diumenge, 27 d’octubre del 2019

octubre

Octubre finit mor la mosca i el mosquit. 
Castanyes torrades, panellets de pinyons i un gotet de vi dolç. 
Truquen a la porta: seran les ànimes o el vent? 
Una flaire de melmelada omple la cuina... 
Boirines màgiques quan la pluja besa la terra.    
Racons encatifats de coloraines ens fan somiar en palaus orientals...
El capvespre ho embolcalla tot amb un vel daurat i porpra.

Abans, a les contrades on es conreava el panis, moresc o blat de moro, l'octubre era el temps d'esclofollar o espellofar la collita de panotxes. 
Espellofar consisteix en despullar les panotxes traient-ne part de les fulles que els fan de capça i deixant-ne d'altres que permeten poder-les lligar i fer-ne enfilalls, que abans es penjaven arrenglerats als cabirons de les masies perquè s'assequés el gra. 
L'espellonar era una d'aquelles feines que es feia en comunitat, reunint els veïns a les cases on hi havia panís per espellofar i,  com recull el costumari català de Joan Amades, aquesta tasca, com tantes d'altres que es feien a pagès, constituïa un fogar de tradició oral: s'hi cantaven cançons, s'hi contaven rondalles i tota mena de narracions populars, endevinalles,... En fi, que el treball cooperatiu generava cultura, ens ho podríem tornar a aplicar, oi?
Natros hem penjat els enfilalls de panotxes al costat dels enfilalls de cebes...


I la collita de carabasses una mica més enllà (tot i que  hem fet un xic de trampa: les pasteques o carabasses de cabell d'àngel són del trosset del Pirineu...)



Un cop llest l'hort d'hivern i amb l'empenta de la pluja que tan poc sap ploure en aquesta terra, les collites de tardor són a punt a punt












Safrà
















CONFITURA DE TARDOR DE LA TIA JUSTA

·       Tota la fruita de tardor que tinguem/vulguem (codonys, carabasses, pomes,magranes)

·       Sucre (3/4 part del pes de la fruita pelada i a trossos)













Posar en una cassola de terra la fruita pelada, sense llavors i a trossos (la magrana desgranada) i el sucre, amb un pessiguet de sal i  un raig de suc de llimona; tapem i deixem macerar tota la nit perquè faci "suquet". Ho fem coure fins que arrenqui el bull, aleshores abaixem el foc i i fem coure remenant sovint fins que la fruita sigui tova (entre 20 i 30 minuts). Si volem melmelada ho podem passar per la batedora abans d'envasar en pots de vidre.   
Envasem en calent i bullim els pots 10 minuts al Bany Maria (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) en una olla a pressió. Els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris: 




  •  La padrina era així, meravellosa: allò que el món li posava a l'abast en cada moment ho aprofitava al màxim i ho convertia en una delícia, per més simple que fos.

  • Si hi posem magranes, macerar-les amb el sucre separades de les altres fruites i passar-les pel passapurés o el colador xinès per treure'n les llavors abans de barrejar-ho amb la resta.



  • Malgrat aquest "menys és més", la podeu aromatitzar amb clau, canyella, pebre de Jamaica, nou moscada o el que vulgueu, com sempre, o bé personalitzar-la afegint-hi anous, per exemple.