LA CASTANYADA

PER TOTS SANTS CASTANYES I CARAGOLS AMB BANYES!

 

Sabíeu que al segle XIX, per Tots Sants, els infants de molts punts dels Països Catalans anaven captant per les ànimes del Purgatori de casa en casa, i la gent els donava fruites seques, llepolies i diners (almoines anomenades girandons al Camp de Tarragona)?  I sabíeu que, perquè els esperits dels morts que tornaven aquest dia per visitar els seus familiars vius no es perdessin, s'encenia una espelma dins d'una carabassa buida que els il·luminava el camí? Aquesta creença (il·luminar amb llumetes el camí de les ànimes) prové dels egipcis, que la van transmetre als pobles mediterranis i aquests als nòrdics (celtes i anglosaxons), que al seu torn la van passar als Estats Units amb la immigració irlandesa... El recipient de la llumeta ha anat evolucionant, però com que les carabasses abunden en aquesta època de l'any, aviat es van convertir en el recipient ideal i que ha perdurat a tot arreu.
No ens deixem entabanar, doncs, per aquesta societat de consum que s'entesta a dir-ne Halloween per treure'n un rendiment econòmic, i celebrem sense complexos la nostra castanyada! 

PANELLETS

• 500 g d'ametlla mòlta

•350 g de sucre llustre

• 1 patata petita 
• cafè soluble, coco, codonyat, pinyons, crocant d'ametlla, ...

Bullim la patata amb pell i un pessic de sal fins que estigui tova. Sense deixar-la refredar, la pelem i la barregem amb el sucre amb una forquilla. Afegim l'ametlla mòlta i barregem bé però sense pastar massa. Posem el massapà en un recipient tapat amb film transparent i el deixem a la nevera fins l’endemà. Dividim la massa en tantes parts com tipus de panellets vulguem: 

• de pinyons: fem boletes amb la massa, les passem per ou batut i arrebossem amb els pinyons apretant una mica perquè s'enganxin;
• d'ametlla: fem croquetes amb la massa (o la forma que vulguem), les passem per ou batut i les arrebossem amb crocant d'ametlla o ametlla laminada;
• de codonyat: enrotllem una tira de codonyat amb un rectangle de massa, en tallem porcions quadrades, posem una mica de sucre per damunt; 
• de cafè: desfem una culleradeta de cafè soluble en 2 gotes de conyac (o un altre licor al gust, no ha de quedar gaire líquid) i ho barregem amb el massapà, fem boletes o la forma que vulguem i empolsem amb sucre;
• de xocolata: podem desfer una cullerada de cola-cao amb una miqueta de llet i barrejar-ho amb la massa, o fer boles de massapà i banyar-les amb xocolata (si els doneu forma de castanya i deixeu la part de dalt sense banyar queden molt xulos);
• de coco: barregem al massapà 2 cullerades de coco ratllat (o més, al gust) i fem les formes que vulguem.

Els coem al forn encès només de dalt perquè es daurin i prou (5 minuts com a molt, si no es fan durs).

Comentaris: 

·       Aquests són els tradicionals, però podeu fer-los del que se us acudeixi (melmelada, festucs, en forma de bolet, d'eriçó clavant els pinyons i banyant en xocolata tot el panellet excepte el morret punxegut, ...)

·       La patata es pot substituir per moniato (quedaran taronges).

Octubre

Obriu una magrana i trobareu un tresor!

Caquis madurs empastifen els llavis de dolçor.

Trobarem encara castanyeres de mocador al cap?

Una fulla rere l’altra fan un patchwork al camí.

Boires tardorals entelen la lluna.

Reposen les carabasses sobre la palla del graner.

Esquirols i ratolins s’omplen els caus d’aglans i pinyes.

La tardor és l'època de l'any en què tots els animals fan rebost per passar l'hivern, els humans inclosos. Collim els darrers fruits de l'any, els que cal conservar per a passar l'hivern: codonys, bolets, tomàquets...

 

... i els que la natura ofereix amb envàs incorporat per a una millor conservació: carabasses, aglans, nous, avellanes, ametlles, pinyons. Voleu un truc ben senzill per introduir els xiquets a la cuina amb aquests deliciosos fruits secs? El toc final de molts guisats catalans és la picada; doncs bé, mentre nosaltres fem el guisat, donem el morter i la mà de morter als nostres fills i els expliquem que tenen la responsabilitat de fer una bona picada perquè d'ells depèn que el guisat sigui o no exquisit. Els tindrem entretinguts una bona estona amb una feina relativament senzilla però de molta responsabilitat!

I sinó, unes bones postres de músic (nyoca o grana de capellà, segons els llocs) amb un porronet de mistela. 

  

També s’acosta aquell temps melangiós i de culte als morts que té el seu reflex a l’hort: tomaqueres cadavèriques, carabasses fins ara ocultes emergint de les carabasseres mortes, bajoques llanguint com ànimes en pena per esdevenir fesols secs, terra exhaurida i quieta com un cementiri ....

