dissabte, 20 d’agost del 2016

agost

darrers d'agost ja es fila amb gresol.
Gronxolen les figues a la figuera que ombreja el mandrós.
Orquestres de grills i cigales amenitzen (o destorben!) les migdiades...  
Són festes arreu: ran de mar, als veïnats, a viles i ciutats.  
Tota cuca viu, sigui en rostolls, marges o armaris de la cuina!    



D'entre el bé de Déu que ens dóna el tros a l'estiu enguany volem destacar els tomàquets. I res millor per homenatjar-los, mentre els mengem frescos i els conservem per l'hivern, que aquesta "Oda al tomate" tan xula de Pablo Neruda!

La calle
se llenó de tomates,
mediodía,
verano,
la luz
se parte
en dos
mitades
de tomate,
corre
por las calles
el jugo.
En diciembre
se desata
el tomate,
invade
las cocinas,
entra por los almuerzos,
se sienta
reposado
en los aparadores,
entre los vasos,
las mantequilleras,
los saleros azules.
Tiene
luz propia,
majestad benigna.
Debemos, por desgracia,
asesinarlo:
se hunde
el cuchillo
en su pulpa viviente,
es una roja
víscera,
un sol
fresco,
profundo,
inagotable,
llena las ensaladas
de Chile,
se casa alegremente
con la clara cebolla,
y para celebrarlo
se deja
caer
aceite,
hijo
esencial del olivo,
sobre sus hemisferios entreabiertos,
agrega
la pimienta
su fragancia,
la sal su magnetismo:
son las bodas
del día,
el perejil
levanta
banderines,
las papas
hierven vigorosamente,
el asado
golpea
con su aroma
en la puerta,
es hora!
vamos!
y sobre
la mesa, en la cintura
del verano,
el tomate,
astro de tierra,
estrella
repetida
y fecunda,
nos muestra
sus circunvoluciones,
sus canales,
la insigne plenitud
y la abundancia
sin hueso,
sin coraza,
sin escamas ni espinas,
nos entrega
el regalo
de su color fogoso

y la totalidad de su frescura.


I per a rematar-ho, feu una ullada a aquest estudi del tomàquet, que té el lloable objectiu de recuperar els tomàquets amb gust de tomàquet! 

Gelat senzill de melmelada
Figues

· 500 g de la melmelada que vulguem (si és de tomàquet sorprendreu a tothom!)
Tomàquet (amb mig tomàquet cherry damunt)
· 500 g de nata 









Muntar la nata (recordeu: mínim 35% de matèria grassa) i barrejar-la amb cura amb la melmelada. Posar la barreja en un recipient bastant pla i allargat (i si és de metall millor, perquè després congeli ràpid) i deixar mínim 4 hores a la nevera (o tota la nit). L'endemà posar el recipient tapat al congelador (a no ser que tinguem geladora) i remenar cada mitja hora fins a 6 vegades (com més remenem més aire incorporarà, que és la gràcia dels gelats). Deixarem que acabi de congelar i ja estarà llest. Treure del congelador uns deu minuts abans de servir.

Comentaris:
  •  La melmelada, ben esterilitzada i ben conservada, aguanta un parell o tres d'anys al rebost, però a casa preferim no deixar-les més d'un any per tenir l'estoc "actualitzat" sempre, i aquesta és una bona idea per gastar les velles quan tornem a tenir allau de fruites d'estiu per fer-ne de noves.  
  • En lloc de melmelada també el podeu fer amb refresc de saüc (la meitat de ml que els de nata); és un gelat molt especial!
  • Com a espessidor també podeu fer servir combinacions del tipus nata i formatge cremós o rovells d'ou i nata.
  •  Si voleu fer un sorbet en lloc d'un gelat cremós, canvieu la llet/greix per una base de clares muntades a punt de neu.