Novembre

No li planyis el setrill, al conill! 

Olives i aglans, tantes en cullen els xics com els grans. 

Veritat i oli sempre suren...

Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera.

Munyir i esquerrar no en sap tothom qui ho fa.*

Ben podada, l'olivera, es renova tota sencera.

Replega l'oliva per Santa Caterina. 

El vent de Sant Andreu s'emporta l'oli d'arreu.

*Esquerrar: acció de collir olives directament amb la mà.

Aquest any la collita d'olives ha estat bona. 

Tot i que vam quedar ben xops en plegar-les, ja gaudim de la millor recompensa: l'oli del raig, tan tendre i verd que encara recorda la fulla, regalimant sobre el pa torrat que acompanya la xocolata del berenar!

 

 COCA DE FORNER 

• 
  500 g de farina de força
• 200 ml d'aigua tèbia
• 25 g de llevat fresc de forner
• 25 g de sucre
• 35 ml d'oli d'oliva (o 35 g de llard de porc)
• 1 ou
• un pessic de sal
• un raig d'anís dolç
• pinyons

En un bol barregem la farina, l'oli (o el llard a temperatura ambient), el sucre, l'ou, la sal i el llevat desfet amb l'aigua tèbia. Ho pastem força estona (15-20 minuts) a mà o amb una amassadora amb ganxo, fins a obtenir una massa elàstica.

Deixem reposar 10 minuts i estirem la massa sobre un paper de forn, amb els dits mateix, fins que tingui un gruix d'un dit.

Deixem llevar en un lloc càlid i sense corrent d'aire (dins del forn apagat per exemple) fins que dobli el volum. 

Pintem amb cura amb ou batut, hi escampem pinyons (submergits prèviament en aigua uns 10 minuts perquè no es cremin en coure) i sucre per damunt, i reguem amb un raig d'oli. 

Coem uns 15 minuts (fins que sigui rossa) al forn preescalfat a 190ºC de dalt i de baix. 

La traiem del forn i la ruixem en calent amb un bon raig d'anís perquè es caramelitzi el sucre i faci crosta.

Comentaris:

·   Podem prescindir dels pinyons o substituir-los per ametlles laminades per exemple (de l'anís també es pot prescindir, però queda tan deliciosa...).

·   Abans d'enfornar podem fer unes marques suaus amb els dits a la massa. 

·   Si no s'acaba millor conservar-la tapada perquè no s'assequi tant.

·   Acompanyada de xocolata (presa o desfeta) o d'un bon tall de llangonissa, és un berenar de tardor esplèndid!

octubre

 Obre la terra per sembrar llavors (però abans tingues el camp ben femat!)

Captards color de confitura de codony. 

Tot sospira esperant un dolç repòs. 
Un ramat de núvols al cel (llops amb pell de xai?)

Ballen vívidament les fulles mortes.     

Racons encatifats de coloraines. 
El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. 

Al maig vam comprar unes llavors de cotó del Delta de l'Ebre, a la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta. 

Unes llavors petites i discretes de diferents espècies que vam plantar al tros, encuriosits.

No van trigar gaire a brotar i es van anar alçant amb rapidesa, fulla rere fulla, fins a convertir-se en arbustos.

A l'agost van començar a florir, una flor aquí, l'altra allà. Unes flors fràgils i boniques com un pensament, de colors càlids segons la varietat.

Amb el pas del setembre cada flor s'ha anat marcint deixant al seu lloc una capseta verda molt ben tancada.

I les càpsides, en madurar, s'han anat esbadellant per mostrar el seu contingut: un floc de cotó, suau com un núvol, prenyat de llavors per no morir del tot, per restar només en repòs fins que algú les planti i es reprengui de nou el cicle d'aquesta fibra natural tan especial en tots els sentits...  

Amb paciència es podria netejar, filar i transformar en teixits per acompanyar vides. Però natros només el collirem, en guardarem les llavors i en farem rams per a fer bonic.

PASTETES DE FORMATGE 

(o enganyatalls de panellet...)

·       200 g de farina 

·       100 g del formatge ratllat que vulgueu (nosaltres parmesà)

·       100 g de mantega 

·       2 cullerades soperes de llet

·       un pessic de sal

·       per decorar: melmelada de tomàquet, de pebrots escalivats, cirerols confitats o frescos, anxoves, orenga,... (al gust)

Disposem la farina en forma de volcà i al mig hi posem el formatge, la mantega a bocins a temperatura ambient, la llet i la sal.

Ho treballem tot amb les mans fins que quedi una pasta fina, ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar una horeta aproximadament.

Estirem la massa amb el corró fins que tingui un centímetre de gruix més o menys i tallem amb la forma que vulguem o fem boletes i les aixafem una mica.

Hi podem posar damunt una culleradeta de melmelada de tomàquet o de pebrot, un cirerol confitat o fresc, un trosset de codonyat o gelea de codony..., el que vulguem o no res, i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts (fins que es daurin).

Comentaris: 

A la massa també s'hi pot posar orenga o romer, o espolsar-ho per damunt amb unes escates de sal.

Pels celíacs la farina pot ser de panís o d'arròs.

BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!

