desembre

Davall del mantell blanc dormen els colors de la primavera.  

Encara hem de passar tot l'hivern, però!

S'enfila per la xemeneia la flaire de l'escudella. 

El del feix de llenya i aquell pastoret... 

Mes dolces seran les taronges si fa fred de nits.
Badocant per la fira de Santa Llúcia.

Rabadans rondinaires de totes les cases: ai que el tió us cagarà carbó!

El gebre dibuixa un paisatge a la meva finestra. 

Al tros és el temps de les verdures que es mengen calentes i ens ajuden a fer front al fred de l'hivern: cols, bròquils, bledes, porros, borraines, ...

 















I al bosc és temps de tions, rabasses, tronques, soques o troncs de Nadal. En origen eren els troncs que cremaven a la llar de foc allunyant els mals esperits i regalant  escalfor per a suportar el fred de l'hivern i llum per a les llargues nits. De forma simbòlica van passar a oferir també presents a la gent de la casa: de primer tot allò que els calia per celebrar la festa (neules, torrons, figues, mandarines) i progressivament altres petits presents. Amb el temps també van anar baixant de la muntanya cap a la plana, la costa i les ciutats.   
Fer cagar el tió és una de les tradicions nadalenques d'origen pagà més boniques, una cerimònia íntima de cohesió familiar, una oportunitat de transmetre als infants valors com la generositat recíproca: després que la xicalla hagi tingut cura del Tió (li ha donat menjar, l'ha abrigat amb una manta) aquest, en justa correspondència, els omple de presents. Això sí: després de cantar unes cançonetes de les quals cada terra té la seva versió i d'una pluja de garrotades! Vull creure, com diu el costumari, que emulant el fet d'atiar-lo amb una broc quan antigament cremava a la llar com a metàfora d'atiar la natura adormida d'hivern a restablir l'abundància i la fertilitat...

Que tingueu tots molt bon Nadal i un any nou ple de salut i llibertat!    

Panettoncini salats

 Per a la massa mare: 

·       100 g de farina de força 
·       80 ml d’aigua tèbia
·       18 g de llevat fresc
·       1 culleradeta de sucre o mel

 Per a la massa:

·       200 g de farina de força 

·       200 g de farina fluixa

·       180 ml de llet a temperatura ambient

·       1 ou

·       2 rovells d'ou

·       30 g de sucre llustre

·       1 50 g de parmesà ratllat

 ·  70 g de mantega tova

·       10 g de sal

·       cirerols confitats i/o orenga, olives, bacó, xampinyons,... (al gust)

Per al glassejat:
·       25 g  de parmesà ratllat
·       1 clara d’ou


En un bol mesclem tots els ingredients de la massa mare amb una cullera de fusta fins a obtenir una crema densa. Tapem amb paper film i deixem reposar en un lloc càlid 45 minuts. Passat aquest temps, hi afegim la farina, el sucre, l'ou i els rovells i comencem  a treballar la massa (si tenim robot amb ganxo millor); hi anem afegint la llet sense parar de batre i la sal en dos cops. Estarà llesta quan la massa ja no s’enganxi. Llavors hi anem afegint la mantega a bocins i continuem treballant 10-15 minuts (la massa ha de quedar elàstica i homogènia) i hi barregem el parmesà ratllat. Hi afegim els cirerols confitats i/o els ingredients salats que vulguem, donant-hi un parell de tombs més. Formem una bola amb la massa, la posem en un bol untat amb mantega i la deixem llevar en un lloc càlid i allunyat de corrents d'aire (dins del forn apagat o el microones, per exemple), fins que dobli en volum. 
Sobre un marbre enfarinat formem un rectangle amb la massa (sense prémer gaire) i pleguem com un tríptic. Girem la massa 90º i repetim el plegat en terços. Deixem llevar 30-40 minuts més.
Formem boles amb porcions de massa d'uns 50 g, les posem en motllos ben untats de mantega (o càpsules de panettone petites) i els deixem llevar fins a un centímetre de la vora de la càpsula. Els cobrim amb el glassejat que s'obté de barrejar els ingredients del glassejat i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 200C° uns 15/18 minuts (fem la prova de l’escuradents).

