Nards encerats perfumen les nits de difunts.
Olor de melangia...
Valsets de fulles acoloreixen el vent.
Espeteguen fort, les castanyes, al bidó foradat de la castanyera!
Me'n dona una paperina, que m'escalfaré les mans?
Bat la pluja sobre les fulles mortes, romànticament, com si fos Chopin.
Raïls dolcetes s'amaguen sota la terra de l'hort: remolatxes, naps, xirivies.
El trull ja raja oli nou (i ben aviat el setrill).
A finals d'octubre hi havia una papallona a la figuera de moro.
Us semblarà una bajanada però he pensat que era una ànima que venia per Tots Sants, com les papallones monarca que arriben a Mèxic pels volts del Dia de los muertos. Ho coneixeu? És fascinant! Cada any, pels volts de la tardor, una generació d'aquestes papallones anomenada Matusalem (perquè pot viure fins a 9 mesos, a diferència de les altres generacions que només viuen 1 mes; penseu que seria com si els nostres fills visquessin 500 anys!) inicia un viatge de més de 4.000 Km des del Canadà i els EUA, on han nascut a mitjans d'agost, fins a l'oest de Mèxic, on no han estat mai, per hivernar-hi. Allà les reben amb goig perquè creuen que els seus morts viatgen amb elles i les guien fins als altars que els han preparat (es veu que els maies precolombins ja les consideraven els seus guerrers morts en batalles o sacrificis).
Malauradament, i malgrat que hi ha una Reserva de la Biosfera de papallona monarca a l'estat de Michoacán declarada patrimoni de la humanitat per la UNESCO des del 2008, la seva població s'ha anat reduint degut al canvi climàtic i a l'abús dels pesticides, que maten les asclèpies, única font d'aliment de les erugues d'aquesta papallona...
Per saber-ne més cliqueu aquí.
Al tros, les flors que esperem per aquest temps son les del safrà i el garrofer.
Que rebonica que és la tardor!
Com pertoca ha plogut bé:
I per sort ja teníem les olives plegades, que hi vam estar tot el dia, de sol a lluna (amb un descans per dinar).
Per cert, disculpeu que encara no us havíem presentat el nou membre del corral, l'Arnerola!
Coquetes de tardor
Massa:
- 200 g de mató
- 100 ml de xerigot (o llet)
- 100 ml d'oli d'oliva
- 450 g de farina
- 1 sobret de llevat químic
- 1 pessic de sal
Guarnició:
- codony, carbassa, codonyat, magranes, avellanes sense torrar, pinyons,..
Barregem els ingredients de la massa amb les mans fins a obtenir una massa homogènia (no costa gaire i es treballa molt bé) i la deixem reposar en un bol tapada amb un drap uns 30 minuts. Agafem porcions de massa i amb els dits untats en oli formem coquetes planes, bastant finetes (pugen una mica). Al damunt hi posem el que vulguem: bocins de carabassa (amb canyella, clau en pols i gingebre o espècies al gust), avellanes, codony laminat ben finet o codonyat amb pinyons (remullats abans en aigua perquè no se'ns cremin). Hi espolsem sucre pel damunt (excepte a les de codonyat) i un raig d'oli i enfornem al forn preescalfat a 240ºC de dalt i de baix 10 minuts i després 10 minuts més a 200ºC o fins que estiguin dauradetes (si les avellanes o els pinyons es torren massa, els últims 10 minuts les tapem amb paper de plata). En sortir del forn les podem ruixar amb una mica d'anís i un pols més de sucre (pensem que la massa no en porta).
Comentaris:
- Havíem fet mató i sap greu llançar el xerigot... i buscant, buscant hem adaptat aquesta recepta de massa de coca tan bona que ens ha permès utilitzar tant el mató com el xerigot!
- Aquesta massa és ideal pels menuts (és molt manipulable) i es poden fer les coques al seu gust: poma, mató amb mel, anous amb xocolata,... fins i tot salades (espinacs, formatges,...).
- La d'avellanes (del tros) està molt bona, però no podeu deixar de tastar la coca d'avellanes de la Fatarella!
- Aquestes les hem menjat per berenar, però també hem fet una coca gran i salada i ja tindrem un soparet de tardor també!
