febrer

 

Frisós, el Carnestoltes esclata als carrers abans no enterrin la sardina!
Esporga l'oliver per la lluna nova del febrer.
Batega tot, ja, sota la falsa agonia de l'hivern. 
Reneixeran els torrents quan els deixis fondre les teves neus...
Enyor de pluja.
Rau-rau de primavera. 
                            
Els salzes i els ametllers treuen les flors abans que les fulles (que surten quan cauen les flors). És una manera, quan fa fred, d'aprofitar tota l'energia per florir en lloc de malgastar-la per fer créixer les fulles. I aquest esforç té recompensa: els insectes pol·linitzadors, que en aquesta època no tenen massa llocs on trobar nèctar per alimentar-se, poden trobar-lo en aquests arbres i, de retruc, ajudar-los a la reproducció transportant el seu pol·len. Equilibri meravellós que els humans no acabem d'aprendre...                                                                                                              

                                                                                      


                                                                         


I en un altre raconet del tros, la petita i flairosa violeta boscana, que amaga humilment la seva bellesa que presagia la primavera:                                                                                                                  
                                               


Li és igual créixer al sud o al nord, al prat o al bosc, a l'ombra o al sol, en tot tipus de terrenys, espontàniament.                                                                                                                                         Tan de bo al món hi hagués més violetes!


Allioli de mel


- 2 grans d'all  (o 1 segons la potència desitjada) 

- 1 rovell d'ou
- 1 culleradeta de  mel
- oli d'oliva
- un pessic de sal
                                                                                                                
                                                                      




Posem la sal al cul del morter (perquè no saltin tant els alls) i els dos grans d'all pelats i sense el gèrmen del mig, i ho aixafem amb la mà de morter fins que quedi ben fi; hi afegim el rovell d'ou i la culleradeta de mel i ho barregem bé remenant circularment; a poc a poc i sense parar de remenar hi anem afegint l'oli directament del setrill en un rajolí constant, fins que aconseguim un allioli ben lligat. 

Comentaris:
· És un allioli que ve d'antic a la cuina tradicional catalana, el trobeu al corpus culinari català i fins i tot en llibres d'apicultura i de receptes conventuals.  
· Hi ha qui diu que si porta rovell d'ou no és allioli, és maonesa francesa.
· Si el trobeu massa fort amb oli d'oliva podeu fer-lo amb oli de girasol.
· Amb un bacallà confitat o uns bunyols de bacallà, aquest allioli us posarà un puntet potent i dolç a la Quaresma!