Nedant contracorrent les truites de riu cerquen parella.
Remou les fulles seques l'eriçó quan cau el sol.
Olives al tupí i el porc a la salera.
Vents arrauxats, boira humida i els primers freds...
Enmig, un estiuet de Sant Martí!
Moniatos i castanyes! Qui en vol ara que fumen?!
Bodegó d'aglans, bolets i cireres d'arboç. Remou les fulles seques l'eriçó quan cau el sol.
Els camps, sembrats, i els fruits a casa guardats.
Ara que el dia s'escurça ve molt de gust estar dins de casa, arrupidet davall d'una manta compartint castanyes torrades i contes de la vora del foc. Hi ha contes de tardor preciosos, com el de "L'ou de l'eriçó", de Nozomi Takahashi (editorial Tramuntana), carregat de valors com l'esforç, la perseverança, la responsabilitat, la cura del que estimem... És tan senzill i alhora tan bonic que no ens podem estar d'explicar-vos-el:
"Hi havia una vegada un eriçó que vivia en un bosc molt bonic. Un dia va arribar la tardor i l'eriçó, quan va veure que la mare ànega començava a covar els seus ous, va decidir que ell també volia un ou. Buscant buscant va trobar, sota unes fulles seques, un ou ideal per un eriçó: rodonet i punxegut com ell, i es va posar a covar-lo amb tota la cura del món (fins i tot li cantava cançons de bressol), esperant amb il·lusió que s'obrís. Malgrat que els seus amics provaven de desanimar-lo insistint en què allò no era un ou i per tant no s'obriria mai, ell persistia en el seu afany de covar-lo, però sense èxit.
Fins que un dia va fer molt de vent i l'ou es va trencar... La sorpresa va ser que l'ou era una castanya i la castanya tenia un cuquet dins: "Mireu! El meu ou s'ha obert! Mireu com s'assembla a mi! Ja us ho vaig dir..."
· Aprofiteu les llavors després d'haver preparat una deliciosa i nutritiva crema de carabassa, per exemple.
· Atenció que alguna pipa peta al forn (no passa res, queda oberta i així ens estalviem de pelar-la!)
Ara que el dia s'escurça ve molt de gust estar dins de casa, arrupidet davall d'una manta compartint castanyes torrades i contes de la vora del foc. Hi ha contes de tardor preciosos, com el de "L'ou de l'eriçó", de Nozomi Takahashi (editorial Tramuntana), carregat de valors com l'esforç, la perseverança, la responsabilitat, la cura del que estimem... És tan senzill i alhora tan bonic que no ens podem estar d'explicar-vos-el:
"Hi havia una vegada un eriçó que vivia en un bosc molt bonic. Un dia va arribar la tardor i l'eriçó, quan va veure que la mare ànega començava a covar els seus ous, va decidir que ell també volia un ou. Buscant buscant va trobar, sota unes fulles seques, un ou ideal per un eriçó: rodonet i punxegut com ell, i es va posar a covar-lo amb tota la cura del món (fins i tot li cantava cançons de bressol), esperant amb il·lusió que s'obrís. Malgrat que els seus amics provaven de desanimar-lo insistint en què allò no era un ou i per tant no s'obriria mai, ell persistia en el seu afany de covar-lo, però sense èxit.
Fins que un dia va fer molt de vent i l'ou es va trencar... La sorpresa va ser que l'ou era una castanya i la castanya tenia un cuquet dins: "Mireu! El meu ou s'ha obert! Mireu com s'assembla a mi! Ja us ho vaig dir..."
Natros també trobem sorpreses precioses sota les fulles seques que no paren de caure...
Aquest mes de novembre plantarem faves, pèsols i cebes primerenques; començarem a collir espinacs, bledes, raves i el safrà i acabarem de collir carabasses, caquis, nous i aulives!
 |
| Safrà |
 |
| Enguany la collita ha estat minsa a causa de la sequera... |
Hi ha qui encara treballa també, a les flors del nesprer. Ai quan arribin les primeres gelades...
Pipes de carabassa condimentades al gust
· llavors de carabassa
Pipes de carabassa condimentades al gust
· llavors de carabassa
· aigua i sal
· oli d'oliva
· condiments al gust (all i/o ceba en pols, parmesà ratllat, sucre morè, canyella, salsa picant, pebre roig, mel, ratlladura de llimona i/o taronja, gingebre mòlt, ...)
· oli d'oliva
· condiments al gust (all i/o ceba en pols, parmesà ratllat, sucre morè, canyella, salsa picant, pebre roig, mel, ratlladura de llimona i/o taronja, gingebre mòlt, ...)
Traiem i netegem les llavors de la carabassa i les fem bullir amb aigua (quatre mides d'aigua per una de pipes de carabassa, mesurades per exemple en tasses) i una cullerada sopera de sal, 10 minuts a foc lent. Les escorrem i les deixem eixugar bé. Les barregem amb una cullerada d'oli i una de sal, escampem en una safata i les posem al forn preescalfat de dalt a 190ºC uns 8 minuts, remenant-les de tant en tant amb una cullera de fusta; barregem els condiments que vulguem (les de la foto són amb una culleradeta d'all en pols, una de xile picant i una de sucre morè) i els escampem per damunt de les pipes, remenant-les una mica; deixarem torrar 5 minuts més al forn.
Comentaris:
· Aprofiteu les llavors després d'haver preparat una deliciosa i nutritiva crema de carabassa, per exemple.
· Atenció que alguna pipa peta al forn (no passa res, queda oberta i així ens estalviem de pelar-la!)
· Com sempre imaginació al poder amb els ingredients de l'amaniment! I per descomptat podeu simplement torrar-les sense cap condiment.
· A casa hi ha qui les menja amb closca i tot, estan tan o més bones i la closca és força toveta.
· A casa hi ha qui les menja amb closca i tot, estan tan o més bones i la closca és força toveta.