Ninou

Hi va haver un temps en què la sénia rodava: la mula donava voltes fermada a l'extrem del pal que, solidari amb el seu eix, feia moure una roda de dents que engranava amb una altra roda vertical d'on penjava una cadena sens fi carregada de catúfols que se submergien al pou i tornaven a pujar lentament, plens d'aigua per regar l'hort. 

Han passat molts anys (potser algun segle i tot) i la mula, pobreta, devia morir de vella sense que ningú li agraís mai prou els serveis prestats. La sénia està rovellada i encoixinada de molsa i les heures se li entortolliguen als engranatges. Al pou, però, encara hi ha aigua. A força d'empentes i  grinyols (i un xic d'oli a les juntes) encara la podríem tornar a fer giravoltar...      

Com una mula tossuda el mon inicia una nova volta entorn del sol. Agafem amb força el revolt de l'any i ajudem-la entre tots a empentar, a ritme lent però constant i malgrat els grinyols, perquè torni a pujar l'aigua que regui de vida totes les hortes de la terra.

I després d'aquest revolt, avis i amics, segur que ens retrobem entorn del pou.  

I com les sénies les llimones van venir amb els àrabs...  

  

LLIMONES CONSERVADES EN OLI

(no ben bé a l'estil marroquí)

• unes quantes llimones ecològiques
• sal i sucre

• oli d'oliva bo

• aromàtiques i espècies al gust: llorer, clau, 

pebre en gra, anís estrellat, canyella, alls, bitxo,...

Rentem bé les llimones i les tallem a quarts longitudinalment amb pell i tot. En un recipient pla les empolsem bé amb sal i sucre i les deixem reposar tapades tota la nit a la nevera. L'endemà en descartem el suc i les posem en un pot de vidre net, apretades i alternant-hi grans de pebre, clau, anís estrellat, una fulla de llorer, una branca de canyella i, en el nostre cas, una punteta de bitxo sec. Omplim el pot amb oli d'oliva donant-li uns copets perquè vagi sortint l'aire; tapem i guardem en un lloc fresc i sec almenys un parell de mesos abans d'obrir-lo.

Comentaris: 

•        Al Marroc conserven les llimones en sal i el seu propi suc (a més d'espècies): els fan els  talls longitudinalment sense arribar a baix de tot, de manera que quedin units per la base formant una estrella, i enriqueixen un munt de plats amb elles (corder, amanides, pollastre, tabuleh, hummus, ...)
•      Natros les hem volgut conservar en oli per poder utilitzar-lo després, així obtens dos productes en una sola conserva: llimones confitades i oli aromatitzat! 

QUE TINGUEM TOTS UN 2021 PLE DE SALUT!

desembre

De desembre a la fi, cada cabra amb son cabrit.

És tan dolç el silenci de la neu quan cau sobre la neu...

Sant Josep té un ramet de no sé quina llenyeta per a granar sa coveta.

Eres llavor, ets soca i seràs cendra.

Malgrat el fred tenyeixi el mon de gris gelat, a la memòria perdura el verd esperança.

Borrufa, no sortiu a la muntanya!

Rius de plata, neus de farina, cels de paper,... no és tot una mica mentida?

És necessari un final per poder tornar a començar.

Solstici vol dir sol quiet (solstitium) i pel solstici d'hivern el sol s'atura en el punt més baix del seu viatge celeste, fent de la nit del 21 de desembre la més llarga de l'any; després canviarà el sentit del seu recorregut pujant altre cop fins a assolir el punt més alt el dia del solstici d'estiu, fent d'aquella nit de juny la més curta de l'any. I Sant tornem-hi cap avall! 

Però sigui el dia de l'any que sigui al corral sempre hi ha qui saluda primer al sol: 

Al tros, les gotes de rosada baixen enriolades fent curses per les fulles de col i els fruiters, que podrien semblar adormits,  si us hi fixeu bé llagrimegen després de la poda:  

Al cançoner de Joan Amades hem descobert una nadala sensacional: es diu "Les dones al naixement" i es veu que havia estat una de les més cantades davant del pessebre, amb la tonada del Noi de la mare. No em puc estar de transcriure'n un trosset perquè em sembla molt bonica i no em puc creure que s'hagi perdut (només n'hem trobat una referència aquí). 

(...) - Què li daràs, amorosa pastora?,

què li daràs, a aquest noi tan petit?

