Desembre

 Desembre porta el Nadal i, com cada any,   

el tió, ben abrigat amb una manta,

s'arracona prop del foc o el radiador, 

esperant un reguitzell de garrotades 

(mesurades, això sí, amb un ritme antic i ritual). 

Buidarà llavors la panxa, enriolat,

ric d'il·lusions, llamins i riallades. 

Els menuts recitaran el vers i els grans, enyorarem els avis...

Enguany, la figureta del meu pessebre de records és la dona a qui la bata de quadres amb prou feines retenia la pitrera i, el mocador de cap, els cabells nevats. 

Tenia una berruga peluda a la barbeta, com una bruixa bona. I com tot bona bruixa tenia sempre una perola penjada als calemàstecs del foc a terra. 

Asseguda a l'escon de la cuina, polit pel temps i tan alt que els peus no em tocaven a terra, quedava encisada amb la dansa de les flames i el fum que es recargolava xemeneia ensutjada amunt.     

Ella et somreia, amb la boca esdentegada i els ulls clars, espurnejants i vius com l'aigua del broc de la font, i, de tant en tant, rosegava el crostó de pa que sempre duia a la butxaca.

Com oblidar-te, Teresa de Can Bertran (Tereseta de Can Clé).

 PANDORO 

Preferment: 

• 
  15 g de llevat fresc
  

• 60 ml de llet tèbia

• 50 g de farina de força

Massa:

• 450 g de farina de força

• 150 g de sucre

• 200 g de mantega tova

• 5 rovells d'ou (a temperatura ambient)

• 1 ou sencer

• 1 beina de vainilla (o 2 culleradetes d'extracte natural)

• la ratlladura d'una pela de llimona ecològica 

• un pessic de sal

• 60 ml de nata líquida (35% de matèria grassa)

Per fer el preferment dissolem el llevat amb la llet tèbia. Hi afegim la farina, barregem bé i el deixem fermentar tapat una horeta (fins que dobli el volum).

Barregem el preferment amb 100 g de farina, 50 g de sucre i l'ou sencer, fins a integrar-ho tot. Hi afegim 50 g de mantega a daus, a poc a poc, i ho amassem molt bé (si en tenim, amb la màquina de pastar), fins que la massa sigui llisa i elàstica. La deixem reposar tapada una horeta.

Incorporem la resta de farina i de sucre, els rovells d'un en un, la vainilla, la ratlladura de llimona i la nata, i ho amassament llargament (15-20 minuts) fins a obtenir una massa molt elàstica. Hi afegim el pessic de sal i, finalment, la resta de la mantega a poc a poc mentre continuem amassant fins que s'absorbeixi completament. Formem una bola, la posem en un bol untat, la tapem i la deixem llevar fins que tripliqui el volum (6-8 hores a 24-26 ºC, o tota la nit).

Desgasifiquem suaument la massa amb els dits, formem una bola tensa i la posem al motlle untat de mantega (l'autèntic motlle del pandoro té forma d'estrella, però si no en teniu el podeu fer amb un motllo de parets altes). Deixem fermentar fins que la massa arribi gairebé a la vora del motlle (2-3 hores).

Amb el forn preescalfat a 170 ºC (dalt i baix) el coem 10 minuts, i després 35-40 minuts més a 160 ºC (si s'enrosseix massa el cobrim amb paper de plata). El traiem del forn i el deixem reposar 10 minuts, el desemmotllem i el deixem refredar (els italians ho fan cap per avall com el panettone, però natros ho hem fet sobre una reixeta). Abans de servir l'empolsem generosament amb sucre llustre.

Comentaris:

·   És millor menjar-lo l'endemà, després que hagi reposat 24 hores ben embolicat amb un drap net.

·   És laboriós (feu-lo amb temps, compteu 3 dies comptat i debatut), però val la pena fer-lo un cop a l'any!

QUE TINGUEU MOLT BONES FESTES!!!