abril

Adeu hivern, que la primavera ja ens tusta a la porta.  

Brots, orenetes i poemes a punt d'estrenar.  
Roses descloses de dia...  

I de nit llessamí flairós. 

L'herba maragda encoixina els racons per guardar-hi les flors.   

ATENCIÓ, INSECTES TREBALLANT!

Enguany la primavera ha esclatat de cop, després de les darreres pluges:

I ens ha dut molts eixams d'abelles. De fet a la natura és habitual que, per aquest temps, quan les colònies d'abelles s'han fet grans i ja no tenen prou lloc, s'eixamenen espontàniament: la meitat de les abelles de la colònia, acompanyades de la seva reina, abandonen l'arna per posar-se a la branca d'algun arbre fins que les exploradores troben un lloc definitiu per iniciar una nova colònia.

 

 

  

Doncs bé, dos d'aquests eixams han escollit les nostres arnes (que estaven buides, netes i polides després d'un hivern difícil), com a nova llar, i les abelles han començat a construir reialeres o mareres (a la foto en veieu una d'oberta, com destapada): cel·les més grans, com penjolls en forma d'aglà,  que contenen larves que seran alimentades amb gelea reial i, per tant, esdevindran noves reines. Les reines son les úniques abelles que ponen ous (excepcionalment ho poden fer les obreres, però només podran donar lloc a mascles) i, per tant, les reines son les mares de totes les abelles de la colònia.

Però les abelles (i els nostres fills) no són els únics animals que ha alterat la primavera, mireu sinó aquesta gallina esbojarrada que s'enfila a l'albercoquer per sortir volant del tancat!  

Ànec a la taronja al nostre estil

• 1 ànec sencer      
• 1 taronja
• 1 ceba
• 1 llauneta de paté de foie
• 1 gotet de vi ranci
• 1 fulla de llorer
• greix d'ànec o llard de porc
• sal i pebre

Salpebrem l'ànec per dins i el farcim amb el paté, la taronja pelada a grills, la fulla de llorer i la ceba tallada a quarts. L'untem per tot arreu amb el greix (si no en tenim o ens fa mania l'untem amb oli) i el posem en una safata al forn encès de dalt a 190ºC. L'anem girant més o menys cada vint minuts, punxant-lo amb una forquillan i tirant-li pel damunt amb una cullera el suc que va quedant a la safata. A mitja cocció hi tirem pel damunt el got de vi ranci. Quan en punxar-lo ja no surti líquid sangonós (aproximadament dues horetes, segons el tamany de l'ànec) i estigui dauradet, el traiem del forn i el deixem refredar.
El tallem a trossos i el posem en una cassola de terra. Desgreixem una mica el suc de la safata (amb una cullera traiem els rogles de greix que suren damunt del suc un cop fred) i el passem pel túrmix amb el farcit de l'ànec (taronja, paté i ceba, sense la fulla de llorer). L'aboquem damunt dels trossos d'ànec i posem la cassola al foc, que faci xup-xup a foc baix una horeta més, remenant-lo amb molta cura de tant en tant perquè no es desfaci. Deixem reposar tapat, que és més bo d'un dia per l'altre, com tots els rostits amb suc.

Comentaris:

• Per realçar el gust de l`'anec com menys ingredients millor, al nostre parer, però una tòfona i/o uns ceps sempre es poden afegir al farcit per fer-lo més festiu i sofisticat.
• Quan comprem, molt de tant en tant, ànec confitat, sempre guardem el greix de la llauna de confit a la nevera per ocasions com aquesta, però si no en tenim ho fem amb el llard de porc que sempre acostumem a tenir per fer ensaginades. 
• Si no teniu una llauneta de paté de foie ho podeu fer amb un altre paté o substituir-lo per carn picada de porc, salsitxes o cansalada viada ("bacon").