Setembre

 Sant Miquel: l'all mira al cel.

Et gronxes entre l'estiu que s'acomiada i la tardor promesa.

Terra esgotada després de la collita d'estiu. 

El que té pansa té dansa.

Magranes que ja han esdevingut cors: plenes de sang, de vida, de passió.

Bon viatge, estimades orenetes, fins l'any que ve! 

Rabassuts i imperfectes, meravellosos codonys.

Elegantment, amb llum daurada, s'escurcen els dies.

Un codony penjava del codonyer. Rebutjat per boterut, aspre i rugós.

Però al foc i amb molta dolçor es va fondre en silenci per forjar la seva essència vermella, flairosa, deliciosa!

L'imperfecte de vegades rebel·la la seva autèntica bellesa amagada...

PASTÍS DE FORMATGE AMB GELEA DE CODONY 

(Inspirat en la Mireia Carbó)

• 
  200 g de formatge cremós d'untar  
• 200 g de llet 
  
• 40 g de formatge ratllat curat/semicurat al gust
• 90 g de sucre
• 2 fulles de gelatina neutra 
• Codonyat o gelea de codony

En un cassó, a foc mitjà, posem la llet, els formatges i el sucre i anem remenant fins que comenci a fer bombolles. 

Apaguem el foc , hi afegim la gelatina escorreguda que haurem tingut hidratant (coberta amb aigua freda 10 minutets) i la dissolem bé en la barreja.

Aboquem en copes, gotets o pots de vidre amb tapa (per a un picnic tardoral per exemple) i quan s'hagi temperat una mica ho guardem a la nevera un mínim de 2 hores. 

Al moment de servir decorem amb gelea de codony o daus de codonyat. 

Comentaris:

·   El codonyat també el podem posar al cul de les copes abans d'abocar-hi el pastís de formatge (amb cura). Nosaltres al cul hi hem posat una galeta esmicolada (que també podria anar damunt o ser uns pinyons torradets per exemple). Imaginació al poder!

·   En el nostre cas el formatge escollit és de la formatgeria Linens, feu-hi una ullada que val molt la pena el seu projecte.

·   No cal dir que en lloc de codonyat pot ser qualsevol altre tipus de melmelada, però sens dubte la combinació codonyat - formatge fa tardor (i hivern, i estiu, i primavera!)

agost

 Aboca l'aigua per tot arreu, Sant Bartomeu! (dia 24)

Gran festa anyal per a tots, el 15 d'agost (madura algun raïm i cau alguna avellana)!
On posarem Sant Roc que no el caguin les mosques?* (dia 16)
Sant Agustí vol que es fili al peu del gresol. (dia 28)

Tots els dies són Sants pels que estan en gràcia...

* Es diu per fer decidir a qui es mostra indecís, o ho diu qui no li deixen fer el que pretén. 

Fa molta calor, massa, sort que encara tenim aigua i ens podem remullar una mica...

   

Mireu què fan les abelles per intentar mantenir la temperatura del nucli del rusc entre 34 i 36 °C (temperatura òptima per al desenvolupament de les larves) quan detecten amb els seus receptors que la temperatura és massa alta:

Alguns individus fan de ventiladors: es col·loquen a l'entrada i dins del rusc i mouen les ales molt ràpidament per crear un corrent d'aire que afavoreixi la circulació i el refredament intern de l'arna. D'altres individus surten a buscar aigua i la distribueixen estratègicament sobre les cel·les i superfícies internes del rusc de manera que, en evaporar-se l’aigua, absorbeix calor i refreda l’ambient. 

Tots els membres de la colònia ajusten les seves tasques coordinadament per a garantir la supervivència de la cria, d'això se'n diu intel·ligència col·lectiva. Tan de bo en prenguéssim bona nota els humans!

PRUNES DEL TROS AMB AIGUARDENT 

• Prunes fresques (preferiblement petites i madures, però fermes) 
  
• Sucre (opcional, segons el gust i el tipus de pruna)
•  Aiguardent 

Netegem les prunes amb aigua freda i les assequem bé amb un drap.

Les punxem lleugerament amb una agulla en diversos punts perquè l'aiguardent penetri més fàcilment i les posem en pots de vidre, una mica apretades però amb compte de no trencar-les.

Si volem una maceració més dolça afegim una cullerada de sucre a cada pot.

Cobrim completament les prunes amb l'aiguardent i tapem els pots hermèticament. 

Els guardem en un lloc fresc, fosc i sec mínim 3 mesos abans de consumir-les. 

Comentaris:

·   Es poden aromatitzar amb un canó de canyella, clau d'espècia o pela de llimona dins dels pots.

·   Es pot fer servir grappa, rom o ratafia en lloc d'aiguardent (les prunes tindran una aroma diferent) i després el licor es pot fer servir per emborratxar un coc de prunes per exemple.

·   Les prunes es poden consumir soles, es poden servir amb gelat, nata o formatge fresc, o banyar amb xocolata com un bombonet de licor (aneu amb compte amb els pinyols!)

·   És una recepta senzilla però efectiva per preservar el sabor de les prunes i afegir-hi intensitat, a més de poder aprofitar també el licor.