Hivern i Nadal

Quan el cicle de la natura marcava la vida dels pobles, l’hivern era temps de repòs. Els dies curts i freds impedien feinejar a l’aire lliure i, amb els camps sembrats i els arbres adormits,  la gent feia més vida dins de casa, vora el foc. Per això un dels cicles festius més familiar i important de l’any té lloc a l’hivern, el Nadal.

El nostre present per a la gent que estimem són els productes del tros que hem elaborat durant tot l'any: ratafia, licor de móres, formatges, tomacons confitats, olives en conserva, ceps secs, safrà, oli aromatitzat amb romaní, mel, espelmes de cera verge, codonyat, melmelades, gelees, nous, sabons, fruita en almívar,... Cadascú tindrà la seva panera que contindrà, sobretot, un trosset de natros. 

Ara a l’hort hi ha escaroles, espinacs, cols, coliflors, naps i apis, per fer bullir l'olla. Aquest invent tan antic d’aprofitar aliments que no es podien menjar directament bullint-los en aigua per convertir-los en brou, no em digueu que no és fantàstic! Després s’hi afegia pa sec, alls i/o farigola. Avui en dia en dirien reciclar, reutilitzar i reduir de fer sopa!

A Catalunya la sopa per excel·lència és l’escudella de galets de Nadal. Requereix molta dedicació i una cocció molt llarga (un luxe en els temps que corren...) i s’hi posen els millors ingredients: carn i ossos de quatre animals (porc, vedella, gallina i corder), pilota, patata, col, cigrons, botifarra blanca i negra, cansalada i galets.

I després un bon rostit d'au de corral que els àngels hi canten!

  

PINTADA AMB ALLS CONFITATS I LLIMONA 

• 1 pintada
•4 talls de bacon

• 20 cl de brou de carn

• 3 cullerades de vi ranci
• 2 llimones

• 20 grans d'all
• sal, pebre, llorer i farigola

Salpebrar la pintada per dins i per fora, untar-la amb un raig d'oli i embolicar-la amb els talls de bacon. Rostir-la al forn a 200ºC dalt i baix, girant-la i regant-la amb el seu propi suc fins que sigui cuita (en punxar-la ja no surti sang; alerta que s'enrosseix ràpid!). Treure-la del forn, tallar-la i reservar-la. Posar en una cassola el bacon, la carcassa  de la pintada, el vi ranci, el brou, el llorer, la farigola, sal i pebre i coure a foc lent 10 minuts. Passar aquesta salsa pel colador xinès i afegir-hi els alls sencers pelats i escaldats 2 vegades i els grills de les llimones pelades. Quan arrenqui el bull deixar-ho 10 minuts a foc lent i destapat. Posar la pintada dins d'aquesta salsa i fer-li fer xup-xup uns minuts. 

Comentaris: 

•        En lloc de pintada es pot fer amb capó, pularda o alguna altra au, però la pintada té la carn  molt fina, us agradarà si no l'heu provada mai.
•        També es pot untar amb llard o greix d'ànec confitat en lloc d'oli.
•        Per donar-hi un toc encara més festiu ratllar una mica de tòfona a la salsa. 
•      Tots els rostits queden més bons fets el dia abans de menjar-los.
•    A la pestanya "evolucions al corral" hi podreu veure com són les pintades o gallines guineanes. 

SI NADAL ÉS PAU I ALEGRIA, 

QUE PER A VOSALTRES SIGUI NADAL CADA DIA!!!

Desembre

Dimonis i àngels tenen el rostre dels nostres fills ... als pastorets!

Els reis mags comencen a seguir l'estel amb cua.

Si nevés, el nostre trosset seria una postal de Nadal.

El 25 de desembre, fum, fum, fum ¯.

Mantells de gebre cobreixen els sembrats.

Brous calents, sopes i escudelles per escalfar les panxes .

Regaleu ulls d'infant per veure el món!

El caganer s'amaga entre la molsa del pessebre... 

Avui, dia de Santa Llúcia i aniversari de la petita de la família, fa una any que va morir la nostra àvia Nita. Permeteu-nos doncs dedicar-li aquest post a ella.

El gest instintiu i inconscient d'agafar una mà no té, per a la majoria de gent, més significat que el que pugui tenir retirar una pestanya caiguda de la galta d'altri.

