dimecres, 24 de desembre del 2014

Hivern i Nadal

Quan el cicle de la natura marcava la vida dels pobles, l’hivern era temps de repòs. Els dies curts i freds impedien feinejar a l’aire lliure i, amb els camps sembrats i els arbres adormits,  la gent feia més vida dins de casa, vora el foc. Per això un dels cicles festius més familiar i important de l’any té lloc a l’hivern, el Nadal.



El nostre present per a la gent que estimem són els productes del tros que hem elaborat durant tot l'any: ratafia, licor de móres, formatges, tomacons confitats, olives en conserva, ceps secs, safrà, oli aromatitzat amb romaní, mel, espelmes de cera verge, codonyat, melmelades, gelees, nous, sabons, fruita en almívar,... Cadascú tindrà la seva panera que contindrà, sobretot, un trosset de natros. 




Ara a l’hort hi ha escaroles, espinacs, cols, coliflors, naps i apis, per fer bullir l'olla. Aquest invent tan antic d’aprofitar aliments que no es podien menjar directament bullint-los en aigua per convertir-los en brou, no em digueu que no és fantàstic! Després s’hi afegia pa sec, alls i/o farigola. Avui en dia en dirien reciclar, reutilitzar i reduir de fer sopa!
A Catalunya la sopa per excel·lència és l’escudella de galets de Nadal. Requereix molta dedicació i una cocció molt llarga (un luxe en els temps que corren...) i s’hi posen els millors ingredients: carn i ossos de quatre animals (porc, vedella, gallina i corder), pilota, patata, col, cigrons, botifarra blanca i negra, cansalada i galets.

I després un bon rostit d'au de corral que els àngels hi canten!

  
PINTADA AMB ALLS CONFITATS I LLIMONA 

• 1 pintada
•4 talls de bacon
• 20 cl de brou de carn
• 3 cullerades de vi ranci
• 2 llimones
• 20 grans d'all
• sal, pebre, llorer i farigola






Salpebrar la pintada per dins i per fora, untar-la amb un raig d'oli i embolicar-la amb els talls de bacon. Rostir-la al forn a 200ºC dalt i baix, girant-la i regant-la amb el seu propi suc fins que sigui cuita (en punxar-la ja no surti sang; alerta que s'enrosseix ràpid!). Treure-la del forn, tallar-la i reservar-la. Posar en una cassola el bacon, la carcassa  de la pintada, el vi ranci, el brou, el llorer, la farigola, sal i pebre i coure a foc lent 10 minuts. Passar aquesta salsa pel colador xinès i afegir-hi els alls sencers pelats i escaldats 2 vegades i els grills de les llimones pelades. Quan arrenqui el bull deixar-ho 10 minuts a foc lent i destapat. Posar la pintada dins d'aquesta salsa i fer-li fer xup-xup uns minuts. 


Comentaris: 


  •        En lloc de pintada es pot fer amb capó, pularda o alguna altra au, però la pintada té la carn  molt fina, us agradarà si no l'heu provada mai.
  •        També es pot untar amb llard o greix d'ànec confitat en lloc d'oli.
  •        Per donar-hi un toc encara més festiu ratllar una mica de tòfona a la salsa. 
  •      Tots els rostits queden més bons fets el dia abans de menjar-los.
  •    A la pestanya "evolucions al corral" hi podreu veure com són les pintades o gallines guineanes. 


SI NADAL ÉS PAU I ALEGRIA, 
QUE PER A VOSALTRES SIGUI NADAL CADA DIA!!!



dissabte, 13 de desembre del 2014

Desembre

Dimonis i àngels tenen el rostre dels nostres fills ... als pastorets!
Els reis mags comencen a seguir l'estel amb cua.
Si nevés, el nostre trosset seria una postal de Nadal.
El 25 de desembre, fum, fum, fum ¯.
Mantells de gebre cobreixen els sembrats.
Brous calents, sopes i escudelles per escalfar les panxes .
Regaleu ulls d'infant per veure el món!
El caganer s'amaga entre la molsa del pessebre... 



