octubre

 Obre la terra per sembrar llavors (però abans tingues el camp ben femat!)

Captards color de confitura de codony. 

Tot sospira esperant un dolç repòs. 
Un ramat de núvols al cel (llops amb pell de xai?)

Ballen vívidament les fulles mortes.     

Racons encatifats de coloraines. 
El vent d'octubre els ocells porta, de la Cerdanya o de Mallorca. 

Al maig vam comprar unes llavors de cotó del Delta de l'Ebre, a la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta. 

Unes llavors petites i discretes de diferents espècies que vam plantar al tros, encuriosits.

No van trigar gaire a brotar i es van anar alçant amb rapidesa, fulla rere fulla, fins a convertir-se en arbustos.

A l'agost van començar a florir, una flor aquí, l'altra allà. Unes flors fràgils i boniques com un pensament, de colors càlids segons la varietat.

Amb el pas del setembre cada flor s'ha anat marcint deixant al seu lloc una capseta verda molt ben tancada.

I les càpsides, en madurar, s'han anat esbadellant per mostrar el seu contingut: un floc de cotó, suau com un núvol, prenyat de llavors per no morir del tot, per restar només en repòs fins que algú les planti i es reprengui de nou el cicle d'aquesta fibra natural tan especial en tots els sentits...  

Amb paciència es podria netejar, filar i transformar en teixits per acompanyar vides. Però natros només el collirem, en guardarem les llavors i en farem rams per a fer bonic.

PASTETES DE FORMATGE 

(o enganyatalls de panellet...)

·       200 g de farina 

·       100 g del formatge ratllat que vulgueu (nosaltres parmesà)

·       100 g de mantega 

·       2 cullerades soperes de llet

·       un pessic de sal

·       per decorar: melmelada de tomàquet, de pebrots escalivats, cirerols confitats o frescos, anxoves, orenga,... (al gust)

Disposem la farina en forma de volcà i al mig hi posem el formatge, la mantega a bocins a temperatura ambient, la llet i la sal.

Ho treballem tot amb les mans fins que quedi una pasta fina, ho cobrim amb un drap i ho deixem reposar una horeta aproximadament.

Estirem la massa amb el corró fins que tingui un centímetre de gruix més o menys i tallem amb la forma que vulguem o fem boletes i les aixafem una mica.

Hi podem posar damunt una culleradeta de melmelada de tomàquet o de pebrot, un cirerol confitat o fresc, un trosset de codonyat o gelea de codony..., el que vulguem o no res, i coem al forn preescalfat de dalt i de baix a 180ºC uns 15 minuts (fins que es daurin).

Comentaris: 

A la massa també s'hi pot posar orenga o romer, o espolsar-ho per damunt amb unes escates de sal.

Pels celíacs la farina pot ser de panís o d'arròs.

BONA CASTANYADA A TOTHOM!!!

agost

Al sol li diuen Llorenç i a la lluna Margarida.

Gestant la tamborinada de la tarda, la calor, pesada, fa la migdiada. 
Obriu la porta, correu, que hi repiquen les campanes anunciant la Festa Major!  
Sol d'agost fa oli i fa most. 

Temptacions amagades a les bardisses...

Fa molts i molts anys va arribar a la Mediterrània un emigrant procedent d'Amèrica. De primer la gent arrufava el nas en veure'l, però de seguida es va integrar tant a la nostra cultura que fins i tot encara hi ha qui creu que és nascut aquí!
És un tipus fresc, brillant, seductor,... però no li tireu tantes floretes que s'enrojola amb facilitat!   
Encara no sabeu de qui parlem? Del nostre estimadíssim tomàquet! 

Malauradament la producció intensiva li ha fet perdre sabor: si s'abonen i reguen molt les tomaqueres, que ja provenen de llavors seleccionades (les més productives, adaptades als hivernacles i resistents als tractaments), produeixen més. Uns tomàquets rodons, perfectes, tots idèntics, que aguanten ser transportats llargues distàncies, però en detriment de les seves qualitats organolèptiques. Vaja, els tomàquets sense gust de tomàquet que tots coneixem! 

Per sort al nostre trosset, com en molts d'altres trossets de la ruralia, encara podem gaudir del fruit de tomaqueres provinents de llavors autòctones: tomàquets collits al punt just de maduresa, aromàtics, sucosos i que tenen gust de tomàquet, com els d'antes!
Perquè com deia Miquel Martí i Pol: 

"Déu ens dó ser catalans 
per menjar un bon pa amb tomàquet 
amb un raig d'oli discret 
i un pols de sal si fa falta (...)"

I volent fer lloc al rebost per la nova temporada de conserves, hem vist que encara ens quedava un pot de tomàquets al natural de la temporada passada, que no hem trigat a transformat en una sopa de tomàquet de la deliciosa cuina violeta. Com que la prova ens ha agradat, enguany en conservarem més per poder menjar aquesta sopeta tebiona quan arribi el fred i ja no hi hagi tomàquets al tros

.