- Jo li daré una cistella de peres,

pomes camoses i un gros colomí.

algunes nous i unes quantes pansetes

per a què tingui memòria de mi.

- Què li daràs tu, feliç pescadora?,

què li daràs, al teu Rei tan petit?

- Jo li daré esturions i sabogues,

congres, llampreses i bons llagostins,

neros, llenguados, llisses i moixarres

de les que pesca en el mar mon marit.

- Què li daràs tu, garbosa pagesa?,

què li daràs, per regalo complit?

- Jo li daré un parell de pollastres,

capons, gallines i tudons rosits,

ànecs galls d'Índia, coloms i becades

per escalfar-li la fredor del pit.

(...)- Què li daràs tu, galana adroguera?,

què li daràs de les capses al Xic?

- Jo li daré una capsa sencera 

de caramel·los, bescuits i confits,

neules, torrons i avellanes torrades

per reforçar-lo si és dèbil de pit.

Enguany segur que la cantem a casa per Nadal!

I com cada any ens farem el petó sota el vesc abans que acabi l'any, per desitjar-nos bona sort.  

El viscum album era la planta sagrada dels druïdes celtes, que el collien a principis d'any amb una falç d'or.  Parasita les parts altes dels pins i els roures (entre d'altres arbres) i és molt fàcil reconèixer-la pels fruits blancs i enganxosos, que contenen les llavors que transmeten els moixons d'una forma curiosa: com que tenen mal gust, en menjar el fruit les rebutgen i queden enganxades entre les branques i com que, a diferència de la majoria de llavors, les del vesc necessiten la llum del sol per germinar, germinen i claven les arrels a l'arbre hoste. Atenció però que, tot i tenir propietats medicinals, els seus fruits son tòxics. La seva recol·lecció no està regulada, podem regalar-ne un ramet per Nadal per desitjar bona sort i penjar-lo a la porta, però no ens passem, que no cal expoliar el bosc! 

Paté de pintada i trompetes de la mort 

• 2 pits de pintada

• 1 fetge de pintada (o de pollastre)

• 1 ceba, 1 escalunya i 1 all

• 1 ou

• 15 cl de crema de llet o nata per muntar
  

• 1 llesca de pa sense crosta

• 1 got de whisky (porto, xerès o conyac)

• dues fulles de llorer i una branqueta de farigola

• un grapat de trompetes de la mort seques 

• sal i pebre

Traiem la pell als pits de pintada i els tallem a daus. Els marinem durant 12 hores a la nevera, tapats amb paper film, amb el whisky, la  fulla de llorer, la branqueta de farigola i les trompetes de la mort. 

Sofregim els daus de pintada escorreguts de la marinada, les trompetes (en guardem alguna de sencera), la ceba, l'escalunya i l'all amb una mica d'oli i mantega, a foc suau, fins que estigui dauradeta. Hi afegim el fetge i el sofregim uns minuts més fins que estigui mig cuit. Ho triturem bé (amb el robot de cuina) amb l'ou i la molla de pa xopada amb nata. Si ens sembla massa espès hi podem afegir una mica de brou de pollastre. Salpebrem al gust i ho acabem de barrejar bé.  

Untem amb oli una terrina o uns pots de vidre i els omplim amb el paté, podem alternar amb alguna capa de les trompetes de la mort que hem guardat senceres. Allisem bé i damunt hi posem les fulles de llorer per decorar i tapem amb paper d'alumini. Posem la terrina dins d'un recipient amb aigua fins a uns 2 cm per sota la vora i ho coem al forn al Bany Maria a 180ºC dalt i baix uns 45 minutrs. 

Si l'hem posat en un pot de vidre el tapem en calent perquè faci el buit i es conservi més dies; si el tenim en terrina la guardem tapada a la nevera i el consumim en màxim 5 dies.

Comentaris:

· Es pot fer amb un altre tipus d'au (ànec, faisà, poularda), un altre tipus de bolet (cep, múrgola), fruita seca en lloc de bolets (avellanes, festucs, que quedn molt bonics si els deixem sencers) o fresca (figues, raïm, magrana). Com sempre al vostre gust i creativitat.

· La resta de pintada la guisem i la carcanada al brou de Nadal! 
· Marida molt bé amb melmelada de maduixa.  

QUE TINGUEU UN ANY 2021 PLE DE SALUT I VIDA!