Setembre

 Solfejant vinyes: pentagrames de ceps d'on pengen notes delicioses! 

Ens abraces melangiosament, com qui no vol la cosa.

Tens tots els colors d'un poema romàntic. 

Eixugues les fonts... o t'endús els ponts.
Marxa l'estiu deixant-te confident dels seus amors...

Begut a glops deixes un regustet de most!

Rosats, com de cotó de sucre, files els núvols al capvespre.

Emplenem el cistell de fesols secs. 

"Una figa, per ser bona, ha de tenir tres senyals: clivellada, secallona i bequejada dels pardals."

Sabíeu que la figa no és una fruita? És el receptacle  (infrutescència tècnicament parlant) de les flors de la figuera, que es torna carnós quan, en madurar, aquestes flors originen els fruits, que són les llavoretes de dins. Ho explica millor que natros la Maria Nicolau al matí de Catalunya Ràdio del 22/09/2021, una mica abans de les 12, si podeu recuperar-ho és curtet i molt curiós. 

La figa doncs és un receptacle efímer de flors, primer, i després de fruits; no ho trobeu preciós?! Potser és per això que les nostres persones estimades de contrades on no hi ha figueres reben les nostres caixetes de figues amb més il·lusió que si fossin caixetes de bombons!

Les vespes autòctones col·laboren en la reprodució de les figues, però malauradament al tros ha arribat ja la temuda vespa invasora: la vespa velutina, que amenaça les nostres abelles...

Trampa selectiva per no perjudicar els insectes autòctons, ull a fer trampes casolanes sense tenir en compte això!!!

Originària del sud-est asiàtic, probablement va arribar com a polissó accidental en un vaixell mercant provinent de la Xina i s'està escampat per les nostres contrades de nord a sud. 

És un predador molt agressiu de les abelles i altres insectes pol·linitzadors importants, per tant té un greu impacte en la nostra biodiversitat i, de retruc, en la pol·linització de flors i fruiters i en la producció de mel (les abelles no surten de l'arna quan la vespa és fora amenaçant de menjar-se-les...)

Si creieu haver-ne vist o heu vist nius si-us-plau aviseu als agents rurals de la vostra comarca o truqueu al 112 perquè els passin l'avís, gràcies!

Paracotes

·       figues

·      1/2 got de gasosa o sifó

 ·    la farina que admeti

·      1 ou

·     la pell ratllada de mitja llimona

·     sucre per arrebossar-les o mel

Batem tots els ingredients (excepte les figues i el sucre) fins a tenir una massa ni molt líquida ni molt espessa, que s'agafi a les figues quan les hi submergim (si cal hi afegim més gasosa o més farina). En oli abundant i ben calent anem fregint les figues arrebossades en aquesta massa. Encara calentes les empolsem amb sucre o un rajolí de mel. 

Comentaris:

• Les paracotes tradicionals del Delta de l'Ebre es fan amb figues seques (escaldades un moment i partides pel mig, normalment).
• Es veu que les paracotes es feien quan es reunien per a ballar jotes ("cotes"), gairebé cada cap de setmana fa un segle, per tant eren el dolç "per a cotes". De fet a Múrcia hi ha unes postres similars que s'anomenen paparajotes. I a València les figues albardades també són molt semblants.
• També s'hi pot afegir matafaluga mòlta i un rajolí de llet, o arrebossar-les amb sucre i canyella barrejats.