Donem la mà als fills quan han de travessar el carrer; encaixem la mà d'un desconegut per tal de tancar un tracte, acaronem la mà de la parella quan païm el sopar davant del televisor... Agafar la mà d'algú proper gairebé sempre esdevé un acte reflex. Simplement això.

Però quan la meva àvia m'agafava la mà el gest es carregava de significat i adquiria mil matisos que només percebíem nosaltres dues. Era un gest que ens unia per sempre a través de la sang que compartíem.

La mà de la meva àvia era rural. Era forta i aspra de fangar horts, rampinar userda, escorxar conills i treure fems. Però alhora era la mateixa mà dolça i tendra de xurmar vedells, desgranar pèsols, remenar l'escudella i recollir els ous del galliner.

Era una mà esqueixada, dura i emmascarada de tants anys de trencar llenya, encendre el foc i fer-hi bullir les peroles. Com una cuirassa guardava una altra mà més tendra, la de joventut, la de fer formatges, pastar pa i sargir mitjons de llana, recollir flor de tei, preparar oli de cop, curar les ferides de l'espòs i bressolar els fills.

Quan la meva àvia m'agafava la mà amb la seva mà tan rica, ho feia ben conscientment. El seu tacte era raspós però no m'importava, perquè no pretenia acaronar-me: només volia transmetre'm força i amor però, sobretot, volia que jo li transmetés la força i l'amor que jo tenia per ella.

Quan m'agafava la mà em deia sense paraules que m'estimava; que era feliç de tenir-me a prop; que m'havia fet escudella per sopar perquè sabia que m'agradava; que estava orgullosa de mi perquè, tot i la distància, no m'oblidava mai d'ella; que m'havia posat l'ampolla d'aigua calenta al llit; que no deixés d'anar-la a veure, que potser l'any vinent ja no hi seria,...

Era tan gran el que sentíem que no podíem expressar-ho en paraules, i tan expressiu el nostre gest que amb uns instants de contacte en teníem prou per a transmetre'ns-ho tot.

Ara sé que aquest regal que em vas fer, àvia Nita, serà també un llegat per als meus néts. Gràcies.

Matança del porc 2011

Floc de neu de ganxet

- fil de cotó del color que vulguem

- ganxet del número que ens indiqui l'etiqueta del fil

1a volta: muntar 12 punts de cadeneta i tancar en rodó amb un punt nan.
2a volta: tres punts de cadeneta, 1 punt alt al mateix punt, *5 punts de cadeneta, saltar una cadeneta de base i fer 2 punts alts sobre la següent cadeneta de base,* repetir de * a * fins a tenir 6 pètals, tancant amb un punt nan la darrera cadeneta amb la tercera cadeneta del pilar de tres cadenetes inicial.
3a volta: *11 cadenetes, un punt nan sobre la tercera cadeneta (formarà com un "loop"), 10 cadenetes, un punt nan sobre la tercera, 9 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a situar-se davant del segon "loop", 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a arribar a la base; 5 punts baixos damunt de l'arc de 5 cadenetes de la 2a volta,  7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 5 punts baixos *. Repetir de * a * 6 vegades. Tancar amb un punt nan. 
Tallar el fil deixant-lo un tros llarg per a poder-lo penjar.
Clavar el floc amb agulles de cap sobre un cartró o una safata de porexpan procurant que quedi ben estirat, i pinzellar amb una barreja meitat aigua - meitat cola blanca. Deixar assecar bé, desclavar i ja el tindrem a punt.

Comentaris:

• També es poden fer rígids emmidonant-los o submergint-los en una barreja d'aigua i sucre. 

Novembre

Nius buits apareixen en despullar-se les branques.

Olives al molí!

Volen els darrers ànecs vers la calidesa africana.

Estiuet de Sant Martí a mig camí de l'hivern.

Matança del porc.

Bótes plenes de vi encara novell.

Remolins de vent empenyen boires i nuvolades.

El bosc s'engalana amb les cireres d'arboç.

