divendres, 28 de novembre del 2025

Novembre


No li planyis el setrill, al conill! 

Olives i aglans, tantes en cullen els xics com els grans. 

Veritat i oli sempre suren...

Entre olivera i olivera, dotze passes de carrera.

Munyir i esquerrar no en sap tothom qui ho fa.*
Ben podada, l'olivera, es renova tota sencera.
Replega l'oliva per Santa Caterina. 
El vent de Sant Andreu s'emporta l'oli d'arreu.
*Esquerrar: acció de collir olives directament amb la mà.


Aquest any la collita d'olives ha estat bona. 
Tot i que vam quedar ben xops en plegar-les, ja gaudim de la millor recompensa: l'oli del raig, tan tendre i verd que encara recorda la fulla, regalimant sobre el pa torrat que acompanya la xocolata del berenar!







 


 COCA DE FORNER 
  • 500 g de farina de força
  • 200 ml d'aigua tèbia
  • 25 g de llevat fresc de forner
  • 25 g de sucre
  • 35 ml d'oli d'oliva (o 35 g de llard de porc)
  • 1 ou
  • un pessic de sal
  • un raig d'anís dolç
  • pinyons



En un bol barregem la farina, l'oli (o el llard a temperatura ambient), el sucre, l'ou, la sal i el llevat desfet amb l'aigua tèbia. Ho pastem força estona (15-20 minuts) a mà o amb una amassadora amb ganxo, fins a obtenir una massa elàstica.
Deixem reposar 10 minuts i estirem la massa sobre un paper de forn, amb els dits mateix, fins que tingui un gruix d'un dit.
Deixem llevar en un lloc càlid i sense corrent d'aire (dins del forn apagat per exemple) fins que dobli el volum. 
Pintem amb cura amb ou batut, hi escampem pinyons (submergits prèviament en aigua uns 10 minuts perquè no es cremin en coure) i sucre per damunt, i reguem amb un raig d'oli. 
Coem uns 15 minuts (fins que sigui rossa) al forn preescalfat a 190ºC de dalt i de baix. 
La traiem del forn i la ruixem en calent amb un bon raig d'anís perquè es caramelitzi el sucre i faci crosta.

Comentaris:

·   Podem prescindir dels pinyons o substituir-los per ametlles laminades per exemple (de l'anís també es pot prescindir, però queda tan deliciosa...).

·   Abans d'enfornar podem fer unes marques suaus amb els dits a la massa. 

·   Si no s'acaba millor conservar-la tapada perquè no s'assequi tant.

·   Acompanyada de xocolata (presa o desfeta) o d'un bon tall de llangonissa, és un berenar de tardor esplèndid!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada