dissabte, 13 de desembre del 2014

Desembre

Dimonis i àngels tenen el rostre dels nostres fills ... als pastorets!
Els reis mags comencen a seguir l'estel amb cua.
Si nevés, el nostre trosset seria una postal de Nadal.
El 25 de desembre, fum, fum, fum ¯.
Mantells de gebre cobreixen els sembrats.
Brous calents, sopes i escudelles per escalfar les panxes .
Regaleu ulls d'infant per veure el món!
El caganer s'amaga entre la molsa del pessebre... 



Avui, dia de Santa Llúcia i aniversari de la petita de la família, fa una any que va morir la nostra àvia Nita. Permeteu-nos doncs dedicar-li aquest post a ella.


El gest instintiu i inconscient d'agafar una mà no té, per a la majoria de gent, més significat que el que pugui tenir retirar una pestanya caiguda de la galta d'altri.
Donem la mà als fills quan han de travessar el carrer; encaixem la mà d'un desconegut per tal de tancar un tracte, acaronem la mà de la parella quan païm el sopar davant del televisor... Agafar la mà d'algú proper gairebé sempre esdevé un acte reflex. Simplement això.
Però quan la meva àvia m'agafava la mà el gest es carregava de significat i adquiria mil matisos que només percebíem nosaltres dues. Era un gest que ens unia per sempre a través de la sang que compartíem.
La mà de la meva àvia era rural. Era forta i aspra de fangar horts, rampinar userda, escorxar conills i treure fems. Però alhora era la mateixa mà dolça i tendra de xurmar vedells, desgranar pèsols, remenar l'escudella i recollir els ous del galliner.
Era una mà esqueixada, dura i emmascarada de tants anys de trencar llenya, encendre el foc i fer-hi bullir les peroles. Com una cuirassa guardava una altra mà més tendra, la de joventut, la de fer formatges, pastar pa i sargir mitjons de llana, recollir flor de tei, preparar oli de cop, curar les ferides de l'espòs i bressolar els fills.
Quan la meva àvia m'agafava la mà amb la seva mà tan rica, ho feia ben conscientment. El seu tacte era raspós però no m'importava, perquè no pretenia acaronar-me: només volia transmetre'm força i amor però, sobretot, volia que jo li transmetés la força i l'amor que jo tenia per ella.
Quan m'agafava la mà em deia sense paraules que m'estimava; que era feliç de tenir-me a prop; que m'havia fet escudella per sopar perquè sabia que m'agradava; que estava orgullosa de mi perquè, tot i la distància, no m'oblidava mai d'ella; que m'havia posat l'ampolla d'aigua calenta al llit; que no deixés d'anar-la a veure, que potser l'any vinent ja no hi seria,...
Era tan gran el que sentíem que no podíem expressar-ho en paraules, i tan expressiu el nostre gest que amb uns instants de contacte en teníem prou per a transmetre'ns-ho tot.

Ara sé que aquest regal que em vas fer, àvia Nita, serà també un llegat per als meus néts. Gràcies.


Matança del porc 2011



Floc de neu de ganxet


- fil de cotó del color que vulguem
- ganxet del número que ens indiqui l'etiqueta del fil








1a volta: muntar 12 punts de cadeneta i tancar en rodó amb un punt nan.
2a volta: tres punts de cadeneta, 1 punt alt al mateix punt, *5 punts de cadeneta, saltar una cadeneta de base i fer 2 punts alts sobre la següent cadeneta de base,* repetir de * a * fins a tenir 6 pètals, tancant amb un punt nan la darrera cadeneta amb la tercera cadeneta del pilar de tres cadenetes inicial.
3a volta: *11 cadenetes, un punt nan sobre la tercera cadeneta (formarà com un "loop"), 10 cadenetes, un punt nan sobre la tercera, 9 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a situar-se davant del segon "loop", 7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 2 punts nans sobre les dues cadenetes que queden fins a arribar a la base; 5 punts baixos damunt de l'arc de 5 cadenetes de la 2a volta,  7 cadenetes, un punt nan sobre la primera, 5 punts baixos *. Repetir de * a * 6 vegades. Tancar amb un punt nan. 
Tallar el fil deixant-lo un tros llarg per a poder-lo penjar.
Clavar el floc amb agulles de cap sobre un cartró o una safata de porexpan procurant que quedi ben estirat, i pinzellar amb una barreja meitat aigua - meitat cola blanca. Deixar assecar bé, desclavar i ja el tindrem a punt.


Comentaris:
  • També es poden fer rígids emmidonant-los o submergint-los en una barreja d'aigua i sucre. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada