Solstici d'hivern

Solstici d'hivern. 

Amb colors de tardor i aires de primavera. però solstici d'hivern. 

I de nou toca agafar una altra altra figureta de la memòria i posar-la al pessebre vivent de la meva infantesa, aquell que vaig començar l'any passat.

A la darrera casa del poble, anant cap al torrent, hi vivia la Sisca. 

Tenia la pell colrada pel sol, els ulls com dos carbons vius i una rialla bonhomiosa que li il·luminava la cara.

Era forta com la muntanya que en deien frontera. La creuava amb el sarró carregat de truites de riu perquè a l'altre vessant li bescanviessin per cafè, arròs, sucre o  xocolata. 

Podeu dir-ne estraperlo o contrabando, però jo en dic haver de pujar dues filles.

Com m'agradaria seure en un escambell vora el foc i tornar a sentir les teves històries contades per tu, mentre en Vetre fa cantar de nou l'acordió...

Gràcies, Sisca de Can Burset.

QUE TINGUEU UN ANY 2023 PLE DE SALUT I VIDA!