      ⤳

MELMELADA DE TOMÀQUET

-       1 Kg de tomàquets madurs 
       (pelats i sense llavors)

-       500 g de sucre (blanc o morè)

-     un parell de fulles d'aufàbrega grans  
-     un pessic de sal i un de pebre (opcional)  

Posem en una cassola de terra els tomàquets pelats, sense llavors (si en queda alguna no patiu) i el màxim d'escorreguts possible, i els fem coure uns 20 minuts. Hi afegim el sucre, un pessiguet de sal i un de pebre negre i les fulles d'aufàbrega, i ho fem coure fins que s'evapori l'aigua i tinguem la textura desitjada (uns 40 minuts més, depenent del tipus de tomàquet i l'aigua que contingui), remenant sovint i a foc baixet.  
Traiem les fulles d'aufàbrega, triturem si ho preferim i envasem en calent en pots de vidre nets; els bullim 10 minuts (des que comença a bullir, partint d’aigua freda que no cobreixi els pots) al bany Maria en una olla a pressió, i els deixem refredar de cap per avall per garantir que no tenen pèrdues. 

Comentaris:
·  Les fulles d'aufàbrega també es poden posar trinxadetes si us agrada trobar-les, no posar-n'hi si no us agrada el seu aroma (hi ha gustos per a tot...) o substituir-les per una branqueta d'orenga si us agrada més.

·   Si preferiu un toc més dolç (o per fer el gelat que us explicàvem l'agost del 2016) en lloc d'aufàbrega podeu posar-hi un pal de canyella o una beina de vainilla oberta pel mig (i no posar-hi pebre).  
 ·   Si trobeu que no us ha quedat prou espessa hi podeu posar gelatina en pols neutra (a la mateixa capsa hi trobareu les instruccions) o agar-agar. 
·  Proveu-la damunt d'una rodanxa de formatge de cabra  gratinada uns minuts al forn o unteu-la en una coca de vidre i poseu-hi un bon pernil: sense paraules!

agost

Aigua d'agost, mel i most.

Gerds, tomàquets i síndries: perquè a l'estiu el roig està de moda.
Olives eixides.   

Sota els envelats hi fan niu les festes majors d'estiu.

Tot al seu temps i les figues a l'agost.  

L'agost em transporta a la infantesa amb els cinc sentits:  

La flaire de les clavellines...

En feia corones de flors mentre espantava les 
mosques dels ulls del parell de vaques, junyides a la carreta, on carregàvem l'herba seca per guardar a l'herbera fins a l'hivern.

El gust de les maduixetes de bosc... 

Tan petitones que les insertàvem en un bri d'herba fent una broqueta per magnificar-ne el plaer engolint-les totes d'un sol mos!

El so aterrador dels trons...

Preludi de la tempesta que 
cada tarda (sí, sí, CADA tarda, 
no pas com ara que ho fa de tant en tant) 
ens feia córrer per tapar amb borrasses els pallarons de l'herba 

que s'havia assecat al matí. 

El tacte de la fusta vella...
D'aquelles portes que tancaven amb furriacs  immensos 
(forrellats) cases i corts ara buides, i que em feien desitjar 
tenir una màquina del temps per conèixer qui viva al seu darrere. 

 La visió de la via làctea enmig del cel d'estiu, que em feia preguntar-me tantes coses i que no he tornat a veure més... 


I de cop tornem a aterrar al nostre trosset de Priorat, en plena festa Major, i després d'una plugeta fantàstica! 

Ara toca processar tot aquest bé de Déu! 

Tomàquets cirerol confitats

· tomàquets cirerol (cherry)
· sal, pebre i sucre morè 
· oli d'oliva 
·  orenga i aufàbrega (opcional) 

Rentem els cirerols i els tallem per la meitat. Els posem arrenglerats en una safata de forn i els espolsem amb força sal (no patiu que no quedaran salats, és perquè es dehidratin), pebre, un polset de sucre i orenga. Els tirem un raig d'oli pel damunt i els posem al forn preescalfat de dalt i de baix a 75ºC unes 3 hores (si teniu ventilador millor) o fins que us agradi el punt, és millor que no estiguin deshidratats del tot per natros. Els deixem refredar, els posem en pots de vidre nets i els cobrim amb oli i una fulla fresca d'aufàbrega (i si volem un gra d'all) i els esterilitzem al bany Maria 30 minuts (NO ho feu amb l'olla a pressió que baixarà el nivell d'oli). 

Comentaris:

•  Són ideals per posar a les amanides a l'hivern o a pizzes o focaccies, i l'oli dels pots també es pot aprofitar per amanir. 
• Podem substituir l'orenga o l'aufàbrega per la farigola, o per la barreja d'herbes aromàtiques que vulguem (tot i que amb el tomàquet el que hi combina millor és l'orenga, pel nostre gust). També hi podem posar una cabeça d'alls partida pel mig i escalivada al mateix temps que els cirerols. 
• Es pot prescindir del sucre.
• També es pot fer amb tomacons més grossos, tipus pera, però llavors millor escaldar-los (posar-los en aigua bullint i treure'ls quan torni a bullir) i pelar-los abans de posar-los al forn. 
• I també es podrien assecar al sol en lloc del forn, però s'ha de tenir més cura (mosques, vespes, formigues,...)