Arriben les nits llargues i fredes i els dies grisos i curts, ideals per a la matança del porc i per anar a plegar olives. 
De l’olivera, com del porc, se n’aprofita tot: les olives, verdes o negres, per a menjar, fer-ne pasta o oli; les fulles es poden utilitzar en medicina; i la  fusta (dura i noble) serveix per fer eines, escultures i escalfar les llars. L’oli, al seu torn, també té múltiples usos: alimentaris, cosmètics, medicinals (“l’oli d’oliva tot mal esquiva”), per a fer perfums, massatges, encendre llànties; fins i tot de l’oli brut procedent de la decantació dels molins, de les gerres o de les cuines, se’n pot fer sabó i lleixiu! I encara té una virtut més intangible, aquest arbre mil·lenari: la d’agermanar tots els pobles mediterranis (europeus, asiàtics i africans) i les seves grans religions (cristiana, musulmana i jueva). Virtut, aquesta darrera, que òbviament no té el porc...

Anant a plegar olives al peu del Montsant

Ens hem ben guanyat el dinar!

Olives en conserva

- Olives (que comencin a trencar el color)

-  Sal

-  Aigua (sense clor)

- All, farigola, sajolida, llorer, llimona, fonoll... (al gust)

Posar les olives en remull en un recipient que no sigui metàl·lic, canviant l’aigua cada dia durant 10-12 dies i descartant les que surin o es vegin macades.

Omplir pots de vidre intercalant les olives amb els aromatitzants que haguem triat (all, llorer, fonoll, sajolida, pela de llimona o taronja,...). Preparar una salmorra barrejant aigua mineral amb sal fins que hi suri un ou o una patata (aproximadament 9 mides d'aigua per 1 de sal) i cobrir les olives dels pots amb aquesta salmorra.

 Tapar els pots sense acabar de roscar-los del tot (abans es feia amb gerres i taps de suro) per deixar respirar les olives.

 Esperar uns 3 mesos abans de menjar-les.

Comentaris

·       Si volem menjar-les abans, aixafar les olives una per una amb una mà de morter, o fer-los un petit tall amb el ganivet abans de començar tot el procés.

·       Hi ha moltes receptes de conserva d’olives, però aquesta és una de les més senzilles.
·       Perquè les olives es mantinguin dures més temps, afegir al pot de conserva una fulla de garrofer bord.

LA CASTANYADA

PER TOTS SANTS CASTANYES I CARAGOLS AMB BANYES!

 

Sabíeu que al segle XIX, per Tots Sants, els infants de molts punts dels Països Catalans anaven captant per les ànimes del Purgatori de casa en casa, i la gent els donava fruites seques, llepolies i diners (almoines anomenades girandons al Camp de Tarragona)?  I sabíeu que, perquè els esperits dels morts que tornaven aquest dia per visitar els seus familiars vius no es perdessin, s'encenia una espelma dins d'una carabassa buida que els il·luminava el camí? Aquesta creença (il·luminar amb llumetes el camí de les ànimes) prové dels egipcis, que la van transmetre als pobles mediterranis i aquests als nòrdics (celtes i anglosaxons), que al seu torn la van passar als Estats Units amb la immigració irlandesa... El recipient de la llumeta ha anat evolucionant, però com que les carabasses abunden en aquesta època de l'any, aviat es van convertir en el recipient ideal i que ha perdurat a tot arreu.
No ens deixem entabanar, doncs, per aquesta societat de consum que s'entesta a dir-ne Halloween per treure'n un rendiment econòmic, i celebrem sense complexos la nostra castanyada! 

PANELLETS

• 500 g d'ametlla mòlta

•350 g de sucre llustre

• 1 patata petita 
• cafè soluble, coco, codonyat, pinyons, crocant d'ametlla, ...

