SANT JOAN

LA FESTA MAJOR DEL CEL

El sol, en Barba-ros, al punt més alt del zenit, encén la foguera més llarga de l’any. Tant, que gairebé no acaba de pondre’s del tot (el darrer raig s’amaga tot just per ponent que el primer ja gairebé surt per llevant!) A més, el cel no acaba de veure’s completament negre perquè a tots els racons hi ha estels, foguerades, xeres i castells de foc que l’il·luminen.

A la nostra revetlla la màgia la posen la coca flonja i ensucrada, el cava i les fades: cada cuca de llum n’és una, per això s’amaguen tant! De bruixes ja no en venen: des d’aquell any que es va encendre l'escombra de palma d’una d’elles quan volava per damunt de la foguera que no han volgut tornar més!

Val a dir, però, que abans d’aquest incident, ens havien deixat la recepta d’un beuratge amb moltes propietats que s’ha de preparar la màgica nit de Sant Joan...

RATAFIA

• aiguardent o anís sec/dolç (mínim 40º)

•5 nous verdes (collides per Sant Joan) per litre d’aiguardent

• una fulla o brotet de: timó, romaní, espígol, lavanda, menta, tarongina, sàlvia, ruda, poniol, regalèssia, fonoll, Mª Lluïsa, orenga, camamilla, berbena, cua de cavall, marduix, aufàbrega, ...

• tres grans de cafè, una branca de canyella, un parell de claus, uns grans de ginebró, un anís estrellat, un trosset de nou moscada,...

• una pela de taronja, mandarina i/o llimona

• una rosa, unes floretes de saüc, un clavell, una flor de magraner, un pètal de magnòlia...

Posar dins d’un recipient de vidre (millor de boca grossa per posar i treure els ingredients fàcilment, no pas com la de la foto) les nous a trossos i totes les herbes i espècies. Omplir-la amb l’aiguardent sense omplir del tot, i deixar-la a sol i serena un mínim de 40 dies (nosaltres la tenim fins pels volts de  Nadal). Passat aquest temps colar-la i , si l'hem fet amb aiguardent/anís sec, que és el més habitual, endolcir-la amb un almívar fet 800 g de sucre disolt en 1/2 litre d'aigua calenta (uns 60ºC) fins que sigui transparent. Envasar en ampolles de vidre (tapades perquè no en surti l’essència màgica de Sant Joan!)

Comentaris: 

·       Si no volem que la ratafia ens quedi tan fosca posem-hi 3 nous verdes per litre d’aiguardent en lloc de 5 (tot i que depèn de la mida de la nou més que del número). L'important és que estiguin verdes com les de la foto (comencen a fer olor) i això depèn de l'any i de la contrada, no sempre coincideix amb St. Joan malgrat la tradició...

·    La base són les nous verdes, d’herbes i espècies se n’hi poden posar més o menys, segons les herbes que tinguem al NOSTRE territori (millor fresques). Tot i així encara que cada any hi posem la mateixa combinació d'herbes tindrà un gust diferent (segons les condicions climàtiques de l'any). Gairebé hi ha tantes receptes de ratafia com habitants dels Països catalans!

·       De vegades algun component es pot macerar separat de la resta  i després del seu propi "sol i serena" barrejar el seu macerat filtrat amb el de la resta d'ingredients (per exemple les flors separades de les espècies com la nou moscada i l'anís estrellat i aquestes de les herbes aromàtiques). 

·       De l’alcohol de base se'n diu orlanda per les nostres contrades.

·       Quan hi afegim l'almívar fem-ho a poc a poc, remenant i tastant fins que tinguem el grau de dolçor adequat al nostre gust (potser no ens caldrà posar-lo tot o n'haurem de fer més).

·       Com més anys passin més bona serà (pensem a posar-hi una etiqueta amb l’any, tots els anys sortirà un xic diferent).  La de la fotografia amb la coca, òbviament, és de l'any anterior.