juny

Juganer i acolorit com una papallona, arriba l'estiu. 

Ungüents de bruixa formulats amb la màgia de la nit de Sant Joan.
Nous verdes, herbes aromàtiques, escorces, flors, espècies,... Ratafia!

Ynera'l a afenas anu axiubid agutrot aL

La creença diu que si les orenetes fan niu a casa vostra és un senyal de bona sort; al tros tenim dos nius d'orenetes comunes, que afortunats que som doncs! Un el van construir l'any passat amb fang argilós relligat amb brins d'herba i enguany hi han post 5 ous dels quals han nascut 5 pollets que ja tenen 15 dies:

Incís: si algun pollet d'oreneta ha errat el seu primer vol i el trobeu per terra, podeu intentar retornar-lo amb cura al niu, si en veieu algun a prop (si no és el seu niu els habitants l'adoptaran igualment) i, si no en veieu cap a prop, poseu-lo amb cura en un lloc fosc com una capsa de sabates, deixeu-li caure unes gotetes d'aigua al bec (no li doneu pa remullat amb llet que és insectívor i li podria fer mal de panxa) i, quan s'hagi recuperat una mica, deixeu-lo en un ampit de finestra perquè torni a intentar volar sol. 

A finals d'estiu marxaran a l'Àfrica i, si no hi ha res de nou, tornaran la primavera vinent al mateix niu, per això és tan important que no els hi fem malbé.   

Aquesta foto l'hem posada aquí, més que pel cogombre incipient, per poder escriure una paraula que ens sembla tan bonica com la cosa que designa: CIRCELL (m. Òrgan vegetal amb aspecte de tija molt prima que s'arrapa a qualsevol suport i s'hi cargola en hèlix, i permet així a la planta enfilar-s'hi). 

I aprofitant aquesta habilitat botànica de plantes com les bajoqueres, enguany les hem plantat veïnes de girasols i panís perquè els facin de tutors en lloc de les canyes pelades (pràctica agrícola força habitual). 

Però amb tanta pluja les bajoqueres, com les mongeteres màgiques del conte, han crescut tant que gairebé ofeguen els seus tutors!

  

COCA DE SANT JOAN 

Massa mare:

-      100 ml de llet tèbia

-     100 g de farina de força

-       30 g de llevat fresc

Coca:

-     450 g de farina de força  
-     100 g de sucre 

-     la ratlladura d'una pell de llimona i una de taronja

 -     2 ous 

-     80 g de mantega tova (o 65 g d'oli) 

-     50 g de llet  

-     1 raig d'anís (o una culleradeta de matafaluga picada al morter)

-     un pessic de sal 

-     fruita confitada, crema, pinyons,...  

La nit abans barregem bé els ingredients de la massa mare i la deixem reposar tapada amb un drap tota la nit en un lloc fresc. L'endemà barregem per una banda la farina tamisada amb el sucre, la ratlladura de llimona i taronja i el pessic de sal i per l'altra la llet a temperatura ambient, la mantega tova, l'anís, els dos ous una mica batuts i la massa mare. Barregem les dues mescles i pastem (a mà, amb la termomix a velocitat espiga o amb un robot de "varilles") uns 5 minuts, fins que la massa es desenganxi de les parets del bol (però al tacte la textura encara serà enganxosa). Tapem la massa amb un drap i la deixem al mateix bol en un lloc temperat i sense corrents d'aire (forn apagat, microones,...) fins que dobli el volum. Estirem la massa damunt de la llanda del forn folrada amb paper sulfuritzat donant-li forma ovalada amb els dits untats d'oli, sense manipular-la massa (res de corró!) La pintem amb ou batut, hi escampem la fruita confitada i/o crema fent un reixat amb la màniga pastissera i la tornem a deixar al forn apagat uns trenta minuts més perquè torni a llevar una mica. Prescalfem el forn de dalt i de baix a 200ºC, escampem damunt de la coca els pinyons (que haurem tingut uns 20 minutets en remull amb aigua) i sucre moll (sucre humitejat amb unes, poquetes, gotes d'aigua). Abaixem el forn a 200ºC i hi posem la coca no al mig sinó una mica més avall. Coem uns 15-20 minuts, fins que estigui rosseta i en apretar la superfície amb delicadesa amb un dit el brioix torni a pujar (es pot obrir el forn sense por en qualsevol moment que no baixarà). Treure-la del forn i, en calent, ruixar-la amb una mica d'anís (amb un pot net d'esprai vaporitzador va molt bé) perquè llueixi més. Deixar refredar damunt d'una reixeta. 

Comentaris:

·  Ens podem estalviar el pas de la massa mare (que seria com per activar el llevat) i posar directament els 30 g de llevat fresc;  aleshores haurem d'augmentar la quantitat de llet (tèbia) a 120 g i la de farina a uns 500 g.

·   Al damunt s'hi pot posar sucre blanc, morè, perlat o llustre en lloc de sucre moll, al vostre gust.

· Si no es menja el mateix dia més val congelar-la i treure-la  del congelador unes hores abans de menjar, perquè estigui ben tendra (les masses de brioix s'assequen ràpid).
· Queda una coca gran (es pot dividir la massa en dos) i per això permet obrir-la per farcir-la amb la crema en lloc de posar-la damunt (nata, xocolata, cabell d'àngel,...)

· No tingueu por que quedi crua, si ens passem de temps quedarà dura. Si veieu que es torra massa tapeu-la amb paper de plata.

· Crema pastissera fàcil:  posem en una cassó al foc 1/2 litre de llet, tres cullerades soperes de sucre, una pela de llimona i un canonet de canyella, i deixem infusionar a foc baix; quan estigui a punt de bullir hi afegim la barreja d'un sobre de preparat de flam/crema desfet amb una mica de llet freda (que haurem tret del 1/2 litre inicial) i un ou, tot passat pel túrmix. Sense parar de remenar deixem espessir (ho fa ràpidament, no arriba a bullir), traiem la pell de llimona i el canonet de canyella i deixem refredar bé abans de fer-la servir (la podem preparar el dia abans fins i tot) en una safata tapada amb paper film que toqui la crema perquè no s'hi condensi aigua damunt (també la podem deixar refredar directament dins de la màniga pastissera, per tenir-la a punt). 

BONA REVETLLA!!!

Herba de Sant Joan i nespres