Bullim la patata amb pell i un pessic de sal fins que estigui tova. Sense deixar-la refredar, la pelem i la barregem amb el sucre amb una forquilla. Afegim l'ametlla mòlta i barregem bé però sense pastar massa. Posem el massapà en un recipient tapat amb film transparent i el deixem a la nevera fins l’endemà. Dividim la massa en tantes parts com tipus de panellets vulguem: 

• de pinyons: fem boletes amb la massa, les passem per ou batut i arrebossem amb els pinyons apretant una mica perquè s'enganxin;
• d'ametlla: fem croquetes amb la massa (o la forma que vulguem), les passem per ou batut i les arrebossem amb crocant d'ametlla o ametlla laminada;
• de codonyat: enrotllem una tira de codonyat amb un rectangle de massa, en tallem porcions quadrades, posem una mica de sucre per damunt; 
• de cafè: desfem una culleradeta de cafè soluble en 2 gotes de conyac (o un altre licor al gust, no ha de quedar gaire líquid) i ho barregem amb el massapà, fem boletes o la forma que vulguem i empolsem amb sucre;
• de xocolata: podem desfer una cullerada de cola-cao amb una miqueta de llet i barrejar-ho amb la massa, o fer boles de massapà i banyar-les amb xocolata (si els doneu forma de castanya i deixeu la part de dalt sense banyar queden molt xulos);
• de coco: barregem al massapà 2 cullerades de coco ratllat (o més, al gust) i fem les formes que vulguem.

Els coem al forn encès només de dalt perquè es daurin i prou (5 minuts com a molt, si no es fan durs).

Comentaris: 

·       Aquests són els tradicionals, però podeu fer-los del que se us acudeixi (melmelada, festucs, en forma de bolet, d'eriçó clavant els pinyons i banyant en xocolata tot el panellet excepte el morret punxegut, ...)

·       La patata es pot substituir per moniato (quedaran taronges).

Octubre

Obriu una magrana i trobareu un tresor!

Caquis madurs empastifen els llavis de dolçor.

Trobarem encara castanyeres de mocador al cap?

Una fulla rere l’altra fan un patchwork al camí.

Boires tardorals entelen la lluna.

Reposen les carabasses sobre la palla del graner.

Esquirols i ratolins s’omplen els caus d’aglans i pinyes.

La tardor és l'època de l'any en què tots els animals fan rebost per passar l'hivern, els humans inclosos. Collim els darrers fruits de l'any, els que cal conservar per a passar l'hivern: codonys, bolets, tomàquets...

 

... i els que la natura ofereix amb envàs incorporat per a una millor conservació: carabasses, aglans, nous, avellanes, ametlles, pinyons. Voleu un truc ben senzill per introduir els xiquets a la cuina amb aquests deliciosos fruits secs? El toc final de molts guisats catalans és la picada; doncs bé, mentre nosaltres fem el guisat, donem el morter i la mà de morter als nostres fills i els expliquem que tenen la responsabilitat de fer una bona picada perquè d'ells depèn que el guisat sigui o no exquisit. Els tindrem entretinguts una bona estona amb una feina relativament senzilla però de molta responsabilitat!

I sinó, unes bones postres de músic (nyoca o grana de capellà, segons els llocs) amb un porronet de mistela. 

  

També s’acosta aquell temps melangiós i de culte als morts que té el seu reflex a l’hort: tomaqueres cadavèriques, carabasses fins ara ocultes emergint de les carabasseres mortes, bajoques llanguint com ànimes en pena per esdevenir fesols secs, terra exhaurida i quieta com un cementiri ....

Però no us espanteu, que aquest panorama tan tètric durarà ben poc! Estem preparant la terra per als cultius d’hivern: escampem fems en menor o major proporció segons el cultiu previ (si hi ha hagut lleguminoses, que enriqueixen el sòl fixant nitrogen, no cal tant) i després de llaurar volem plantar espinacs barrejats amb raves, cols (de paperina, de Brussel·les, coliflors), bròquils i porros. Aviat tot tornarà a ser verd, com si visquéssim una segona primavera! I, tot esperant aquest moment, calcem els calçots precisament per reduir-ne la clorofil·la...

Per cert avui és Sant Galderic, patró dels pagesos catalans!

MAGDALENES DE TARDOR

-          2 ous
-          150 g de sucre
-          200 ml d’oli de gira-sol
-          200 ml de llet
-          300 g de farina amb llevat incorporat (o amb 1 sobre de llevat)
-          1 codony i 1 grapat de panses
-          un raig de ratafia i unes quantes avellanes

Deixar les panses en remull amb la ratafia uns 30 minuts. Batre els ous amb el sucre i un pessic de sal fins que blanquegin. Incorporar-hi la llet i l’oli, barrejant bé. Afegir-hi la farina tamisada (amb un colador mateix) barrejant amb cura amb una cullera de fusta. Afegir-hi les panses escorregudes, el codony pelat i tallat a quadrets (a l’últim moment perquè no s’ennegreixi) i les avellanes esmicolades. Omplir les càpsules de magdalenes dins els motllos de silicona, empolsar amb sucre i coure al forn prescalfat a 200ºC uns 20 minuts. Deixar refredar uns 5 minuts al motllo abans de treure-les.

