dilluns, 16 de març del 2015

març

Març, marçador, que de nit fa fred i de dia calor!  
Apunta el nas de la primavera entre els romers florits.
Retornen els ocells més fredolics.
Çall nu af ne i slovún sle aritse tnev lE 


S'acaba l'hivern. Ho marquen els fruiters (aubercoquers, pruneres, presseguers, cirerers) que, per festejar amb les abelles, es vesteixen amb delicades flors que fan olor de mel.  















També marca el final de l'hivern el cant del cucut, que enguany ja hem sentit al tros. Sabíeu que aquest ocell que anuncia el bon temps és tan trampós com el mes de març? Resulta que la femella no fa niu, pon els ous en nius d'ocells més menuts (de la mateixa espècie que la va criar a ella de petita): quan aquests estan despistats els retira un ou i, en només deu segons, pon el seu. Poc després de néixer, el corpulent pollet de cucut fa fora del niu els altres ous (nascuts o no), de manera que, al damunt, els pobres pares adoptius l'han de criar en exclusiva! 


Cuculus canorus - poll amb acrocephalus scirpaceus
Foto de recerca en acció

Hem aprofitat els darrers dies de l'hivern, doncs, per fer planter, podar les oliveres i sembrar les trumfes. I mentre esperem que els ceps acabin de brotar, sucarem els melindros a la crema! 

Crema de Sant Josep


  •  1 litre de llet
  • 200g de sucre
  • 7 rovells d'ou
  •  40 g de midó (maizena o una altra fècula)
  • 1 pela de llimona ecològica 
  • 1 branca de canyella
  • 1 pessiguet de sal




Posem al foc la llet amb la pela de llimona i la branca de canyella. A part, batem bé els rovells d’ou amb el sucre i un pessiguet de sal; hi afegim el midó i el dissolem remenant bé. Quan la llet bulli apaguem el foc i la deixem uns minuts infusionant amb la canyella i la llimona. La tornem al foc i, quan estigui a punt de bullir de nou, hi afegim la barreja dels ous, sense parar de remenar amb una cullera de fusta i a foc baix, fins que arrenqui el bull. La deixem bullir un minut sense parar de remenar i ja la podem retirar del foc (en refredar espessirà més). La passem per un colador per evitar grumolls i la posem en cassoletes de terra individuals o en recipients més grans (després es pot servir a cullerades) i, un cop temperada, la deixem refredar mínim un parell d'hores a la nevera.
Just al moment de servir, tirar-hi sucre pel damunt i cremar amb un bufador o una planxa roent del foc (sota la campana, que fa força fum!)

Comentaris

  •  Si no us agrada la crosta de sucre cremat, no cal cremar-la.
  • Amb el midó sempre queda més fina.
  • És obligat sucar-hi melindros o carquinyolis!
  • El pessiguet de sal s'ha de tirar a tots els dolços precisament per accentuar-ne la dolçor.
  • Podem aprofitar les clares dels ous per fer llengües de gat.