Però no us espanteu, que aquest panorama tan tètric durarà ben poc! Estem preparant la terra per als cultius d’hivern: escampem fems en menor o major proporció segons el cultiu previ (si hi ha hagut lleguminoses, que enriqueixen el sòl fixant nitrogen, no cal tant) i després de llaurar volem plantar espinacs barrejats amb raves, cols (de paperina, de Brussel·les, coliflors), bròquils i porros. Aviat tot tornarà a ser verd, com si visquéssim una segona primavera! I, tot esperant aquest moment, calcem els calçots precisament per reduir-ne la clorofil·la...

Per cert avui és Sant Galderic, patró dels pagesos catalans!

MAGDALENES DE TARDOR

-          2 ous
-          150 g de sucre
-          200 ml d’oli de gira-sol
-          200 ml de llet
-          300 g de farina amb llevat incorporat (o amb 1 sobre de llevat)
-          1 codony i 1 grapat de panses
-          un raig de ratafia i unes quantes avellanes

Deixar les panses en remull amb la ratafia uns 30 minuts. Batre els ous amb el sucre i un pessic de sal fins que blanquegin. Incorporar-hi la llet i l’oli, barrejant bé. Afegir-hi la farina tamisada (amb un colador mateix) barrejant amb cura amb una cullera de fusta. Afegir-hi les panses escorregudes, el codony pelat i tallat a quadrets (a l’últim moment perquè no s’ennegreixi) i les avellanes esmicolades. Omplir les càpsules de magdalenes dins els motllos de silicona, empolsar amb sucre i coure al forn prescalfat a 200ºC uns 20 minuts. Deixar refredar uns 5 minuts al motllo abans de treure-les.

Comentaris:

·       El codony es pot substituir per codonyat o poma, i la ratafia per mistela, per exemple (o remullar les panses només amb aigua).

·       També es pot prescindir de les avellanes o canviar-les per pinyons o nous, al gust.

·       Les càpsules només s’omplen fins a ¾ parts de la seva capacitat.

·       La farina pot ser meitat blanca/meitat integral  o tota integral (en aquest cas afegir 1/2 culleradeta de bicarbonat amb el llevat perquè aquesta farina "pesa" més) i el sucre moreno.

Tardor

Tot és dolç: la flaire de les pomes al rebost, els boscos pinzellats d'aram i d'or, els barrets dels follets (que es confonen amb bolets), les confitures, els pinyons i altres delícies esperant el fred;... 

Les fulles seques, la fruita caiguda, la pinassa i altres restes vegetals que encatifen el terra a la tardor es van podrint lentament i, com si fos un truc de màgia, desapareixen i es transformen en humus. Aquest, juntament amb la terra, l’aigua de la pluja i els microorganismes, forma el sòl. I el sòl, quan nosaltres no hi som, el treballen uns petits pagesos molt eficients: els cucs de terra. Els cucs excaven galeries que serveixen perquè l’aigua i l’aire circulin, així els pèls de les arrels de les plantes poden respirar i absorbir aigua. A més a més, els cucs es mengen la terra que es troben i serveixen d’aliment a ocells i altres animals.
La precisió de la natura fins i tot en els petits detalls no deixa mai de sorprendre’ns!

Codonyat i gelea de codony

- 2 Kg de codonys
- sucre

- el suc de 10 taronges i 1 llimona
- 1 branca de canyella i/o 2 claus (opcional i al gust)

Posem dins d’una olla els codonys nets, pelats i tallats a quarts (reservem la pela i els cors), un pessic de sal, el suc de les taronges i la llimona i hi afegim aigua fins a cobrir-los. Ho posem al foc i deixem que bulli fins que els codonys siguin cuits (tous però que no es desfacin). Escórrem els codonys guardant-ne l'aigua de bullir.

Pel codonyat: passem els codonys pel passapurés i hi afegim 1 Kg de sucre per kg de polpa o una mica menys si no el volem tant dolç (i si volem l'aromatitzant escollit: clau i/o canyella). Ho fem coure en una cassola a foc lent i remenant sovint fins que es separi de les parets i estigui vermellós i lligat (uns 40 minuts); atenció que esquitxa molt! Ho aboquem en calent en safates o capses de vidre untades amb una mica d'oli de gira-sol o folrades amb paper de cuina. Deixem assecar 2 dies en un lloc fresc o a la nevera, tapat amb paper film en contacte amb el codonyat perquè no faci crosta o, si son capses de vidre, tapades amb la seva tapa corresponent, i ja es pot consumir o conservar enrtre 6 mesos i un any a la nevera.

Per a la gelea: bullim les pells i els cors reservats amb el líquid de coure els codonys uns 20 minuts; colem  amb un tros de roba de fil o un colador molt fi, hi afegim 400 g de sucre per cada 600 ml de líquid i ho fem bullir uns 40 minuts, mentre anem escumant. L'envasem en calent en pots de vidre nets que deixem refredar cap per avall tota la nit. 

Comentaris:

• Es pot fer el codonyat més ràpid bullint els codonys esqueixats a trossos, amb pela però sense cor, només amb aigua, un raig de llimona i un pessic de sucre. Escórrem i passempel passapurés  i els coem amb el sucre (el pes de la polpa obtinguda a tres quartes parts d'aquest) a foc mitjà fins que sigui de color daurat i remenant sovint.
• Com veieu el codony és com el porc: se n'aprofita tot!
• Recepta actualitzada i millorada la tardor del 2021