recipient de vidre (millor de boca grossa per posar i treure els ingredients fàcilment, no pas com la de la foto) les nous a trossos i totes les herbes i espècies. Omplir-la amb l’aiguardent sense omplir del tot, i deixar-la a sol i serena un mínim de 40 dies (nosaltres la tenim fins pels volts de  Nadal). Passat aquest temps colar-la i , si l'hem fet amb aiguardent/anís sec, que és el més habitual, endolcir-la amb un almívar fet 800 g de sucre disolt en 1/2 litre d'aigua calenta (uns 60ºC) fins que sigui transparent. Envasar en ampolles de vidre (tapades perquè no en surti l’essència màgica de Sant Joan!)

Comentaris: 

·       Si no volem que la ratafia ens quedi tan fosca posem-hi 3 nous verdes per litre d’aiguardent en lloc de 5 (tot i que depèn de la mida de la nou més que del número). L'important és que estiguin verdes com les de la foto (comencen a fer olor) i això depèn de l'any i de la contrada, no sempre coincideix amb St. Joan malgrat la tradició...

·    La base són les nous verdes, d’herbes i espècies se n’hi poden posar més o menys, segons les herbes que tinguem al NOSTRE territori (millor fresques). Tot i així encara que cada any hi posem la mateixa combinació d'herbes tindrà un gust diferent (segons les condicions climàtiques de l'any). Gairebé hi ha tantes receptes de ratafia com habitants dels Països catalans!

·       De vegades algun component es pot macerar separat de la resta  i després del seu propi "sol i serena" barrejar el seu macerat filtrat amb el de la resta d'ingredients (per exemple les flors separades de les espècies com la nou moscada i l'anís estrellat i aquestes de les herbes aromàtiques). 

·       De l’alcohol de base se'n diu orlanda per les nostres contrades.

·       Quan hi afegim l'almívar fem-ho a poc a poc, remenant i tastant fins que tinguem el grau de dolçor adequat al nostre gust (potser no ens caldrà posar-lo tot o n'haurem de fer més).

·       Com més anys passin més bona serà (pensem a posar-hi una etiqueta amb l’any, tots els anys sortirà un xic diferent).  La de la fotografia amb la coca, òbviament, és de l'any anterior.

Juny

Ja només resten sospirs, de la primavera (algun ruixadet, cireres...)

Una altra vegada la ginesta amb tanta olor!
Nits curtes de solstici d'estiu i fogueres màgiques.

Ynup la çlaf aL

Quan la guatlla canta "blat segat - blat segat!" ha arribat l'hora de la sega. Segar el cereal és com recollir un tresor daurat: cada garba d’espigues pot esdevenir un pa i omplir una menjadora de palla.

Fa uns anys, al tros, perquè els nostres fills heretessin un xic de memòria històrica, vam voler que l’avi segués la civada que havíem sembrat pel bestiar com li havíem vist fer tota la vida: amb el volant a la mà dreta, l’esclopet de fusta a l’esquerra per a no tallar-se, el lligall per les garbes i les batoies per separar el gra de la palla. Vam fer una festa particular del segar i el batre i va ser una lliçó magistral de com s'extreu des de temps molt antics tot el potencial contingut en una llavor menudeta.  

Enguany vam sembrar una barreja de veça i civada per les cabres que ja hem segat, assecat i guardat a l'herbera per passar l'hivern. La sorpresa va ser que una família de senglars havia establert la seva llar al bell mig del sembrat: s'hi havien fet un jaç que l'alçada de l'herba no deixava veure, i val a dir que amb les seves rebolcades van aixafar les espigues dificultant un xic la sega al pare i a l'avi ...

Els darrers dies de primavera encara ens regalen algun petit plaer: seure tranquil·lament davall d'un cirerer i anar-ne pessigant les cireres madures ... De vegades la felicitat costa tan poc!!!  

Mató de cabra amb confitura de cireres

- 1 litre de llet de cabra (la nostra és de la cabra Pepa!)

- 20 ml de vinagre de poma

- 1 Kg de cireres (sense el pinyol)

- 600 g de sucre (o 400 g de fructosa)
- el suc d'una llimona 
- una branca de canyella o 1 anís estrellat (opcional) 

Fer bullir la llet i apagar el foc just quan arrenqui el bull. Afegir-hi el vinagre, remenar, i deixar quallar uns minuts. Escórrer i ja tindrem el mató fet (guardar-lo sempre a la nevera i consumir-lo en pocs dies). 

Posar en una olla o cassola de terra les cireres, el sucre, el suc de llimona i la branca de canyella i/o l'anís estrellat si us agrada, deixar-la tapada tota la nit. L'endemà posar al foc i, quan bulli, abaixar-lo al mínim i i mantenir-la destapada i remenant sovint fins que la confitura tingui la textura desitjada (uns tres quarts d'hora des que arrenca el bull). Treure la canyella i passar pel túrmix segons la textura que li vulguem donar (si la triturem del tot serà melmelada), coure 5 minuts més i posar-la EN CALENT en pots de vidre nets, tapar-los bé, i deixar-los refredar cap per avall o esterilitzar 20 minuts al bany Maria, això és: posar-los en una olla amb aigua freda fins a tres quartes parts de l'alçada dels pots i començar a comptar el temps a partir que l'aigua bull (si ho feu amb una olla a pressió el temps són 10 minuts des que comença a sortir el vapor). Treure'ls al moment de l'olla i deixar-los refredar cap per avall damunt d'un drap (així es fa millor el buit i ens podem adonar de si algun pot no està ben tancat perquè vessarà).

Comentaris:

• El mató es pot fer amb qualsevol tipus de llet, fins i tot de compra i esterilitzada, però la proporció de vinagre sempre és la mateixa (i el de poma és el millor per la seva suavitat). 
• Si en lloc de deixar escórrer el mató simplement el coleu i el passeu pel "túrmix", quedarà com una mousse de mató amb el seu propi xerigot.
• El pinyol de les cireres es pot treure molt fàcilment amb el tub buit d'un bolígraf Bic (sense la tinta de dins), fent pressió amb la punta d'aquest per la part d'on surt la cueta de la cirera fins que el pinyol surti per l'extrem oposat.
• La proporció de sucre de la melmelada és molt personal; a més, si les cireres són molt madures millor posar-n'hi menys (uns 500 g).

• Si us agrada, podeu aromatitzar la melmelada amb alguna espècie, nosaltres hi hem posat un anís estrellat i 1 branca de canyella, però també hi queda molt bé el cardamom. 
• Per saber quina textura tindrà la melmelada un cop freda podem tenir una cullereta al congelador i tirar-hi una gota de la melmelada calenta perquè es refredi a l'instant.
• Si esterilitzem al bany Maria comptar que la confitura cou més temps, per tant pot ser que s'enfosqueixi el color (es caramelitza més).