Avui, dia de Santa Llúcia i aniversari de la petita de la família, fa una any que va morir la nostra àvia Nita. Permeteu-nos doncs dedicar-li aquest post a ella.


El gest instintiu i inconscient d'agafar una mà no té, per a la majoria de gent, més significat que el que pugui tenir retirar una pestanya caiguda de la galta d'altri.
Donem la mà als fills quan han de travessar el carrer; encaixem la mà d'un desconegut per tal de tancar un tracte, acaronem la mà de la parella quan païm el sopar davant del televisor... Agafar la mà d'algú proper gairebé sempre esdevé un acte reflex. Simplement això.
Però quan la meva àvia m'agafava la mà el gest es carregava de significat i adquiria mil matisos que només percebíem nosaltres dues. Era un gest que ens unia per sempre a través de la sang que compartíem.
La mà de la meva àvia era rural. Era forta i aspra de fangar horts, rampinar userda, escorxar conills i treure fems. Però alhora era la mateixa mà dolça i tendra de xurmar vedells, desgranar pèsols, remenar l'escudella i recollir els ous del galliner.
Era una mà esqueixada, dura i emmascarada de tants anys de trencar llenya, encendre el foc i fer-hi bullir les peroles. Com una cuirassa guardava una altra mà més tendra, la de joventut, la de fer formatges, pastar pa i sargir mitjons de llana, recollir flor de tei, preparar oli de cop, curar les ferides de l'espòs i bressolar els fills.
Quan la meva àvia m'agafava la mà amb la seva mà tan rica, ho feia ben conscientment. El seu tacte era raspós però no m'importava, perquè no pretenia acaronar-me: només volia transmetre'm força i amor però, sobretot, volia que jo li transmetés la força i l'amor que jo tenia per ella.
Quan m'agafava la mà em deia sense paraules que m'estimava; que era feliç de tenir-me a prop; que m'havia fet escudella per sopar perquè sabia que m'agradava; que estava orgullosa de mi perquè, tot i la distància, no m'oblidava mai d'ella; que m'havia posat l'ampolla d'aigua calenta al llit; que no deixés d'anar-la a veure, que potser l'any vinent ja no hi seria,...
Era tan gran el que sentíem que no podíem expressar-ho en paraules, i tan expressiu el nostre gest que amb uns instants de contacte en teníem prou per a transmetre'ns-ho tot.

Ara sé que aquest regal que em vas fer, àvia Nita, serà també un llegat per als meus néts. Gràcies.


Matança del porc 2011



Floc de neu de ganxet


- fil de cotó del color que vulguem
- ganxet del número que ens indiqui l'etiqueta del fil








1a volta: muntar 12 punts de cadeneta i tancar en rodó amb un punt nan.
2a volta: tres punts de cadeneta, 1 punt alt al mateix punt, *5 punts de cadeneta, saltar una cadeneta de base i fer 2 punts alts sobre la següent cadeneta de base,* repetir de * a * fins a tenir 6 pètals, tancant amb un punt nan la darrera cadeneta amb la tercera cadeneta del pilar de tres cadenetes inicial.
3a volta: *11 cadenetes, un punt nan sobre la tercera cadeneta (formarà com un "loop"), 10 cadenetes, un punt nan sobre la tercera, 9 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a situar-se davant del segon "loop", 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a arribar a la base; 5 punts baixos damunt de l'arc de 5 cadenetes de la 2a volta,  7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 5 punts baixos *. Repetir de * a * 6 vegades. Tancar amb un punt nan. 
Tallar el fil deixant-lo un tros llarg per a poder-lo penjar.
Clavar el floc amb agulles de cap sobre un cartró o una safata de porexpan procurant que quedi ben estirat, i pinzellar amb una barreja meitat aigua - meitat cola blanca. Deixar assecar bé, desclavar i ja el tindrem a punt.


Comentaris:
  • També es poden fer rígids emmidonant-los o submergint-los en una barreja d'aigua i sucre.