Comentaris:

·       El codony es pot substituir per codonyat o poma, i la ratafia per mistela, per exemple (o remullar les panses només amb aigua).

·       També es pot prescindir de les avellanes o canviar-les per pinyons o nous, al gust.

·       Les càpsules només s’omplen fins a ¾ parts de la seva capacitat.

·       La farina pot ser meitat blanca/meitat integral  o tota integral (en aquest cas afegir 1/2 culleradeta de bicarbonat amb el llevat perquè aquesta farina "pesa" més) i el sucre moreno.

Tardor

Tot és dolç: la flaire de les pomes al rebost, els boscos pinzellats d'aram i d'or, els barrets dels follets (que es confonen amb bolets), les confitures, els pinyons i altres delícies esperant el fred;... 

Les fulles seques, la fruita caiguda, la pinassa i altres restes vegetals que encatifen el terra a la tardor es van podrint lentament i, com si fos un truc de màgia, desapareixen i es transformen en humus. Aquest, juntament amb la terra, l’aigua de la pluja i els microorganismes, forma el sòl. I el sòl, quan nosaltres no hi som, el treballen uns petits pagesos molt eficients: els cucs de terra. Els cucs excaven galeries que serveixen perquè l’aigua i l’aire circulin, així els pèls de les arrels de les plantes poden respirar i absorbir aigua. A més a més, els cucs es mengen la terra que es troben i serveixen d’aliment a ocells i altres animals.
La precisió de la natura fins i tot en els petits detalls no deixa mai de sorprendre’ns!

Codonyat i gelea de codony

- 2 Kg de codonys
- sucre

- el suc de 10 taronges i 1 llimona
- 1 branca de canyella i/o 2 claus (opcional i al gust)

Posem dins d’una olla els codonys nets, pelats i tallats a quarts (reservem la pela i els cors), un pessic de sal, el suc de les taronges i la llimona i hi afegim aigua fins a cobrir-los. Ho posem al foc i deixem que bulli fins que els codonys siguin cuits (tous però que no es desfacin). Escórrem els codonys guardant-ne l'aigua de bullir.

Pel codonyat: passem els codonys pel passapurés i hi afegim 1 Kg de sucre per kg de polpa o una mica menys si no el volem tant dolç (i si volem l'aromatitzant escollit: clau i/o canyella). Ho fem coure en una cassola a foc lent i remenant sovint fins que es separi de les parets i estigui vermellós i lligat (uns 40 minuts); atenció que esquitxa molt! Ho aboquem en calent en safates o capses de vidre untades amb una mica d'oli de gira-sol o folrades amb paper de cuina. Deixem assecar 2 dies en un lloc fresc o a la nevera, tapat amb paper film en contacte amb el codonyat perquè no faci crosta o, si son capses de vidre, tapades amb la seva tapa corresponent, i ja es pot consumir o conservar enrtre 6 mesos i un any a la nevera.

Per a la gelea: bullim les pells i els cors reservats amb el líquid de coure els codonys uns 20 minuts; colem  amb un tros de roba de fil o un colador molt fi, hi afegim 400 g de sucre per cada 600 ml de líquid i ho fem bullir uns 40 minuts, mentre anem escumant. L'envasem en calent en pots de vidre nets que deixem refredar cap per avall tota la nit. 

Comentaris:

• Es pot fer el codonyat més ràpid bullint els codonys esqueixats a trossos, amb pela però sense cor, només amb aigua, un raig de llimona i un pessic de sucre. Escórrem i passempel passapurés  i els coem amb el sucre (el pes de la polpa obtinguda a tres quartes parts d'aquest) a foc mitjà fins que sigui de color daurat i remenant sovint.
• Com veieu el codony és com el porc: se n'aprofita tot!
• Recepta actualitzada i millorada la tardor del 2021