setembre

Silenciosos ronden els núvols però: són plens de pluja?

El sol encara és ben fort.

Tranquil·lament tornem als dies íntims.
El capvespre es pinta de colors romàntics.

Melmelada ben fosca de mores silvestres.
Berenar pa amb figues en sortir d'escola, o

Raïm dolcet i sucós.
Ensumo la tardor...

A principis de setembre intentem gaudir cada any d'unes petites vacances tardanes en família i, enguany, hem estat una setmaneta al cor d'una illa que m'ha fet adonar de la sort que tenim els mediterranis de compartir el paisatge amb el garrofer (allà en deien garrover).  Sembla que els fenicis n'introduïren el conreu i els àrabs l'estengueren arreu de la mediterrània, a llocs de poca alçada i on no glaça a l'hivern. No és bonic pensar que és un arbre que vol viure prop del mar?  
Les llavors del garrofer (keration en grec antic), com que son molt uniformes en pes, eren utilitzades pels orfebres de l'antic Orient per pesar l'or i les pedres precioses, i d'elles ve el nom de l'actual mesura: el quirat. 
De fet és d'aquells arbres  que son un tresor, se n'aprofita tot (escorça, fruit i llavors): té múltiples usos alimentaris (tant pels homes com per la resta d'animals), farmacèutics, atrau els llamps i se'n fan varetes per buscar aigua i, fins i tot, de la llavor se'n poden fer armilles antibales!  Malgrat tot, el seu cultiu està en regressió. Si en som de desagraïts, que ja ni recordem que al llarg de la història el garrofer ha salvat a molts de morir de fam! 
L'escriptor valencià Alfons Roig escrivia: "El seu destí està lligat  als seus destinataris, les bèsties de càrrega: ambdós estan amenaçats de mort per la invasió de les màquines. La seva obstinació, però, és prodigiosa car continua obrint-se tot com un crit cap al cel. Què vol el garrofer? potser no perd l'esperança que algun dia el seu fruit serà reivindicat, posseïdor qui sap de quines essències encara desconegudes per l'home".
Amb el garrofer del nostre tros si que no ens guanyarem pas les garrofes, que no en fa ni una! Però arran d'aquesta redescoberta admiració per ell hem après que hi ha garrofers mascles (que només produeixen pol·len), femelles (que fan les garrofes si les seves flors son pol·linitzades) i hermafrodites. Atenció, abelles: es busca pol·len de garrofer mascle per aquestes floretes:

Estem en plena collita de les avellanes

i amb l'hort de tardor encetat

Mentre l'hort d'estiu ens dona els darrers fruits (de samfaines, escalivades i tomàquets en conserva en tenim el rebost ben ple!)

Cóc italià

•   300 g de farina
•   150 g de fècula de patata (o maizena)
•   100 g de mantega
•   3 ous  
•   300 g de sucre
•     200 g de mascarpone
•   200 ml de llet
•   ratlladura de llimona
•   1 sobre de llevat químic
•   un pessic de sal

Batem bé amb la batedora la mantega fosa, el sucre, la ratlladura de llimona, els ous, la llet i el mascarpone. Hi anem incorporant la farina tamisada, la fècula de patata, el llevat i la sal. Aboquem la massa en un motlle de parets altes untat amb margarina i farina i el posem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC un 40 minuts (el punxem amb un escuradents passat aquest temps per veure si és cuit). Deixem refredar damunt d'una reixeta i espolsem sucre llustre per damunt o un filet de xocolata.  

Comentaris:

• Si no tenim mascarpone hi podem posar algun altre tipus de formatge cremós que ens agradi.

• També el podem aromatitzat amb ratlladura de taronja o una culleradeta de vainilla si ens agrada més que la ratlladura de llimona.
• És un cóc ideal per sucar a la llet de l'esmorzar i reprendre l'escola amb alegria!