Comentaris:

· Podríem dir-ne pa de pessic perquè fos més nostrat, però la veritat és que la recepta està inspirada en altres receptes de panettone de la xarxa amb les nostres pròpies variacions; oi que ens permeteu la llicència d'introduir un petit panettone a les nostres tradicions de Nadal?  

· Podem substituir els ingredients salats per dolços (fruita seca i panses amb un glassejat de ratafia, bocinets de xocolata i taronja confitada, trossets de torró,...). Com sempre la imaginació al poder! 

· I també podem no fer-hi glassejat, pintar-los simplement amb ou batut abans d'enfornar-los perquè quedin rossets. 

QUE TINGUEU UN ANY 2019 PLE DE SALUT!

novembre

No abuseu de les cireres d'arboç!  

Olivera d'ànima mil·lenària: gràcies pel teu fruit!

Vida latent sota els cementiris de fulles.
Els dies s'escurcen, les ombres s'allarguen...

Mirant l'hivern, Santa Cecília duu la neu a la faldilla.

Boirines violetes embolcallen la lluna. 

Racons color de mel.  

El vent escombra els nius que han quedat buits.

Després d'uns dies lliures en què hem seguit els colors de la tardor per contrades de fulla caduca       -quan pressumptament "no toca" és quan es gaudeixen més les vacances- , hem retornat al nostre trosset de Priorat i ens l'hem trobat tenyit també de coloraines tardorals:  

A més de l'aviram ens esperaven les aulives madures a punt de ser collides:

I els caquis dolcíssims perquè no se'ns fes tan carregós el plegar-les... 



La tardor és tan rica en fruites meravelloses! Petites, silvestres, boscanes, de colors intensos, amb mil possibilitats (gelees, confitures, melmelades, xarops, licors, ratafies). Algunes malauradament tan oblidades com els aranyons o les cireres d'arboç, que passen desaparcebudes perquè no estan de moda com, per exemple, els rovellons. Ben mirat, però, potser és millor així, no creieu? No cal expoliar els boscos si no n'hi ha necessitat.

  

Badant, badant ens ha vingut justet per acabar de plegar les olives abans no arribessin les pluges que ho han amarat tot! 

Esperarem el primer oli del raig vora el foc, eixugant-nos la roba mentre es fa la torrada. 

Cóc ràpid de codonys 

·         2 ous grans
·         1 iogurt
·         ½ mida de iogurt de sucre
·         3/4 de mida de iogurt d’oli d’oliva
·         ratlladura de llimona
·         2 mides de iogurt de farina
·         2 culleradetes de llevat
·         un pessic de sal
·         codonys 
·         ratafia (opcional)

Batem els ous i el sucre uns 2 minuts. Hi afegim l’oli, el iogurt, el suc i la ratlladura de llimona i  barregem de nou. Hi incorporem la farina, el llevat i la sal i ho barregem amb cura amb una espàtula de fusta. Aboquem la mescla en un motlle prèviament untat. Damunt hi repartim rodanxes de codony pelat i sense cor, ben finetes, fins a tapar tota la superfície, hi empolvorem sucre per damunt, un raig d'oli i un rajolí de ratafia. Coem al forn preescalfat a 180ºC de dalt i de baix uns 40 minuts (o fins que en clavar-hi un escuradents ens surti net, però no fer-ho mai abans dels 30 primers minuts de forn!) Deixem refredar abans de desemmotllar.

Comentaris:

· Podem substituir els codonys per peres i/o pomes. 
· Damunt hi podem posar anous o altres fruites seques, que casen molt bé amb el codony.    
 · En lloc de ratafia hi podem posar un raig d'anís o no posar-hi cap licor.